Les ‘riuades del Vallès’ van endur-se més de 700 persones, d’entre les quals 32 sabadellencs, ara fa 60 anys. El 25 de setembre de 1962 és una data històrica que remet a una tragèdia de la qual encara ara se n’arrosseguen conseqüències, ja que les famílies que van patir una o més pèrdues difícilment oblidaran aquest amarg record. El Museu d’Història ha organitzat una ruta pel Ripoll, epicentre del desastre, aquest diumenge al matí coincidint amb el 60è aniversari de les riuades per fer un homenatge a les víctimes. Hi han assistit 62 persones, casualment coincident amb l’any dels fets.
La catastròfica tempesta que hi va haver tal dia com avui, un 25 de setembre, va arrasar amb tot el que trobava al pas del riu Ripoll. A Sabadell va deixar 32 morts, però el còmput total va ser de 700 persones, segons les dades oficials. Per recordar la tragèdia, el Museu d’Història ha organitzat un itinerari a peu per les zones que van quedar més afectades ara fa 60 anys: la fàbrica de Cal Grau, les cases de Cal Sec o el barri de Sant Oleguer o el de Can Puiggener. La sortida, però, ha arrencat des de la Torre de l’Aigua a les 11 del matí i ha acabat a les coves de Sant Oleguer a la una del migdia.
Les guies Isabel Gómez i Marta Fuentes han recreat les ‘riuades del Vallès‘ de 1962 aquest diumenge al matí a través de les seves explicacions, d’imatges de l’època i documents sonors, com unes gravacions de Ràdio Barcelona. A tall d’exemple, les coves de Sant Oleguer van ser la llar temporal de moltes famílies que hi van perdre la casa i la fàbrica de Cal Grau va ser una de les instal·lacions que el dictador Francisco Franco va visitar la setmana següent, tal com han explicat les guies. En aquest sentit, la xerrada també ha tingut una pinzellada política i ha lamentat com “es va utilitzar aquesta catàstrofe per fer propaganda”.
“Gran part del que va passar va ser per la irresponsabilitat de permetre construccions en zones inundables. Per tant, se sabia que allò era un perill. Parlarem dels afectats, de què va passar abans, després i durant les riuades per ser conscients del que van implicar aquestes riuades, sobretot a nivell de cost de vides humanes”, ha afegit Isabel Gómez.
Les ciutats més damnificades van ser Terrassa, amb més de 300 morts comptabilitats, i Rubí, amb 200. Allí el riu passava per dins la població i per això els danys van ser molt més directes. En canvi, aquí a Sabadell els barris més pròxims al Ripoll (La Plana del Pintor, Can Puiggener, Torre-Romeu o Sant Oleguer, per exemple) van ser els que més van patir els aiguats, que van descarregar prop de 200 litres per metre quadrat.
L’itinerari ha durat dues hores i hi ha assistit 62 persones, que s’han dividit en dos grups. L’activitat era gratuïta i, de fet, no és l’única que s’ha impulsat en el marc dels 60 anys de les riuades: la setmana passada, dimecres 14, el Casal Pere Quart també va acollir la xerrada Fotografiant l’abús de poder: Antoni Campana i la riuada de 1962 d’Arnau González, doctor en Història.
Homenatge veïnal
En el dinar popular de la festa del soci de l’Associació de Veïns de Can Puiggener, el president de la Federació d’Associacions de Veïns de Sabadell (FAVS), Manuel Navas, ha fet un record a les víctiimes de les riuades de fa 60 anys. A la trobada hi han participat més de 200 veïns.
Més informació:
Foto portada: Imatge d’arxiu de les riuades del 1962 a Sabadell. Autor: cedida.
