La N-150 és una carretera que travessa el Vallès Occidental de dalt a baix, però que presenta certs dèficits en matèria de connectivitat. L’associació per la Promoció del Transport Públic (PTP) ha organitzat un acte a la seu de la Fundació Bosch i Cardellach per exposar la “geografia fragmentada” que hi ha en aquesta zona des del 1834 fins a l’actualitat. La principal proposta que han plantejat els ponents és la d’unificar aquesta via, que connecta Terrassa amb Barcelona, passant per Montcada, Ripollet, Cerdanyola, Barberà i Sabadell, mitjançant una xarxa de transport públic.
L’associació per la Promoció pel Transport Públic (PTP) ha convocat a representants de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i de l’Ajuntament de Sabadell i Terrassa per assenyalar el potencial que té la carretera N-150 com a eix vertebrador del Vallès Occidental. L’òrgan considera que aquesta via, situada en una zona estratègica pels serveis que ofereix i per la densitat de població que presenta, està desconnectada en matèria de transport públic i que això fragmenta el territori.
“La ciutat perd el seu nom allà. Només s’hi realitzen activitats merament imprescindibles i no hi ha una xarxa de relacions socials que es puguin esdevenir allà perquè les prerrogatives que imposa el vehicle privat són molt grans”, lamenta el geògraf i enginyer de Camins, Canals i Ports, Marc Taulats.
A banda de connectar tots els municipis que travessa aquesta carretera nacional a través d’una línia d’autobusos, com a una de les opcions més viables, però no l’única, la PTP també apel·la a les administracions corresponents per incorporar les dues capitals de la comarca, Sabadell i Terrassa, al projecte en curs ‘Avinguda del Vallès‘, que acaba justament al límit del terme de Barberà. En la sessió d’aquest dijous a la tarda a la seu de la Fundació Bosch i Cardellach, però, aquesta darrera qüestió ha quedat en un segon pla i han posat l’accent en l’articulació i estat actual de la N-150.
Els ponents han recorregut la història de la N-150, que divendres que ve compleix 173 anys, i la conclusió és que aquesta artèria fragmenta el territori i això cada cop provoca més dificultats. La no continuïtat dels mitjans de transports urbans (com bicicletes i autobusos), la dificultat d’optar per una alternativa al vehicle privat, o la dificultat i perillositat de travessar a peu el nus del Baricentro són alguns dels exemples que ha exposat Marc Taulats en la sessió d’aquest dijous. Calcula que almenys se’n podrien beneficiar 200.000 persones.
“La dificultat que pot tenir un adolescent de Cerdanyola per anar a l’Institut de Castellarnau, per exemple, és enorme si hi va amb transport públic. Recordem que la meitat de la població no té un accés fàcil al cotxe i aquesta dificultat es pot convertir en una odissea diària”.
L’arquitecte i cap del Servei d’Urbanisme de l’Ajuntament, Tomàs de Castro, constata que hi ha certs problemes en matèria de connectivitat al voltant d’aquesta artèria vallesana i ha acudit a la cita de la PTP i la Fundació Bosch i Cardellach amb la vista posada en el futur:
“L’Ajuntament és conscient que hi ha unes possibilitats de remodelació d’aquest espai i que la reforma de la N-150 és un tema a abordar en el futur. Però és un tema que no només implica a diferents ajuntaments, sinó que també implica diverses administracions, com la Generalitat“.
Per tot plegat, el principal missatge que han volgut traslladar els ponents d’aquesta sessió és el de començar a estudiar els mecanismes que podrien habilitar una xarxa de transport públic “competent” entorn la N-150, ja que tal com ha apuntat el coordinador de la Secció de Territori i Espai Urbà de la Fundació Bosch i Cardellach, Francesc Camps, a l’inici de l’acte, “quan una àrea es treballa de manera transversal apareixen moltes més oportunitats i beneficis per a la ciutadania”.
Més info:
Foto portada: la rotonda entre la N-150 i la Ronda Oest de Sabadell, entre Can Llong i Can Gambús. Foto via Google Street View.
