Passarel·la Escola Illa a l’Estruch

Dia gran per als alumnes de segon del cicle formatiu de grau superior d’Estilisme d’Indumentària de l’Escola Illa, amb la tradicional desfilada de moda, que s’ha dut a terme aquest dijous a l’Estruch. Sota el títol Dress code 24-43, s’han presentat 15 reflexions sobre les inquietuds, anhels, interessos, estils i visions personals dels joves dissenyadors i dissenyadores, que els situa a les portes del món professional de la moda.

La desfilada de moda és una oportunitat per a l’alumna i l’escola de compartir la feina de tot el curs amb professionals de la moda, familiars, amics i autoritats. S’han presentat 15 col·leccions, molt diverses, amb temes, estils, conceptes i visions diferents.

• Hermanas, d’Ainoa Mur, col·lecció que parla sobre l’oposat i la contradicció, barrejant un estil més innocent i romàntic amb un de més formal i elegant.
• Altra proposta és Dolliri, d’Arnau Llanes Berengué, que s’inspira en les Bratz i les flors de lliris com a elements que brillen en qualsevol entorn.
• Hàlit, de Júlia Garcia, parteix de l’estil modernitzat de la indumentària rococó, alliberant les aures de les dones en una explosió de colors pastels i formes femenines.
• També hi ha col·leccions que fan referència als orígens, com Pillpintu, de Mel Ayala, que s’inspira en el caràcter i la vestimenta tradicional boliviana.
• La sangre de María, de Sara Sánchez Martín, amb un viatge personal a través de tradicions familiars arrelades en la cultura andalusa.
• Inspirat en les vestimentes tradicionals, però aquesta vegada del Japó, trobarem el projecte de Nicole Hernández, べっぴん (Beppin) K, que fusiona l’estil tradicional japonès i el modern occidental, transmetent un missatge de sostenibilitat a través de la reutilització del denim.
• La proposta Jondo’s, de Núria Bertran Montornés, posa l’accent en la personalitat i l’autenticitat explorant el duende a través d’una revisió actualitzada de la indumentària tradicional espanyola.
• Unleash the bugs, de Virginia Trinidad, imagina un teler on s’entrellacen el gòtic, el victorià i el punk, creant un poema visual que canta a la singularitat i celebra la bellesa de ser diferent.
• Altres propostes han treballat amb  la moda inclusiva i la diversitat de cossos, com  Duplexity, de Maria Requena, que vol representar la coexistència de les diferents versions dins d’un mateix a través de peces contemporànies amb varietat de patrons i colors.
• O Ptolemaea, de Sandra Rocabruna, que reivindica la identitat de gènere com a viatge al subconscient i a la recerca de l’alliberació personal a partir d’un estil minimalista i una estètica fosca i sòbria.
• Altres projectes es troben més enfocats al mercat del streetwear i destaquen per la investigació i recerca de teixits, formes i textures, com True Hate de Max Martin Sánchez, que pretén alliberar l’odi reprimit plasmant-lo en la indumentària alternativa, amb tocs d’influència punk i gòtica.
• O Machote, d’Izan García, que vol desconstruir el concepte de “mascle” a partir d’elements que han definit aquest gènere com el tartan o l’estampat militar.
• La col·lecció Keeper, de Kilian Muiño Sánchez, vol mostrar una visió distòpica del futur a través de línies futuristes i orgàniques a la vegada.
• Galactic Groove, de Marta Garcia, és una col·lecció que neix a partir de les ganes de ballar i la fascinació per l’espai exterior inspirada en Bowie, el Glam i el moviment disco.
• També s’ha trobat alguna proposta més conceptual com Re-Cordis, de Meritxell Vinyals Valls, inspirada en la memòria i els records a través d’una controvèrsia entre l’estètica més clàssica i la més desendreçada, representades amb el blanc i el negre.

Foto portada: un moment de la desfilada de moda, aquest dijous. Autor: D.Jiménez.