Els murals del santuari de la Salut recuperen el seu aspecte original

El santuari de la Salut va en decadència, en sentit literal i metafòric. Per una banda, les activitats culturals i celebracions tradicionals cada cop criden menys l’atenció, i, per l’altra, les pintures que revesteixen l’església han perdut la vivacitat dels seus colors i estan plenes d’humitat. Per això, la Fundació Mare de Déu de La Salut injectarà 100.000 euros perquè el Santuari recobri la vida que un dia va tenir. La restauració ha començat fa tres setmanes. Si es compleix el calendari previst, aquest Aplec el Santuari estarà d’estrena.

És la tercera vegada que es reforma l’ermita que hi ha dalt de la serra de Sant Iscle. Ara el motiu no és el desgast per la humitat i el fum dels ciris, sinó que és el material amb què van envernissar les pintures als anys 90. Per frenar el deteriorament que provocava el fum dels ciris i la humitat que es colava a l’església, la Fundació va decidir envernissar els frescos com una tècnica de protecció i manteniment. El que no es pensaven, però, és que aquest material cristal·litzaria i, en conseqüència, es formaria una capa translúcida sobre les pintures, fet que genera la sensació de brutícia.

Rehabilitació de les pintures que hi ha a l’esglèsia de La Salut. Autora: Alba García

El consell executiu de la Fundació ha contractat un equip de sis restauradors perquè retiri aquest tel i poleixi els frescos. El pressupost total d’aquesta obra ascendeix a 100.000 euros, que es preveuen pagar amb ajuts de la Diputació de Barcelona, de l’Ajuntament de Sabadell, del Bisbat de Terrassa, de les institucions que formen el patronat i d’una campanya de micromecenatge, que començarà en breu. De moment, el president del Consell Executiu de la Fundació Mare de Déu de la Salut, Joan Fort, apunta que ja han rebut 10.000 euros gràcies a les donacions d’una quarantena d’empreses i particulars. Cal tenir en compte que el Santuari pràcticament no té fonts d’ingressos, ja que només recullen els diners aconseguits amb la venda dels ciris i algunes donacions voluntàries..

Les obres del Santuari

La Salut es va reconstruir de cap a peus l’any 1944, després de la Guerra Civil. En aquests 75 anys, les pintures del santuari s’ha reformat tres vegades, comptant l’actual. Les obres van començar el 25 de gener i, gairebé un mes després, els restauradors celebren que ja es veuen els resultats: els colors tornen a il·luminar les parets de l’absis i fins i tot estan recuperant el daurat original de les pintures. De fet, els treballadors asseguren que es poden observar detalls tan fins com les línies dels cabells dels àngels. Per tant, a priori sembla que el problema és superficial i només cal retirar la capa de vernís.

Tot i això, no són unes obres fàcils ni ràpides, ja que l’objectiu és recuperar el traç original del pintor sabadellenc Antoni Vila Arrufat, i per això necessiten una bastida de 20 metres d’alçada, més alta que les habituals.

“Hem de treballar amb molta precisió per no sortir-nos de la ratlla; per tant, la plataforma que ens suporta ha de ser molt ferma” expliquen els operaris. A més, no es tracta d’un tros petit a restaurar, sinó que l’absis ocupa uns 350 metres quadrats.

De moment, l’equip d’Aleix Barberà ha començat a treure les capes de vernís que hi ha a la nervadura, que són els eixos principals. Per aconseguir-ho, hi apliquen una barreja de dissolvents i després hi apliquen una fórmula aquosa. D’aquesta manera eviten malmetre les pintures que hi ha sota. Un cop les arcades daurades estiguin restaurades, hi aplicaran un vernís especial, no com el dels anys 90, per evitar el contacte amb l’oxigen. D’aquesta manera, no hi sortiran les tonalitats verdes que delaten l’or fals que utilitzava Vila Arrufat. A diferència del pa d’or, l’autèntic no es degrada mai.

La decadència de La Salut

El president de consell executiu que vetlla per la recuperació de La Salut, Josep Fort, lamenta que el Santuari ja no sigui el que era abans. En concret, Fort assenyala que s’està perdent el costum de casar-se al santuari i les festes de l’Aplec cada any estan més desinflades. De fet, considera que el de l’any passat va ser un “fiasco” pel confinament i l’últim aplec presencial, el de 2019, ja va eliminar l’acte en memòria dels sabadellencs deportats als camps nazis, un dels seus principals atractius. Per això, el 25 de gener, l’equip capitanejat per Aleix Barberà va iniciar aquest projecte de revitalització amb l’objectiu d’inaugurar un absis ben lluent el pròxim Aplec, el 20 de maig. Les obres, però, haurien d’estar acabades un mes abans.

Comments are closed.