Foto portada: Cebrián, a la subunitat de semicrítics de la primera planta del nou edifici Ripoll, aquest dimarts. Autor: David B.

Cebrián (Taulí): “Si tenim més llits, hem de ser més àgils en passar d’urgències a planta”

Rocío Cebrián és la directora assistencial de l’hospital Parc Taulí, de referència per a 400.000 persones, des de fa un any i escaig. El 14 de juny de 2022 quedarà com un dia important en la seva trajectòria professional a l’hospital de Sabadell, ja que ha entrat en servei l’edifici Ripoll, amb 96 nous llits, la primera fase de l’ampliació i millor del centre hospitalari.

Com es fa el trasllat? Quines millors implicarà? Quins reptes queden pendents? Com s’organitzarà l’hospital per atendre millor els pacients? Es contractarà nou personal? Cebrián respon aquestes preguntes en aquesta entrevista.

L’edifici Ripoll es va inaugurar el passat 31 de maig. Però aquest dimarts, 14 de juny, és el dia D i els pacients comencen a arribar. Com serà el procés del trasllat?
El farem en tres dies. Cada dia una planta. Comencem per la primera planta del Ripoll, que té dues subunitats de 16 llits: semicrítics de cardiologia, pneumologia i ictus, que venen del Frontal Gran Via, que ja ha quedat tancat avui. A l’altra mitja unitat va la unitat de curta estada. Venen de la primera planta de l’hospital, on es va crear una unitat de semicrítics per la pandèmia i ara podrem recuperar per hospitalització convencional.

Dimecres farem la segona planta del Ripoll. Són llits quirúrgics que vindran de la quarta planta del Taulí. Pacients que venen de cirurgia i queden hospitalitzats cinc o set dies. I dijous farem la tercera planta del Ripoll amb pediatria que està a la segona del Taulí. En breu tancarem la segona i la quarta planta del Taulí. Bàsicament s’adaptaran els banys com es va fer a la resta de l’hospital. El 30 de setembre acabaran les obres.

L’edifici Ripoll funcionarà de forma autònoma?
La idea és integrar-ho a l’edifici hospital. Tant la primera com la segona com la tercera planta actuaran per ampliar les plantes, semicrítics, bloc quirúrgic a la segona i pediatria a la tercera amb UCI neonatal, pediatria, obstetrícia, sala de parts i ampliarem la nova unitat de psiquiatria infanto-juvenil a la tercera.

Quin és el calendari pel Frontal Gran Via. És la segona part de la reforma i ampliació de l’hospital? Té una obra potent per fer quiròfans i unitat de crítics.
Al novembre hauran de començar les obres i al desembre de 2023 haurà d’estar en funcionament. L’exterior està pràcticament acabat però falta tot l’interior.

Respecte al personal, com s’actua ara? Es guanyen espais però es tanquen plantes. El personal es mou o se’n contracta de nou?
Ara mateix, ja necessitem una mica més de personal. Però el guany important, el salt, serà a l’octubre. Hem estabilitzat la plantilla, hem mirat d’ampliar jornades de parcial a completa i passar de contractes temporals a indefinits. El segon que estem fent és que les estudiants d’infermeria que acaben ens tinguin en compte. Hem anat a totes les escoles d’infermeria properes i també hem fet crida a infermeria a altres comunitats autònomes on ens consta que l’oferta d’infermeres que acaben els estudis és superior a la demanda.

Com ha funcionat aquest procés d’estabilització?
Vam convocar 250 places. I es van cobrir. I després una altra tongada de 40. Hem de fer previsió de contractar les infermeres que acaben els estudis. Per això fem una oferta molt enfocada a elles. Moltes havien fet les pràctiques aquí. La nostra feina és fer atractiu el Taulí entre la gent que el coneix o fa les pràctiques aquí. A llarg termini però ens manquen alguns anys de camí ens pot ajudar l’Escola d’Infermeria que tindrem en breu.

Quin és el problema per contractar infermeres? N’hi ha poques? Marxen fora?
La demanda d’infermeria s’ha disparat amb la pandèmia. Es va reforçar l’atenció primària però també si recordeu durant el Covid s’han creat cinc hospitals Covid que ja s’han inaugurat. El nostre va més tard. Tots els hospitals ja han crescut en estructura, amb edifici o sense, perquè la Covid ho precisava. Al créixer tots de cop, ens hem quedat sense prou infermeres. No estava previst. Abans sortien dels estudis les que eren necessàries. Però ara en falten. Tothom busquem el mateix perfil. Ens traiem infermeres.

