- La Plataforma d’Entitats per un Urbanisme Sostenible (PEUS) ha elaborat un mapa on senyalitza fins a 1.000 trams de la via pública amb una accessibilitat deficient.
- L’entitat defensa que cal situar les persones al centre de les polítiques, en aquest cas les relatives a Urbanisme i a Via Pública, i treballar-les de manera transversal.
Voreres massa estretes, rampes sense baranes, encreuaments no senyalitzats, guals sense enrasar… són alguns dels elements que la Plataforma d’Entitats per un Urbanisme Sostenible (PEUS) ha marcat en el Mapathon de Sabadell, juntament amb la Fundació Bosch i Cardellach i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Es tracta d’una iniciativa per identificar punts crítics en l’espai públic i apel·lar una rectificació. Aquest dimarts a la tarda han presentat el projecte i, tot seguit, han ampliat les reflexions entorn d’aquesta qüestió a través d’una taula rodona amb part del públic assistent.
Mapathon Sabadell és un mapa que senyalitza els problemes que té Sabadell en matèria d’accessibilitat; és a dir, trams de l’espai públic que no són del tot segurs, còmodes o accessibles de manera autònoma per a un vianant, tal com ho ha definit una de les impulsores del projecte, l’arquitecta especialista en accessibilitat, Emma Vives. La Plataforma d’Entitats per un Urbanisme Sostenible (PEUS) ha comptabilitzat fins a 1.000 elements que no compleixen almenys una d’aquestes condicions i les ha exposat en aquest nou material gràfic per promoure una adequació al respecte.
L’anàlisi inclou tots els barris de la ciutat, tot i que no d’una manera exhaustiva, i les zones amb més incidències són el centre i el barri de La Creu Alta. El nucli antic. En general, els problemes més freqüents (un 40,3 per cent del total) es troben a les voreres: 228 presenten un espai massa estret i hi ha almenys 146 paviments dificultosos per al pas. Els guals són el segon bloc més carregat d’incidències, ja que n’hi ha 261 sense enrasar i en falta adequar 73, però un dels elements que posa més en risc la seguretat viaria és la manca de senyalització en 31 encreuaments, tal com exposa el Mapathon. A banda de tot això, els participants també han comptabilitzat 14 elements que sobresurten d’una façana, 31 elements de mobiliari urbà desordenats, tres rampes sense barana i dos semàfors sense senyal acústica.
Tal com ha assenyalat un dels experts en aquesta matèria a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i alhora un dels ideòlegs d’aquest mapa, Didac Ferrer, tots aquests greuges afecten de ple la vida quotidiana dels ciutadans, ja que són elements que entorpeixen els desplaçaments i la mobilitat d’una persona en un dia habitual. L’historiador Josep Abad i una de les membres d’ECOM (un moviment impulsat per persones amb discapacitat físcia que treballa per aconseguir una societat inclusiva), Montserrat Garcia, han volgut recalcar que l’accessibilitat ens afecta a tots i no només a les persones amb dificultats: “tots envellim i en un moment determinat, si ens trenquem una cama o anem amb cotxets, per exemple, podem patir els problemes que experimenten les persones amb mobilitat reduïda” han advertit. És per això que consideren summament important treballar amb una òptica universal.
‘Sabadell, una ciutat amb accessibilitat universal?’
La jornada d’aquest dimarts s’ha articulat sota el pretext d’aquesta pregunta, ‘Sabadell, una ciutat amb accessibilitat universal?’. Per una banda, els membres de PEUS i participants en el Mapathon han assenyalat tots els punts polèmics en matèria d’accessibilitat que han detectat a Sabadell, mentre que, per altra banda, tant els ponents de la primera com de la segona part han coincidit en assenyalar que cal una formació transversal a l’hora de dissenyar la via pública. Un noi del públic, amb mobilitat reduïda, també ha instat als governs d’aquí a emmirallar-se amb el d’altres països, com el d’Estats Units:
“A Amèrica són més respectuosos amb aquest tema, aquí no hi ha res ben fet. San Francisco, per exemple, està més ben adaptat a les persones amb mobilitat reduïda que Barcelona, tot i ser més plana”.
Per tot plegat, PEUS demana posar les persones al centre de les polítiques i donar-los més veu a l’hora de dissenyar o reformar l’espai públic. Aquesta no ha estat la primera actuació de PEUS per millorar la qualitat de l’espai públic: el setembre passat va impulsar una iniciativa per optimitzar els desplaçaments interurbans a peu amb un format molt similar (més info: ‘Així és el ‘Metrominuto’ de Sabadell: el mapa per incentivar la mobilitat a peu‘).
Foto portada: Una imatge del Mapathon Sabadell. Autor: cedida.
Pingback: Què és i per a què serveix...