Taxi, nit i violència: Ràdio Taxi denuncia que el darrer incident no és un cas aïllat

Ser taxista no és fàcil: no saben a qui pugen al vehicle, a on els portaran els clients ni què els pot passar durant el servei. La darrera mostra, extrema, és la que ha patit el taxista Jacinto Martínez aquest mateix cap de setmana i que ell mateix relatava a aquest digital (més info: ‘Brutal agressió a un taxista‘). Però no és del tot un cas aïllat. El president de Ràdio Taxi Sabadell, Salvador Fernández, assegura en nom de tota l’entitat que les actituds violentes en aquest sector han augmentat significativament en el darrer any i mig.

La setmana passada, un dels companys de Salvador Fernández i de Jacinto Martínez, Sami Ebochi, va recollir a un jove de Can Deu que havia d’anar a l’Hotel Vela (Barcelona). El conductor el notava nerviós i quan li va preguntar si li passava res, el jove li va respondre que estava amenaçat de mort i per això havia de marxar de Sabadell. Això ja va fer saltar les alarmes del taxista. Encara li va resultar més estrany quan, en preguntar-li si tenia reserva a l’hotel, el noi li va dir que no.

Com que a Ebochi no li quadrava la història que li explicava el client, va proposar-li anar a l’Hotel World Center; també a Barcelona, però on sempre hi ha policia. El taxista mirava de cobrir-se les espatlles. En arribar, el jove va posar diferents excuses per no pagar els 55 euros que li va demanar el taxista i aquest va anar a buscar els agents. Al final va resultar ser que el client no havia d’anar a l’Hotel Vela, sinó que en realitat l’estaven esperant a Plaça Catalunya, i que duia un ganivet a sobre.

“Ara t’he de matar”

Pedro Belmonte, un altre taxista de Sabadell, també va portar a un altre jove que duia un ferro afilat, “com un tornavís” descriu el taxista. En el seu cas, l’havia de dur de Sant Quirze al centre de Sabadell i durant el camí el taxista no donava crèdit a la història que li estava explicant: el seu client era un home amb una pena de 10 anys de presó per tràfic de drogues, entre altres delictes, però abans d’ingressar al centre penitenciari havia de complir una sèrie de favors per un grup on formava part, segons li va explicar al taxista. Després d’una sèrie de confessions, el client li va dir la típica frase que dirien en una pel·lícula: “No pots saber això, no em pots haver vist, ara t’he de matar”. Belmonte va sortir del cotxe, el va intentar tranquil·litzar i els veïns que dormien amb la finestra oberta (era principis de setembre a quarts de dues de la matinada) van trucar a la policia. Finalment, taxista, client i alguns veïns com a testimonis van celebrar un judici ràpid aquella mateixa setmana. Resultat: la tarda després de comparèixer als jutjats, l’home en qüestió ja estava en llibertat. Ara cal esperar els informes clínics de l’Hospital Parc Taulí per tornar a valorar la situació legalment.

El perill, però, no sempre va associat a les armes blanques. Un quart taxista, Joan Antoni Burgos, també va haver de pujar els pius de seguretat del taxi a finals d’aquest agost. Burgos va anar a cobrir un servei a Ca n’Oriac i en arribar al carrer Berguedà va veure una escena que no li va agradar gens: dues noies “vestides de manera estrafolària, com amb un llençol per sobre”, descriu, al mig del carrer. També hi havia un noi que es cridava amb un veí de dalt un balcó. Una de les noies es va apropar al taxista per demanar-li que se les emportés i ell reconeix que “a priori no veia clar pujar-les al taxi perquè la situació li resultava molt estranya, especialment la manera com anaven vestides”. De sobte, mentre parlava amb la noia, el taxista va sentir un fort cop al capot: era el noi, que havia saltat sobre el cotxe i se l’havia travessat a peu.

“Vaig baixar del taxi i això va ser el pitjor que podia haver fet. El noi, que tenia els ulls desorbitats, es va encarar cap a mi i em va donar un cop de puny. Ens vam començar a barallar i em va trencar les ulleres”, recorda Burgos.

Afortunadament, abans que arribés el taxista, un veí ja havia avisat a la Policia Municipal que passava quelcom estrany en aquell carrer i la patrulla va arribar abans que ningú prengués mal. En aquest cas, no hi va haver judici, sinó que els implicats van passar per una vista ràpida als jutjats i van acordar que l’agressor pagaria els danys i perjudicis del taxista. Joan Antoni Burgos encara no ha rebut cap ingrès, però s’ha hagut de canviar les ulleres i va patir un bon ensurt.

Més informació:

Foto portada: Taxi. Autor: David B.