Una tarda amb l’ADF en l’estiu de major risc dels últims anys

• El juliol és el mes amb major risc d’incendi i, en els últims 30 dies, ja hi ha hagut més de 20 incidents a Sabadell i rodalies.
• L’Agrupació de Defensa Forestal (ADF) s’encarrega de mantenir sota control totes les zones àrides, així com d’apagar els focs que puguin sorgir.

Cada tarda d’estiu hi ha dos pick-up, com a mínim, patrullant pels camins i zones amb abundant vegetació de Sabadell. Ara mateix, la ciutat està en el nivell 1 del pla Alfa, un sistema que té la Generalitat per avaluar el risc d’incendi i que s’actualitza diàriament. Per una banda, molts dels camps de conreu ja estan segats i, per tant, el foc no podria cremar amb la mateixa virulència ni estendre’s tan ràpid com quan hi ha el gra plantat. Però, per l’altra banda, fa setmanes que no plou i la sequera preocupa a tots els agents forestals. Tot i això, aquest divendres a la tarda, ja hi ha hagut dos avisos en menys d’una hora: un a Rubí i un altre a prop d’ESADE (Sant Cugat); i això que “ha sigut una tarda tranquil·la”, segons l’ADF Sabadell. El mateix dia el gran incendi a Llançà (Alt Empordà) preocupava tots els catalans.

Vigilar que no fumegi cap terreny, solar, camí o zona boscosa és una tasca molt important per prevenir sinistres com el que hi ha hagut a Llançà, o el que hi va haver a Terrassa ara fa just una setmana (més info: “Un incendi crema vuit hectàrees a Terrassa“) o a Martorell, també ocasionat ara en els últims dies. Lamentablement, els únics que exerceixen aquesta funció dia a dia són els voluntaris de l’Agrupació de Defensa Forestal (ADF) i, per falta de personal i compatibilitat horària, no poden sortir a fer guàrdia tant com voldrien. L’ADF no falla cap tarda, però alguns matins no els és possible cobrir el terme municipal de Sabadell perquè tots els membres actius estan treballant o ocupats amb altres gestions personals. L’Alba Lastra és una barcelonina de 24 anys que aquest estiu s’ha estrenat a l’equip i explica perquè va a fer de voluntària a l’agrupació de Sabadell:

“Tots els divendres estic aquí. Sempre que puc vinc a ajudar i la veritat és que estic aprenent moltes coses, no només en l’àmbit forestal. És un equip molt variopinto: hi ha l’Ivan, que té 19 anys i és agricultor; en Pepe, que és el cap de l’operatiu, o en Jonama, que és diputat. Aprens tantes coses! L’ADF no és només vigilar que no esclati cap foc”, explica Lastra, una de les incorporacions més recents.

Actualment són entre 25 i 30 persones en actiu i cada dia es distribueixen en dos pick ups: un amb capacitat de 600 litres d’aigua i, l’altre, amb 500. Puntualment, també els acompanya un camió amb capacitat de fins a 3.000 litres. Cada vehicle està equipat amb diferents eines que utilitzarien per apagar un possible incendi, però n’hi ha dos d’essencials: el gorgui, que és un masclet, un pic i una aixada al mateix temps, i el bat de foc, que és una espècie de pala per atacar directament les flames: els agents piquen a terra per desplaçar l’aire per tal que el mateix incendi, que es queda sense oxigen, es pari.

Tot i això, Pepe Hervás, qui aquest divendres era el coordinador de l’ADF al Vallès Occidental, assenyala els dos millors “bombers” que hi pugui haver: les cabres i les plantes. Les primeres es mengen tot el sota-bosc i, per tant, treuen bona part del material inflamable que hi ha en els camps. Les segones, si plou sovint i tenen suficient humitat, no estan tan seques i, per tant, no són tan susceptibles a encendre’s, explica.

“L’any passat va ser relativament tranquil. Malgrat que va créixer molta herba pel confinament, hi van haver pocs incidents perquè va ploure molt. En canvi, aquest any, tot i que no fa una temperatura especialment alta, el factor que eleva el risc d’incendi és la sequera. Si plogués ara, immediatament baixaria molt el risc i, fins i tot, depèn de quant plogués, podria ser una de les campanyes més tranquil·les” raona un veterà de l’ADF Sabadell, Robert Fernández.

