Sota aquest títol, dissabte al matí, s’han aplegat un centenar de persones al Casal Pere Quart per a debatre, en dues taules rodones, tot un seguit de qüestions relacionades amb l’increment de la islamofòbia i els arguments per tal de combatre-la.
La jornada ha estat presentada per la regidora de Drets Civils i Ciutadania, Míriam Ferràndiz (Crida per Sabadell). La regidora ha explicat els objectius de la trobada on ha mostrat la seva preocupació pel creixement de les forces polítiques d’extrema dreta a Europa i Estats Units que s’aprofiten del rebuig al terrorisme gihadista per difondre un discurs d’odi i discriminació contra la població musulmana. En aquest sentit, ha exposat que la jornada busca aclarir conceptes sobre la islamofòbia, proporcionar arguments i recursos per fer-li front i crear sinèrgies entre els col·lectius i persones que ja estan treballant i combatent aquest fenomen.
Manca de preparació
Aquest és el títol de la primera taula de debat on han participat tres ponents. Jordi Llaonart, arabista i periodista que ha treballat a l’Orient Mitjà, ha plantejat la manca de preparació per abordar aquest debat. Ha argumentat que s’intenta eludir el fons del problema negant el caràcter musulmà de l’Estat Islàmic o amb lemes com ‘Bin Laden no és musulmà’, quan tant l’un com l’altre són expressions d’una part de l’Islam. Així mateix, ha criticat cert “laïcisme que ho justifica tot”, com succeeix amb certes caricatures que només cerquen ofendre els sentiments dels musulmans i que es justifiquen amb la llibertat d’expressió.
“El DAESH neix de l’Islam però l’Islam no és l’Estat Islàmic”
Theo Loinaz, professor de Filologia Semítica a la Universitat de Barcelona, ha exposat que la islamofòbia forma part de les societats occidentals i és producte de la manipulació de la por de sectors de la població. Loinaz ha abundat en els arguments de Llaonart, en la línia que no es pot tancar en fals el “debat i ignorar la realitat”. El DAESH –ha assegurat- ha nascut de l’Islam, de la mateix manera que la Inquisició surt del catolicisme. Ara bé, no es pot prendre la part pel tot i confondre tot l’Islam amb l’Estat Islàmic i tot el catolicisme per la Inquisició. També, ha apuntat l’asimetria de la relació dels musulmans de la diàspora que es veuen obligats a justificar-se pels atemptats dels gihadistes. El ponent ha insistit en la necessitat d’encarar un debat profund sobre el tema que no és gens fàcil.
“Ningú representa a l’Islam”
Fàtima Aatar, graduada en Antropologia Social i activista feminista, ha afirmat que “ningú representa a l’Islam”, doncs és una religió basada en la lliure interpretació de l’Alcorà. Aatar ha defensat el feminisme islàmic i ha subratllar que a l’Alcorà les dones són tractades, per primer cop, com “éssers complerts i lliures”. Així ha criticat durament la interpretació salafista i wahaista que impera a Aràbia Saudí que explica la discriminació a les dones en gran part del món islàmic. En aquest sentit, ha propugnat un debat que han d’obrir els mateixos musulmans per guanyar la partida ideològica a aquesta interpretació obscurantista de l’Islam.
La discriminació dels musulmans a Ceuta
Després d’un recés on la comunitat de la mesquita de Can Rull, Al Saada, ha convidat a te i pastes dolces àrabs, s’ha reprès la segona taula de debat de la jornada amb la intervenció de Hayar Adderahman, treballadora social i doctorada en dret. La ponent, nascuda a Ceuta i de nacionalitat espanyola, ha exposat la situació de discriminació dels musulmans en aquesta ciutat amb la major taxa de fracàs escolar d’Espanya. Així mateix ha denunciat la situació a les escoles de l’Estat on domina el “paternalisme, l’etnocentrisme, la islamofòbia i el racisme”.
