Fa unes setmanes que s’intensifica el degoteig de positius de Covid-19, però a diferència d’onades anteriors, actualment les mesures de control són residuals. Només és obligatori portar mascareta en centres sociosanitaris, hospitals i al transport públic. Paral·lelament, el Ministeri de Sanitat insisteix a recomanar les vacunes de reforç per controlar la pandèmia i, entre tot plegat, l’escenari actual és molt diferent del viscut en els darrers dos anys. Entrevistem a un dels epidemiòlegs que més influència ha tingut durant aquesta etapa, Antoni Trilla.
Antoni Trilla és el cap del Servei d’Epidemiologia de l’Hospital Clínic i el degà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona (UB). Fa 42 anys que es va llicenciar en Medicina, i amb Premi Extraordinari. Durant la pandèmia ha freqüentat els mitjans de comunicació del país per valorar l’evolució de la Covid, la situació als hospitals i la coherència de les restriccions. En aquesta entrevista expressa el seu punt de vista respecte a la situació actual.
Ens hauria de preocupar el repunt de positius que hi ha hagut en les últimes setmanes?
En aquests moments, el repunt ens preocupa, però hi ha algunes dades que ens fan pensar que podem estar tocant sostre (si és que no l’hem tocat ja). És possible que aquests dies això hagi tingut una mica més de repercussió, però la societat i la malaltia han de conviure amb les circumstàncies que puguin. Sembla que no és el moment de fer passes enrere de manera dràstica amb les mesures de control, però tampoc hem de pensar que aquí no passa res i que tots podem fer el que ens doni la gana. Hem de seguir amb un equilibri, vigilar que no apareguin noves variants del virus, que no tinguem més problemes… però, clarament, aquesta malaltia que tenim ara és molt diferent de la Covid del 2020.
Quina hauria de ser la línia vermella per tornar a aplicar restriccions?
Ara probablement ens hem de fixar en determinats paràmetres relacionats amb els hospitals: el nombre de llits a Catalunya ocupats per malalts crítics o en un augment molt alt de les persones hospitalitzades. Però el paràmetre de llits amb crítics seria el que ens donaria una major idea de que estem davant una situació greu. No és el cas, afortunadament.
Per tant, el pitjor de la pandèmia ja ha passat?
Crec, que vol dir que no ho sé, que el pitjor ja ha passat. Ho crec sincerament. De totes maneres, aquest virus ens ha donat moltes sorpreses i podria ser que ens en donés una altra; però, crec que sí, que el pitjor ja ha passat. En aquests moments podem tenir algun ensurt, però no de la magnitud i impacte que hem tingut abans. Espero i desitjo no equivocar-me.
Per què creu que la majoria de la gent ha perdut la por al Covid?
Els éssers humans ens acostumem a moltes coses, però de tant en tant també tenim intenció de fer una espècie de parèntesi mental. La gent estava molt desitjosa de recuperar la seva vida, l’economia… això ha estat un cop molt fort per tothom i ara, veient que per a la majoria de la gent la malaltia ja no és tan greu i que s’ha vacunat molta gent, molts han decidit que poden fer vida normal. Però seguim en pandèmia. Hi ha un grup de població (els més grans, els més dèbils, els que reben tractament pel càncer, etc.) que si s’infecten encara poden acabar a l’hospital. Seguim amb la malaltia, tot i que majoritàriament podem fer una vida que s’acosta bastant a la normalitat.
La tendència cap a variants cada vegada més suaus és un fruit de la vacunació massiva o bé es deu a la pròpia mutació del virus?
Sempre són les dues coses: per una banda, la variant en si mateixa pot agafar (o no) propietats que li donin cert avantatge i, per l’altra banda, també influeix com estem nosaltres com a societat. Les dues variables fan una espècie d’equilibri. No és cap regla que els virus es vagin debilitant o s’acabin convertint en més banals, però sí que ha passat moltes vegades i tots pensem que anirà així. No ho podem donar per garantit, però és la tendència habitual.