També hi ha un dèficit associat a un altre element. Hi ha un increment de baixes. Tenim baixes Covid. Un 1 per cent estable. Però a més tenim baixes associades als dos anys de pandèmia.

Què vol dir? Baixes per ansietat?
Sí. Baixes per estrès. Tenim un nombre important de baixes, molt superior al que teníem abans de la pandèmia. Què vol dir això? Que hem de cobrir més baixes de l’habitual i créixer en infermeres.

La bona notícia és que de les infermeres que acaben hi ha 40 i tenim en cartera 20 més que es volen quedar i ja les estem precontractant. Però hem de trobar totes les que necessitem. L’edifici Ripoll necessita 70 infermeres per incorporar. El moment és ara perquè és quan acaben les estudiants. Si volem estar bé a l’octubre, el moment és ara.

I què els ofereix el Taulí? Quins són els punts forts de l’hospital?
Tenim totes les especialitats que es poden tenir: tot el ventall des d’abans de néixer a la mort. Salut mental. Pediatria. Crítics. Ara reforçats amb semicrítics. Una activitat quirúrgica forta. I agafem més complexitat. Què vol dir? Que t’agradi l’especialitat que t’agradi, la tens al Taulí. Això és molt potent. Som un hospital docent a nivell mèdic i ara també a nivell d’infermeria. Tenim un institut de recerca potent. I portem un sociosanitari. Tenim de tot i això ens converteix en un pol d’atracció important.

La nostra situació geogràfica és bona. No estem a Barcelona però estem molt ben ubicats a nivell de comunicacions. I és un element que es té en compte. Però sobretot diria que pel tipus d’hospital que som, cada cop més complex, ens fa atraure professionals amb inquietuds.

El nivell retributiu marca la diferència?
Estem igual que els hospitals de l’ICS o la primària. Però a primària l’horari acostuma a ser de dilluns a divendres i a l’hospital en canvi això no és possible i hi ha caps de setmana i festius.

Deia que calien 70 infermeres per cobrir el guany de llits que comporta l’edifici Ripoll. Però quants treballadors caldria incorporar en global per funcionar de forma òptima?
Uns 80 professionals en total, dels quals 70 han de ser infermeres. Ara és el moment de l’infermeria.

Per acabar, a nivell de pacient què permetrà l’edifici Ripoll? Quines millores notaran? En què ha de millorar el servei?
Ara es notarà poc. Es notarà que hem tancat una unitat precària, al Frontal Gran Via, que ens va ajudar molt durant la pandèmia. No hem tingut queixes però era una unitat de contingència. Ara els pacients estaran millor en una unitat d’hospitalització.

A partir de l’octubre, hem de notar el guany de llits. Hem de disminuir el temps entre l’ingrés a urgències i l’entrada a planta. És un dèficit històric que s’ha agreujat amb la pandèmia. Si tenim més llits, hem de ser més àgils. No pot ser que ens triguin dies com ens està passant ara. Estem en setmanes molt complexes ara. Portem unes setmanes amb moltes entrades a urgències. Pacients descompensats i 8 pacients covid al dia ingressant. Tots els virus i els bacteris estan circulant i moltes infeccions que no havíem vist en dos anys ens han aparegut de cop. I ens està impactant a nivell d’hospitalització.

Com estan les dades a l’hospital ara pel que fa al Covid?
Ara tenim uns 60 pacients hospitalitzats. El 13 per cent dels llits del Taulí estan ocupats per pacients amb Covid. El perfil és gent gran. La majoria vacunada. El 50 per cent del que circula ja són les òmicron 4 i 5. Tenim 60 pacients covid, un o dos a l’uci. Tenim les ucis amb molt poc impacte. La vacuna aquí s’ha deixat notar molt. Amb l’òmicron l’impacte en uci ha estat baix. En la major part dels casos són persones més grans de 70 anys que ja no ingressen tant per pneumònia sinó per una descompensació d’una malaltia de base. I la seva estada, per tant, és més llarga.

Foto portada: Cebrián, a la subunitat de semicrítics de la primera planta del nou edifici Ripoll, aquest dimarts. Autor: David B.