El model de mobilitat al Vallès ha estat històricament un motiu de discussió, sobretot per la necessitat d’adaptar les vies ja existents i el mapa d’infraestructures previstes a la densistat de població. Però per sobre de totes, la carretera que més polèmica ha generat de manera indiscutible és la que havia d’enllaçar Terrassa, Sabadell i Granollers amb altres grans capitals catalanes com Vilafranca del Penedès, Sant Sadurní d’Anoia, Martorell o Mataró, la coneguda com a Quart Cinturó o B-40. Amb entitats ecologistes en contra, així com formacions com ERC, els Comuns o la CUP, la via ha estat reivindicada pel sector econòmic i darrerament de manera més insistent pels ajuntaments governats pel PSC com Sabadell i Castellar o la plataforma de Jordi Ballart, alcalde de Terrassa. Amb l’acord entre el Govern i el PSC pels pressupostos, ara s’obre un nou escenari sense horitzó ni calendari clars.
El projecte va néixer en plena dictadura, quan als anys 60 del segle passat es va idear la Xarxa Arterial Metropolitana, que establia un criteri de mobilitat a l’entorn de Barcelona d’acord amb una previsió de creixement de la població a dècades vista. D’aquella època en van sortir nuclis com Ciutat Badia, ara Badia del Vallès, però també la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) o el Centre Direccional, aquests dos darrers a Cerdanyola. Quedaven preservats de l’urbanisme, però, espais com Gallecs, a cavall entre els dos vallesos.
Per connectar els diferents municipis que es preveia que creixessin en les següents dècades, es va idear un sistema de carreteres, articulades a la zona metropolitana i més enllà de l’actual AP-7 i el seu tram de la B-30 a través d’una via batejada amb el nom d’Autovia Orbital, coneguda, però, com a Quart Cinturó o B-40.
No obstant, el creixement de població no va ser tan accentuat com s’havia definit inicialment, fet al qual s’hi suma l’oposició de part del territori a crear una via que suposaria alterar el paisatge natural encara existent amb una via sobredimensionada en la seva planificació inicial. Als anys 90, a més, diversos ajuntaments van posar fil a l’agulla a crear els seus Plans d’Ordenació Urbana, entre ells Sabadell, que al 1993 va mantenir una reserva de terrenys al nord de la ciutat per a poder-hi projectar el B-40 en un futur. De fet, l’alcalde Antoni Farrés era un dels dirigents que no veia amb mals ulls la B-40.
A la vegada que això passava, començava a caminar la Campanya Contra el Quart Cinturó, que sumant diverses entitats ecologistes va convertir-se en un element de pressió contra la via. Mentre un tram de la carretera es materialitzava en l’espai comprès entre Granollers i Mataró amb el nom de C-60, la protecció de l’espai natural de Gallecs posava pals a les rodes per a connectar Sabadell i Granollers.
Per l’altre cantó del traçat previst, un petit tram a Abrera (Baix Llobregat) i un altre entre Viladecavalls i Terrassa (Vallès Occidental) testimonia la presència de la B-40 a les dues comarques. Les obres de connexió dels dos trams estan avançades, i es preveu que puguin entrar en funcionament aquest mateix 2023.
El tram més conflictiu pel que fa a la planificació és el que hauria d’unir Sabadell i Granollers passant per Castellar. El ministeri hi va entrar en l’estudi informatiu de l’any 2010, que va caducar, però el Pla Específic de Mobilitat del Vallès aprovat per la Generalitat l’any 2021 ni hi entra. Sí ho fa en la connexió entre Terrassa, on la B-40 acaba en una rotonda, el nord de Sabadell i Castellar. Són cinc quilòmetres que haurien de discórrer en espais de bosc i camps, i que d’entrada preveia alterar espais com Can Bonvilà a Terrassa, el bosc de Can Deu de Sabadell o el torrent de Colobrers, entre Sabadell i Castellar.
Del Quart Cinturó a la Ronda Nord Sabadell – Terrassa
La via hauria de creuar espais on la natura s’hi obre pas, i que molts ciutadans van redescobrir en els primers compassos del desconfinament, quan hi havia limitacions territorials per passejar que arribaven fins els límits municipals. Precisament, la presència de fauna i flora ha fet que entitats ecologistes s’hagin oposat històricament al traçat viari. Els ecologistes consideren que caldria reordenar el territori, donat que reubicar la indústria als marges de l’AP-7 faria decaure la necessitat d’una carretera alternativa com la pensada originalment.
No obstant, els alcaldes dels municipis que es beneficiarien del tram ara a debat entre les dues capitals vallesanes defensen precisament aquest fragment del traçat, que rebategen amb el nom de Ronda Nord Sabadell – Terrassa (com fa el Pla Específic de Mobilitat del Vallès del 2021, per desvincular-lo del gruix de la carretera. A més, apunten que la previsió la faria discórrer més a tocar de les zones urbanes, minimitzant l’impacte en l’entorn. La Ronda Nord Sabadell – Terrassa no és el Quart Cinturó, venen a dir. Sí s’acosta a la Ronda del Vallès, el nom que va imposar el tripartit d’esquerres durant la primera dècada del segle, però que tampoc s’ha fet.
Aquesta via hauria de suposar estendre una carretera des de la rotonda del barri de Can Roca a Terrassa, on mor la B-40, fins a Sabadell, on enllaçaria amb la ja existent Ronda Oest. D’aquí s’estendria una altra via cap el nord-est que uniria el traçat amb la carretera de Castellar del Vallès. I la Ronda Oest ja desemboca amb la C-58 a Sant Quirze.
Precisament, la pràctica totalitat dels vehicles que viatgen des de l’autopista C-58 a Castellar ho han de fer a dia d’avui a través de Sabadell, principalment la Gran Via. L’existència d’un enllaç directe entre Castellar i l’autopista permetria retirar aquests vehicles del centre de la capital, obrint la porta a pacificar la Gran Via, convertir-la en un carrer més de la ciutat i fent reduir els nivells de contaminació per emissions de gasos.
És per aquest motiu que els alcaldes de Terrassa, Sabadell i Castellar han fet pinya a l’hora reivindicar la Ronda Nord Sabadell – Terrassa: connexió amb el Baix Llobregat via B-40, més facilitats per arribar a Castellar i reducció de la pressió del trànsit a Sabadell.
Un acord pendent dels detalls
Amb l’entesa entre Govern i PSC, es reprèn el fil dels acords presos entre el territori i el Ministeri de Transports escenificat l’estiu de 2022 al Consell Comarcal del Vallès Occidental per projectar la Ronda Nord, tot i la plantada de la Generalitat el mateix dia de la presentació. Ara, per tirar endavant els comptes del 2023, el Govern accepta valorar la carretera.
Faltarà, però, establir el mecanisme de sufragar la despesa derivada del projecte de manera detallada i el calendari, que tots els actors situen en un termini d’un mínim d’entre cinc i 15 anys per començar-lo a materialitzar.
Foto portada: operaris a la B-40, a Viladecavalls. Autor: ACN.
Pingback: Farrés (PSC) presenta la seva candidatura amb una festa socialista a la Fira - El diari digital de Sabadell - iSabadell