Segons els voluntaris, la majoria d’incendis són provocats per negligències, però una bona part també s’origina durant la temporada de sega. L’incendi de Martorell, per exemple, es va originar per un descuit d’un equip de soldadura, segons la hipòtesi dels agents rurals de la Generalitat. Membres de l’ADF Sabadell també es va desplaçar al lloc dels fets, tot i no pertànyer-los aquest territori, igual que al de Terrassa. Cal tenir en compte que a l’hora d’extingir un incendi, no tot l’equip s’hi implica d’igual manera: l’ADF es classifica en “verds” i “grocs”, en funció de si tenen un curs formatiu per intervenir a primera línia de foc (els grocs) o no (els verds). Alba Lastra i Andrés Navarro són dels membres de l’ADF Sabadell que van desplaçar-se fins a Martorell. Lastra es va haver de quedar al vehicle cuidant de la bomba d’aigua, mentre que Navarro va agafar el bat de foc i el gorgui per enfrontar-se a les flames que van calcinar més de 220 hectàrees:

“Havia intervingut en un parell d’incendis importants, però no eren tan grans com el de Martorell. Vaig estar-hi més de 12 hores treballant com a voluntari i, després, vaig haver d’empalmar amb la meva feina habitual (farmacèutic). Avui, per exemple, tinc festa i he vingut cap aquí perquè crec que és una manera d’aportar el meu granet de sorra per cuidar la natura” exposa Navarro, qui subratlla la voluntat i esforç que dediquen els agents de l’ADF.

De fet, aquest cos és l’última autoritat a l’hora de gestionar un incendi. Primer són els Bombers, després els Agents Rurals i, per últim, l’Agrupació de Defensa Forestal. Tot i això, tots els voluntaris estan formats per detectar una columna de fum, indicar-ne la ubicació a través d’un mapa de coordenades i saber com actuar davant un incendi. A més, tots ells es donen d’alta abans d’entrar a treballar (a les 16 hores) perquè el responsable comarcal sàpiga qui està actiu i, alhora, perquè se’ls activi l’assegurança que els cobriria si prenguessin mal en un servei.

En una sortida de guàrdia, els agents agafen els vehicles i materials a Can Marcet i es reuneixen a la seva base, que està a La Salut. D’allí, les dues pick ups es dirigeixen en zones altes i amb una àmplia visibilitat del terme municipal de Sabadell per controlar que no hi hagi cap incidència. Aquest divendres un dels equips es va situar a la serra de Sant Iscle, des d’on es veu Sentmenat, Polinyà (que no té ADF activa i, per tant, també l’abasten), el Puig de la Creu, Sabadell, Sant Quirze i les Torres de Can Deu. Una de les altres zones on acostumen a anar és a Ca n’Ustrell, i entre aquests dos punts controlen tot Sabadell i municipis veïns. En cas que detectessin una columna de fum, es comunicarien a través de les ràdios que porten incorporades als vehicles i en uns aparells similars als walkie talkies, indicarien la zona a través de les referències amb què tenen classificat el mapa del terme municipal de Sabadell i s’hi desplaçarien seguint les ordres del GPS o per orientació pròpia.

Tot i que el major gruix de feina el tenen a l’estiu, especialment al juliol, els voluntaris de l’ADF treballen durant tot l’any. La prevenció i conscienciació del respecte pel medi ambient a la ciutadania és la seva principal funció, però més enllà d’això, també s’encarreguen de mantenir els camins nets perquè cap vidre faci efecte lupa o perquè cap obstacle barri el pas. Durant l’inici de la pandèmia, l’ADF també va ajudar a desinfectar i netejar la via pública. Ara, però, la seva preocupació principal són els incendis. Del 14 de juny al 15 de juliol, l’equip sabadellenc ja ha fet 20 sortides. A continuació, les més rellevants a banda del de Terrassa i Martorell:

• 23/06 (Revetlla de Sant Joan): incendi en un conreu a Polinyà. Cinc hectàrees cremades + incendi en un conreu de Barberà. Dues hectàrees cremades.
• 01/07: incendi forestal i de conreu a Cerdanyola del Vallès. Cinc hectàrees cremades.
• 04/07: incendi en canyes i matolls a la Font dels Gitanos. 3.800 metres quadrats cremats.
• 14/07: incendi en un conreu de Santa Perpètua. Quatre hectàrees cremades.

Foto portada: un equip de voluntàris de l’ADF Sabadell de guàrdia aquest divendres. Autor: David B.