Les traves de la legislació espanyola
Fatiha El Mouli, llicenciada en Ciències Econòmiques i tècnica d’acollida de l’Ajuntament de Granollers, ha fet un vívid retrat de la situació de la dona musulmana a Catalunya que, majoritàriament, és producte del reagrupament familiar, però també de filles de famílies immigrants o de filles de famílies mixtes. Ha criticat amb duresa la Llei d’Estrangeria que prohibeix a les dones reagrupades treballar o amb unes condicions pràcticament impossibles d’assolir, com és disposar d’un contracte laboral de vuit hores diàries durant un any. Això les condemna a una “total invisibilitat social” i a la cura de la família a casa. Tot i que la presència de la dona musulmana per la qüestió del mocador ha donat visibilitat a l’Islam en les societats occidentals. Així mateix ha criticat cert feminisme, arran de la polèmica del burkini, que recolza la “lluita per despullar a la dona” però que no ha fet res per combatre les condicions laborals de la Llei d’Estrangeria. També ha exposat la cursa d’entrebancs per obtenir la nacionalitat espanyola i el dret de vot, ja que s’exigeixen 10 anys de residència, un nivell elevat de coneixement del castellà i superar un difícil examen. Ha finalitzat la seva intervenció criticant l’actitud dels homes musulmans que no han fet res per lluitar pels drets de les dones musulmanes que estan “enterrades vives”.
Antonio Santamaría, escriptor i periodista, ha realitzat un retrat sociològic de la comunitat musulmana a Sabadell que emmarca en el fenomen migratori de l’any 2000 al 2008. En aquest període, la població forànea va passar d’uns 300 estrangers (menys de l’1 per cent) a 29.000 (13 per cent de la població). Després ha explicat la procedència dels 7.000 musulmans sabadellencs, 4.000 dels quals són marroquins originaris de les zones rurals del nord del país i d’etnia amazig, uns 2.500 subsaharians, sobretot de Gambia i Senegal, i uns 500 pakistanesos. Així mateix ha indicat els barris on es concentra la població musulmana: Can Puiggener, Torre-romeu, zona Sud i Can Rull. Els barris de Sol i Padrís i Termes compten amb una notable presència de subsaharians. També ha explicat la ubicació dels cinc oratoris islàmics a la ciutat i la doble funció dels mateixos com a centres de culte, però alhora com llocs de relació social, d’intercanvi d’informació útil sobre feina i habitatge, així com d’ajuda mútua. El ponent ha aprofitat l’avinentesa per traslladar les principals reivindicacions de la comunitat islàmica a Catalunya, com els problemes per l’obertura de centres de culte, la carència de zones destinades als musulmans als cementiris municipals o la manca de regulació laboral, com existeix a altres països, al Ramadà. Santamaría ha finalitzat la seva intervenció amb algunes mostres d’islamofòbia a la ciutat com la recollida de signatures per impedir la instal·lació d’un oratori al barri de Gràcia, les gestions de la mare de l’exalcalde Manuel Bustos al seu fill per impedir que es radiqués una mesquita a la zona Sud, així com els bons resultats de la xenòfoba Plataforma per Catalunya a les autonòmiques del 2010 als barris on hi ha més immigració.
La lluita contra la islamofòbia és per la democràcia
David Karvala, portaveu de la Plataforma Unitat contra el Feixisme i el racisme a Catalunya i coordinador del llibre Combatir la Islamofobia, ha centrat la seva intervenció en identificar la islamofòbia com una variant del racisme i avantsala del feixisme. Així mateix ha indicat les debilitats de l’esquerra en aquesta lluita amb el pretext de l’ateisme. També ha assenyalat que les comunitats musulmanes no han de disculpar-se pels atemptats gihadistes. La lluita contra la islamofòbia –ha conclòs- és la lluita per la “democràcia i la solidaritat” entre els pobles.
Acabat l’acte, els participants han estat convidats a dinar a la mesquita Al Rissalah (El Missatge) a la carretera de Prats.
4 Comments