La pandèmia ha trastocat de dalt a baix la rutina dels països occidentals: fa dos anys era inimaginable pensar que la festa major no seria multitudinària, que ningú podria ballar als concerts, que caldria dur mascareta per sortir al carrer o entrar als establiments i que ens hauríem de tancar a casa a partir d’una hora concreta. Però, la vida (amb Covid-19 i sense) a 3.552 quilòmetres de Sabadell és radicalment diferent; ho asseguren tres sabadellencs que han viscut 29 dies a Gàmbia (Àfrica). “No valorem les comoditats que tenim aquí. No ens falta de res i, tot i estar amb pandèmia, la vida aquí és molt més fàcil que allà. No hi ha punt de comparació” reflexiona una de les expedicionàries, Anna Franquesa.
Què diríem si en arribar a casa no poguéssim encendre la llum perquè no hi ha electricitat? O si a mitja tarda de juliol no poguéssim anar a fer un glop d’aigua freda perquè no hi ha aigua ni nevera? I què hauríem fet durant els confinaments diürns i nocturns sense televisió, ordinadors, tauletes o mòbils? En Víctor Moreno, l’Anna Franquesa, i l’Ariadna Miguel han hagut de respondre totes aquestes preguntes:
“Allà tot funciona amb la llum de sol: a partir de les sis de matí ja hi ha molta activitat al carrer i a les set de la tarda s’acaba el dia. La gent viu de vendre quatre mangos, en molts llocs no hi ha electricitat, en la majoria de cases hi conviuen més de deu persones… allí bàsicament fas comunitat” descriu Anna Franquesa, la més veterana del grup.
Franquesa té 27 anys i fa nou anys que viatja a Gàmbia cada estiu. Coneix bé la zona i explica que en la darrera dècada Gàmbia ha evolucionat; però no exactament cap a millor:
“Des que va caure la dictadura de Yahya Jammeh, sí que és cert que les dones sobretot han adquirit alguns drets, com per exemple la prohibició de l’ablació femenina (tot i que encara es practica). Hi ha la part bona, però també evolucionen cap a dolent: s’estan occidentalitzant molt. Hi ha persones que no tenen diners per menjar, però tenen un mòbil. Cada cop hi ha més turisme i els hi portem ‘necessitats’ que abans no tenien” lamenta.
Els tres joves sabadellencs van viatjar fins a Gàmbia amb una missió inicial: portar uns medicaments a Fatoto: eren tres farmacioles amb una “mica de tot”. El 19 de juny, un parell de setmanes abans de marxar, van organitzar un concert benèfic a l’Escola de Música Creu Alta i amb els 900 euros que van aconseguir ara hi ha qui construeix un pou a la part central de Gàmbia per poder aconseguir aigua.
Victor Moreno explica que durant la seva estada van ajudar-los a fer treball de camp, com plantar moringa (una planta medicinal), però el que més els va marcar són les mancances amb què viuen i, per contra, la filosofia amb què tiren endavant:
“Vaig tornar aquí amb unes lliçons de vida impressionants. Ells mateixos ens ho deien: ‘ho teniu tot i us costa molt ser feliços; nosaltres fem comunitat, xerrem, ens ajudem els uns als altres i no necessitem res més’. I en el fons tu penses ‘però sí que necessiteu coses’. Tornes aquí i et plenteges moltes coses del teu dia a dia, tens la imatge d’allà i et toca”
L’Anna Franquesa fa gairebé deu anys que visita aquesta familia africana i encara ara torna amb “crisis existencials”. Lamenta la rapidesa amb què rapidament s’acostuma a la vida occidental, on tenir aigua potable, llum i electrodomèstics és quelcom normal, i anima a provar aquesta experiència almenys una vegada a la vida.
“A nivell social, els valors i prioritats que tenen són molt diferents. Arribes aquí i veus que tothom està molt estressat, que hi ha aquest narcissisme, aquesta competivitat… amb el Covid encara és més evident” compara
Els tres sabadellencs van viure aquesta experiència similar a la d’un voluntariat en plena pandèmia: al juliol del 2021, quan a Catalunya va esclatar la cinquena onada de Covid-19. A Gàmbia, no saben si estaven pitjor o millor: en una de les zones més pobres d’Àfrica, no hi ha tants recursos per testar o vacunar a tots els ciutadans. Però, a més, tampoc hi ha la infraestructura per complir les mesures de seguretat.
“Allà tenen Covid, però no els pots demanar que es tanquin a casa. En primer lloc perquè no el matarà el Covid; el matarà la gana. En segon lloc, perquè a casa seva potser viuen deu persones. Els carrers no estan numerats, no hi ha cap tipus de control d’on està cada persona, si algú ha de fer quarentena, no saps on viu” Victor Moreno
Tots tres joves reconeixen que “sentien que necessitaven un canvi”, sobretot després del daltabaix en tots els aspectes de la Covid-19. Tots tres també asseguren que repetiran aquesta experiència tan enriquidora.
Fer una estada solidària a l’estranger
Per anar a un país estranger i realitzar tasques de cooperació i sensibilització hi ha dues opcions principals: fer-ho a través d’una entitat, majoritàriament ONG, o per compte propi. En el cas de Moreno, Franquesa i Miguel ho van fer per compte propi. Simplement van col·laborar amb la ONG Cultivant vida per recaptar els diners necessaris i, després, van anar a visitar durant 29 dies una família de Gàmbia, a qui l’Anna Franquesa coneix des de fa anys.
En la primera opció, cal tenir en compte que els camps de treball o les estades solidàries es comencen a organitzar entre febrer i març. Les estades, igual que les tasques a desenvolupar, varien en funció de l’entitat. Cal tenir en compte que no acostumen a ser gratuïtes.
Foto portada: Tres sabadellencs (Ariadna Miguel, Anna Franquesa i Víctor Moreno) amb una família africana a Gàmbia. Autor: cedida.
