Les queixes per les paneroles es generalitzen a Sabadell. I cada estiu més. La presència d’aquests molestos insectes treu de polleguera els centenars, o milers, de veïns que veuen condicionat el seu dia a dia. “És un malviure”, reconeix una veïna del Centre, la Núria, que ens obre el seu domicili angoixada per la presència d’uns animals que es reprodueixen amb gran facilitat. La veïna demana a l’Ajuntament mesures més contundents i molta més informació als veïns, que en molts casos estan desesperats.
“Ja entenc que l’Ajuntament s’hi dedica i que les plagues són un problema general però penso que falta molta informació. Quan els interessa fan tanta difusió que t’ho trobes sota la porta. A mi en això em falta informació, tríptics consells, saber què podem fer. No val dir-nos que el problema de portes endins és cosa nostra”, assegura.
El combat contra la panerola americana – més gran, de fins a cinc centímetres de llarg, que pot volar i té un color entre marró i taronja- forma part de la quotidianitat de la Núria. Aquesta sabadellenca viu en una casa de planta baixa i pis prop de la plaça de Catalunya.
“Tinc tapat el lavabo, el bidet, l’aigua de la dutxa. Mosquiteres a les finestres. Ho tinc tot tapat però les paneroles segueixen entrant. Vivim en una presó a les nits. Tot tancat i aïllat. Vigilant tot el dia. I patint tota la nit. És quan t’entren pel pati, escalen la paret, volen i surten per qualsevol forat. Compro tots els productes que trobo al súper i busco informació per internet però res acaba de funcionar. Les paneroles t’entren per on poden buscant humitat, foscor i calor. S’amaguen rere la nevera, la rentadora, l’assecadora o els sòcols dels mobles de cuina i tu et passes el dia i sobretot els vespres i la nit anguniejada. Darrera de la rentadora, queda un espai on hi ha el tub del desguàs. Allà n’hi poden haver amagades. Les paneroles tenen un gran olfacte. Al vespre no deixo res de res a la cuina. Al matí ho desinfecto tot perquè no saps si han passat per allà. Si cal es colen entre el forat de la sucrera. Em vaig trobar una en una magdalena. Un dia et trobes unes boles negres petitonetes a la farina. Són defecacions d’aquesta merda de bitxos. És un malviure”.
La Núria alerta que cada panerola té 28 ous a sota, de fàcil reproducció. “Els ous són com un petit granet de cafè. Posen ous i es reprodueixen al màxim. És horrorós. Una plaga horrible de la que no ens poden deslliurar. Sabadell està plagat”, lamenta.
Sequera, calor, obres
La veïna assegura que la proximitat a un espai humit com el llac del parc de Catalunya complica la vida al seu entorn, especialment als veïns de les plantes baixes. “Si passeges per la vorera del parc de Catalunya a la nit, és fàcil veure les paneroles en plaga”, diu. I aquest estiu en especial els estan perjudicant les obres per fer noves canonades a la Ronda Zamenhof: “les obres ho han remogut tot”.
“Estem plagats. L’Ajuntament s’ha d’arremangar més, informar, divulgar i sensibilitzar. Trobo a faltar tríptics. Que no t’obliguin a fer una instància quan truques a avisar. Que facilitin productes si cal. Perquè la ciutadania estem molt fotuts i crec que es poden fer més coses. Deixem-nos estar de proves pilot en alguns barris. Tenim paneroles per totes bandes. Nosaltres ja mantenim la casa neta i vigilem els forats però les paneroles ens entren des del carrer”.
La Núria assegura que el problema va començar fa tres anys. Però només al vespre. Ara ja n’hi ha de dia, cosa que significa que les paneroles estan molt esteses. Creu que el problema és més gran del que sembla, perquè molta gent s’ho calla:
“Va costar que el barri parlés del problema de les paneroles. Hi ha gent que té vergonya de tenir aquests bitxos a casa. Però el problema és públic. No podem normalitzar viure entre aquests bitxos. No em vull resignar a viure entre paneroles”.
En el cas de Sabadell, les queixes són cada cop més habituals. N’hi ha de documentades a la majoria de barris. De Gràcia a Can Llong; del Centre a Espronceda. Sobretot a l’estiu, que cada cop és més llarg. La Núria explica que el supermercat més proper ja ha desenvolupat tot un ampli ventall de productes insecticides, que passen de veí en veí si acaben funcionant. També proliferen consells poc efectius com omplir els patis de llorer o altres remeis de l’àvia. “Però aquestes paneroles són molt resistents i a sobre es reprodueixen molt ràpid”, lamenta. Alguns veïns, els que s’ho podem permetre, s’acullen a empreses especialitzades.
L’increment de les plagues és una conseqüència de l’escalfament de les temperatures. És un problema general del sud d’Europa. Només cal fer una cerca a Google per veure que passa el mateix a desenes de ciutats mediterrànies. En el cas català, s’ha agreujat encara més amb la sequera. La brutícia als carrers o l’incivisme complica la situació. Fa un any, l’actual govern municipal va donar rellevància pública a la qüestió generant una subregidoria, que ara és de Salut i Gestió de Plagues.
En un any s’han fet prop de 5.000 actuacions en relació a les plagues, segons fonts municipals. Unes 1.500 ha estat a resposta d’avisos de veïns. Aquestes intervencions han augmentat un 23 per cent des de l’any 2020. El consistori defensa que actuen en 72 hores a partir de rebre l’avís. D’altra banda, s’han fet 800 actuacions de control del clavegueram i 2.300 inspeccions a les tapes de clavegueram de Can Feu, Gràcia, Centre, La Creu Alta, la Concòrdia o Can Llong.
Altres plagues
Malgrat que la panerola és la principal font de plagues a les ciutats mediterrànies, no és l’única. Diversos estudis preveuen que la profusió de rosegadors (rates) i la sobrepoblació de coloms, en molts casos alimentats de forma indeguda pels humans, donaran molt a parlar en els propers temps.
Foto portada: una panerola, al domicili de la veïna del Centre. Autor: J.d.A.
Pingback: Queixes per les molèsties causada per la galeruca de l'om - iSabadell - El diari digital de Sabadell