Si hi ha alguna nevada que ha passat a la història local, es tracta de la nevada del Nadal de 1962, molt retratada a més. Els que tenen menys de 20 anys potser recorden la neu del 8 de març de 2010, amb caos circulatori a tot el país. Però ara que hi ha una certa por a que la cavalcada d’aquest any estigui passada per aigua, val la pena recordar la visita dels Reis d’Orient més extrema. És la cavalcada de 1985. I va estar tant marcada per la neu com per l’incivisme.
Era un dissabte. 5 de gener de 1985. Una borrasca va entrar pel centre peninsular i un aire fred pel nord-est. La barreja entre el fred i la humitat va generar una neu molt poc vista en ciutats com Sabadell. Durant la tarda la baixada del termòmetre, la pluja i després l’aiguaneu va fer que comencés a nevar, cosa que va marcar la cavalcada. El record encara perdura entre els que la van viure i també entre els que van participar-hi.
La cavalcada podria haver estat bucòcila però a Sabadell es va convertir en un despropòsit. Per començar, la neu va fer que comencés gairebé amb una hora de retard. Ho va fer reduïda al mínim, ja que els membres de la Banda de Música es van negar a sortir amb el terra lliscant. Van sortir, sense cap tipus de cadenes, quatre carrosses, camions de joguines, els cavalls de la Guàrdia Urbana, un grup d’animació, els motoristes del Vespa Club (que aquest 2024 deixaran de sortir per primer cop) i els serveis com ambulàncies, bombers…
La cavalcada va pujar en direcció al nord sense excessives dificultats malgrat el fred i la neu. Van pujar per l’Eixample, el Centre i La Creu Alta recuperant part del temps perdut. No obstant, a la Concòrdia les coses es van començar a complicar encara més. El gel regnava a la calçada i alguns dels vehicles no podien pujar l’avinguda. Però finalment se’n van sortir, això sí, perdent molt temps.
El pitjor va arribar a Ca n’Oriac. Així ho explica la crònica del Diari de Sabadell de l’època:
“En lugar del anunciado recibimiento con 10.000 bengalas luminosas distribuidas teóricamente por los comerciantes de la avenida Matadepera, niños y adultos bombardearon a los reyes, pajes y demás miembros de la comitiva con cientos de bolas de nieve, con piedra incluida algunas de ellas. Al principio Sus Majestades esquivaron las bolas como pudieron. Cuando el ataque se intensificó, el Rey blanco tuvo que ser protegido con los cuerpos de otros pajes, el rubio amortiguaba los golpes protegiéndose la cabeza con sus antebrazos y en la carroza del Rey negro, la más castigadas por ser la última, pajes y rey optaron por el cuerpo a tierra”.
Després del bombardeig de pedres convertides en boles de neu, la cavalcada va arribar a la Ronda Roureda amb més de mitja hora de retard. “Ens estem plantejant si els Reis passaran per Ca n’Oriac l’any vinent o acaba a la Concòrdia. Malauradament, la falta de civisme d’alguns veïns de Ca n’Oriac pot perjudicar a tot el barri. El que ha passat és un toc d’alerta que ens ha de fer reflexionar”, va assegurar el regidor de Cultura de l’època, Sebastià Ribas.
Al final el balanç de danys va ser prou elevat: el rotatiu explica que “en el autobús de regreso a La Faràndula tuvieron que ser atendidos y reanimados varios miembros de la cabalgata a causa de les contusiones recibidas, el enfriamiento o la congelación de manos u otras partes del cuerpo“.
El rotatiu local ho tenia clar. I així titulava: “La cabalgata más desagradable de la historia“.
