El ja doctor mallorquí Andreu Munar ha obtingut la 38a millor nota dels més de 24.000 participants als exàmens de Metge Intern Residents (MIR). Va escollir la UAB i el Parc Taulí per a formar-se. Explica que el seu bon clima i companyerisme van ser factors claus en la seva elecció. Després dels seus bons resultats s’ha pogut especialitzar en dermatologia.
Set anys després de marxar de casa, ha tornat a Mallorca per començar a treballar com a metge general en substitució, tot i que no descarta tornar a la península si li sorgeix una bona oportunitat laboral.
Dels 52 graduats a l’Hospital Taulí, 48 heu aconseguit plaça. Creus que hi ha algun mètode d’estudi que us hagi funcionat?
El Taulí ja històricament ha tingut bons resultats, no sé si per ser un hospital més petit i on està tot més proper, però és un lloc on la gent s’esforça molt. Òbviament sense desmeritar els altres hospitals i universitats d’Espanya. Tothom posa el seu màxim esforç per treure bons resultats, però sí que és veritat que al Taulí he vist a gent del meu voltant molt implicada en els estudis i en ocupar la major part del dia a això, especialment en la carrera. Durant el MIR és obvi que s’estudia durant tot el dia, però en la carrera són moltes hores entre les pràctiques, l’estudi, fer apunts, sempre hi ha posat en la medicina la major part del nostre temps, llevat d’algun descans ocasional.
Al ser de Mallorca, perquè vas escollir venir a la UAB i al Taulí?
Bé, jo vaig escollir la UAB perquè tenia el campus de Bellaterra i jo que soc d’un poble de Mallorca, m’estimava més un lloc així que no pas anar directament a Barcelona. Hauria pogut entrar a altres universitats com la UB o la Pompeu Fabra.
Un cop va anar avançant la carrera i s’havia d’escollir hospital, preferia un lloc una mica més petit, familiar i potser no tant agobiant com Barcelona. Quan vam anar a visitar el Taulí amb els diferents tours que fem abans d’escollir, em va atraure molt a nivell d’instal·lacions, el companyerisme que es respirava entre els estudiants que ens van presentar el Taulí. Van venir gent no només d’un curs superior, sinó també de dos, tres i quatre. Cosa que no va passar a altres hospitals on només ens ho ensenyava gent d’un curs superior. Això va ser una mostra de què allà la gent estava a gust amb els companys. Òbviament repetiria avui dia.
Com valores l’experiència del MIR? Com ha estat la teva experiència personal?
Al final s’ha d’estudiar molt, molts dies i mesos seguits, però a la carrera també. És una pressió diferent perquè a la carrera estudies molt durant una època per fer els exàmens, però després descanses una mica. En canvi, l’estudi del MIR és molt més regular i constant. Sempre has d’estudiar molt, però no hi ha cap dia que t’hagis de quedar fins a les dotze de la nit ni que et llevis súper d’hora. Has d’establir una rutina i seguir-la de la forma més constant que puguis. En el meu cas, que soc una persona més tranquil·la i que no em costa estudiar perquè m’agrada molt la medicina i aprendre, perquè no se m’ha fet tan dur. Ja estava acostumat a estudiar molt durant la carrera. El que sí que he agraït és que sigui un estudi constant, de molts mesos, però constant.
Els nervis més o menys els he controlat bé. També depèn una mica de les exigències que es posi cadascú. Jo en el meu cas tenia uns estàndards i un bon nivell de base. No estava preocupat, però clar, potser hi ha gent que té un nivell una mica més baix o vol optar a alguna plaça complicada i això li pot generar un estrès extra. O l’extrem contrari, algú que vulgui una especialització on hi ha moltíssimes places, com per exemple, família, que està molt més tranquil perquè encara que el MIR no li vagi bé podrà entrar igualment.
Un cop ja finalitzats els estudis, quins plans tens? En quina modalitat et vols especialitzar?
Ara estic treballant a Mallorca com a metge general fent substitucions per guanyar una mica d’experiència i diners. Un cop aprovat el MIR, el següent pas és començar la residència el 6 i 7 de maig. Jo faré dermatologia, seré dermatòleg i ho faré a Mallorca perquè després d’estar sis anys a Barcelona i un any a Sabadell per fer el MIR, tenia ganes de tornar a casa meva. La meva intenció es continuar formant-me, però ja establir-me allà. També pot ser que en quatre anys em sorgeixi una bona feina a la península o a Catalunya i em plantejo tornar. Però, de moment la idea és estar aquí.
En el teu cas, tenies clar des del principi que volies especialitzar-te en dermatologia?
No, jo dubtava entre radiologia, dermatologia i otorrino. Cadascuna m’agrada per motius diferents, però el combat final va estar entre derma i ràdio, perquè tenien en comú que eren molt visuals i més tranquil·les. No són de tanta urgència. Al final m’he quedat amb dermatologia perquè és molt completa en l’àmbit de poder fer investigació, docència, privada, estar molt més ben vista de cara a tenir més sortides professionals.
Foto portada: El dr. Andreu Munar a l’exterior del Parc Taulí.
