En una ciutat marcada pel ciment i l’herència industrial, el Parc Catalunya va arribar fa tres dècades a Sabadell amb la voluntat de ser un pulmó verd obert al nucli urbà. Més de 30 anys després de la seva inauguració, amb les seves llums i ombres, el parc ha esdevingut la llar de moltes espècies que s’han acostumat a conviure amb la presència humana. El biòleg Josep Lluís Cortés (Barcelona, 1959) ha dedicat part de la seva vida a estudiar-les i ha publicat recentment el llibre Els ocells del Parc Catalunya de Sabadell, el resultat de 16 anys d’observació ornitològica.
Al llarg d’aquests anys, Cortés ha identificat més d’un centenar d’espècies diferents d’ocells al Parc Catalunya. En aquesta entrevista, explica alguns dels aspectes més interessants de l’estudi.
La pregunta que es pot fer qualsevol sabadellenc en llegir el títol és: hi ha suficients ocells al Parc Catalunya per poder fer-ne un estudi?
Doncs sí, per molt que alguns es puguin sorprendre. La visió que té tothom del Parc Catalunya potser són els ànecs del llac, els coloms, les cotorretes que fan molt soroll i les garses, que es veuen molt. Però sí, realment el que trobo en aquest estudi i el que pretenc explicar en el llibre és que hi ha una comunitat d’ocells prou establerta i que ha anat a més des dels començaments. És un espai jove i fa poc temps, fins al 2000-2001 encara hi havia obres. Hi ha una comunitat d’ocells bastant consolidada que nidifiquen a la primavera, altres que venen a passar l’hivern i altres que hi són tot l’any.
Com definiria la comunitat d’ocells que hi ha al Parc Catalunya?
Té les característiques pròpies d’un medi urbà. No trobarem espècies molt en perill d’extinció o raríssimes, però té algunes peculiaritats pròpies. Es poden trobar espècies que potser al Rodal, com el medi agrari és més petit i se’ls ha fet fora d’allà, aquí les trobem amb més abundància que a altres zones. El Parc Catalunya s’ha convertit en un petit refugi per a una comunitat important d’espècies.
Són molt diferents les espècies que podem trobar aquí que les d’altres zones de la ciutat?
Els ocells es mouen, tothom ho sap, i hi ha un intercanvi. Els ànecs collverds, per exemple, molts van al riu Ripoll i venen aquí… Bàsicament trobem els ocells que hi ha al Rodal, però en alguns casos amb peculiaritats pròpies. El pardal xarrec és un ocell de medis agrícoles que al Rodal cada cop se’l veu menys i curiosament al Parc Catalunya ha augmentat la seva presència en els darrers anys.
El llibre són 16 anys d’estudi ornitològic. Com ha evolucionat la comunitat d’ocells del Parc Catalunya d’aleshores ençà?
En termes generals ha anat en un cert augment la diversitat d’espècies, en gran part per la consolidació del parc després de la seva etapa inicial. La gràcia que té aquest parc és la varietat d’ambients: tenim el llac, tenim prats, tenim boscos, tenim alguns matolls… quan s’ha consolidat ha permès que el nombre d’individus hagi augmentat en general.
L’estudi ha detectat 112 espècies diferents al parc en tot aquest temps. Quines són les més habituals a dia d’avui?
En el llibre proposo un itinerari per les diferents zones del parc, que és més o menys el recorregut que he fet jo durant l’estudi, i explico les espècies que es poden anar veient. Al llac, per exemple, veurem els ànecs collverds, amb sort alguns bernats pescaires, els corbs marins que algun hivern són més abundants que d’altres, les gavines… Quan anem per la zona més bocana hi ha els todons, les garses, les cotorretes, els pit-rojos, les mallarengues, que són uns ocells típicament forestals… A la zona de prats les puputs es veuen amb molta facilitat. La gràcia que té un parc urbà és això, que els ocells estan bastant acostumats a la presència humana i no s’espanten tant com a les zones més salvatges.
A la portada surt un corb marí. Comentava fora de micròfon que cada vegada és més difícil veure’l al parc. Què ha passat?
El corb marí gros és un ocell adaptat a pescar peixos. Al començament de l’estudi la seva presència al parc era molt esporàdica, però va haver-hi uns anys que es va fer molt habitual. Per què? perquè en el llac del parc hi havia carpes, que van ser una atracció suculenta pels corbs marins. Era tot un espectacle veure’ls pescar. Fa pocs anys es va haver de buidar el llac per fer reparacions i lògicament les carpes es van retirar. Com són una espècie exòtica i amb característiques d’invasora, per normativa no es poden reintroduir. Això va fer que els corbs marins deixessin de venir.
Es pot fer un seguiment d’on provè la comunitat d’ocells del parc?
En ocells grans com les gavines es posen unes anelles més grosses, de plàstic, amb lletres que poden ser visibles amb els prismàtics a distància. A vegades hem vist alguna d’aquestes gavines rialleres, que ara a l’hivern venen bastantes, a vegades s’arriben a aplegar un centenar, sabem que algunes d’aquestes havien vingut des de Polònia i després han marxat cap a Barcelona. És interessant saber què fan.
A trets generals quines han estat les conclusions de l’estudi?
La conclusió és que el Parc Catalunya és un bon lloc pels ocells, per a una sèrie d’espècies que hi troben lloc per nidificar i per a unes altres que troben refugi i fins i tot alguns aliments per passar l’hivern. Els parcs urbans són més rics del que podem pensar globalment. El Parc Catalunya ha anat a més i també, per sobre de tot, la gran lliçó és que formem part de la natura. A la ciutat sembla que vivim d’esquenes, però tots formem part d’això i hem de saber conviure amb ella.
Si sabem mirar una mica més enllà dels nostres nassos i escoltar el nostre entorn podem gaudir de la natura que tenim més propera. A Gran Bretanya, per exemple, es comptabilitza la quantitat d’ocells d’un medi urbà com a indicador de la qualitat ambiental d’una ciutat. Si hi ha més ocells, vol dir que tots vivim millor i aquest hauria de ser el camí, i més ara, que es parla tant de renaturalitzar les ciutats i dels refugis climàtics.
Hi haurà una segona part? Continuarà l’investigació?
Segueixo mirant, prenent dades. M’agradaria fer algun estudi que permeti veure la relació que pot haver-hi entre altres parcs i l’entorn. En la ornitologia, com en la ciència en general, com més en saps més veus el que encara queda per saber.
Cortés és membre de l’Institut Català d’Ornitologia i de la Sociedad Española de Ornitología i va ser professor a l’Institut Jonqueres i Les Termes. A banda del seu llibre sobre el Parc Catalunya, també ha publicat dues obres de literatura de natura: ‘Pájaros de cuidado’ i ‘Más vale pájaro en vuelo’.
Foto de portada: Josep Lluís Cortés, amb el seu llibre, després de l’entrevista al Parc Catalunya. Autor: Jordi M.
