La tinenta d’alcaldessa, Marta Morell, ha presentat aquest dimecres el Pla de Memòria Democràtica que adoptarà la ciutat des d’aquest mateix any i fins a 2026. Durant la presentació, ha intervingut també l’historiador i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, Martí Marín, qui ha contribuït a elaborar el treball acadèmic del pla. El pla de Memòria Històrica, que es va començar a dibuixar el juliol de 2020, tindrà en compte el període comprès entre l’inici de la Segona República el 1931 i el final de la transició el 1982.
Segons Morell, el pla ha nascut del consens. “Hem tingut experiències de plans frustrats pels canvis de govern, i una cosa que s’ha de desenvolupar a curt, mitjà i llarg termini, era important que s’arribés al consens”, ha explicat Marín. Per això, moltes de les accions específiques han estat proposades per grups municipals de l’oposició, així com d’entitats que formen part de la taula de memòria democràtica i de professorat dels centres educatius de la ciutat.
“Aquest és el primer Pla de Memòria Democràtica a la ciutat. És un full de ruta, perquè els objectius i accions ens ajudaran a treballar a curt, mitjà i llarg termini. És un pla que tothom se’l sent seu i que surt del consens, i per això hi hagi qui hi hagi a la legislatura vinent, volem que el projecte continuï endavant”, ha declarat Morell.
El projecte de memòria democràtica presenta tres eixos claus: garantir el dret de la ciutadania a la memòria, educar en centres educatius de secundària amb el propòsit de construir una memòria ciutadana, i feminitzar la memòria. En cadascun dels eixos es faran diverses accions. Pel que fa a la primera àrea de treball, s’ha creat un web en què hi haurà notícies de memòria històrica i diferents elements interactius per divulgar les accions a la ciutadania. A més, es volen aprofitar els equipaments de la ciutat com els museus i els centres cívics.
Pel que fa al segon eix, destaquen formacions en col·laboració amb els centres educatius com Aprenent a Sabadell, així com actes commemoratius, en els quals s’inclouen noves efemèrides com el dia de la república el 14 d’abril, o el dia nacional de l’exili el 5 de febrer. A més, el pla també contempla l’eliminació de 33 plaques amb simbologia franquista de la ciutat.
“El pla té unes dimensions importants, i estaré molt content si això acaba traslladant-se als centres de secundària. Si aconseguim que els joves tinguin el cap ben moblat en aquest sentit, això haurà estat un gran què”, ha assegurat Marín.
Finalment, pel que fa a la feminització de la memòria, destaquen accions com la de posar una pedra en nom de la miliciana Maria Garcia Sanchis, que suposarà la primera pedra de la ciutat a l’espai públic amb el nom d’una dona. Tanmateix, el pla vol recuperar la memòria oral de les dones en àmbits com el tèxtil o el moviment veïnal.
Foto portada: Marín i Morell durant la presentació del Pla de Memòria Democràtica. Autor: Àlex Bello.