És partidari de posar la quarta dosi als majors de 60 anys, com anuncia el Ministeri de Sanitat?
Sí, amb lletres de pam. La gent major de 60 anys i amb determinades malalties haurien de deixar-nos posar-los la quarta dosi; encara que ho endarrereixin fins a setembre per les raons que tinguin. Haurien de canviar molt les coses perquè no es dugués a terme. Penso que és la millor opció en vista de les circumstàncies que tenim.
Ens n’hem posat tres, ens en posarem quatre i, si d’aquí a vuit mesos ens diuen que ha passat no sé què i que ens hem de posar la cinquena, doncs també ens posarem la cinquena. Gràcies a això tenim la situació que tenim: si ho hem controlat ha estat gràcies a les vacunes.
Normalment, la gent de més risc és la que accepta més la vacunació, però la gent jove també fa bé en protegir-se perquè així ajuda a protegir els més dèbils.
Aleshores fins quan ens haurem de vacunar?
De la grip ens vacunem cada any, no? Anem adaptant la vacuna i hi posem quatre virus diferents. De la Covid, no en tinc ni idea. Potser d’aquí a uns anys trobem una vacuna que serveix per a tots els coronavirus o una vacuna que només s’ha de posar una vegada cada quatre anys… mentre això no arribi, tenim vacunes efectives que perden part de la seva efectivitat als quatre-cinc-sis mesos i un virus que va evolucionant. Encara no hem guanyat.
Tal com ha comentat la Dra. Marta Navarro de l’Hospital Parc Taulí, la salut humana està estretament vinculada a l’animal i mediambiental. Creu que l’origen de la Covid ve d’aquí?
Molt probablement, la Covid és una evolució d’un virus que durant molt temps ha rondat entre animals. Va aprenent coses i el dia que sap parlar francès, parla francès. Li pot costar molt de temps, però arriba el dia en què passa. Què vol dir això? Que potser s’ha passat molts anys entre animals i quan ha pogut infectar als éssers humans, ho ha fet.
La interrelació entre les persones, els animals i el medi ambient fa que hi hagi canvis. Si desforestem, no tenim en compte la salut animal o si no fem bé les coses, pot ser que un dia salti un virus perdut en una selva o en qualsevol indret del món. De fet, això ha passat en més de la meitat de noves malalties infeccioses que han aparegut en els últims anys: han saltat dels animals als humans. Aquesta, per tant, és una probabilitat molt alta. Solució: tenim un sol món i una sola salut; cal vigilar-los tots dos.
Fa unes setmanes que també sonen les alarmes per la Verola del Mico. Fins quin punt ens hem de preocupar pels casos que hi ha?
És veritat que no ens agrada tenir un virus desconegut donant voltes per aquí, però afortunadament és una malaltia que es manifesta de manera majoritàriament lleu i dins d’uns grups determinats de persones que tenen un tipus de relació.
S’anirà estenent a poc a poc, saltarà d’aquestes xarxes i el que hem de fer és aturar-la entre tots. Aturar-la vol dir que la gent que tingui símptomes ha d’anar al metge, que hem d’utilitzar la vacuna per protegir els contactes i determinades persones i que, a poc a poc, esperem que es vagi controlant. Però si no li posem fre (vigilar-la, explicar-la, agafar consciència, etc.) podria ser que hi hagi més casos. Però no d’una magnitud com la Covid, ni ho és ni s’hi assembla.
La Covid no serà l’última epidèmia, si no ja et preguntaria on he de firmar. Hem d’estar preparats per l’aparició de noves epidèmies, això segur, però l’impacte i la magnitud de les quals és difícil de dir. Dins de la desgràcia, també ens anirà molt bé que ara ja sabem el que és una pandèmia. Abans l’única referència que teníem era la grip de 1918 i no en queda ningú viu.
Foto portada: L’epidemiòleg i degà de la facultat de Medicina a la UB, Antoni Trilla. Autor: Lucia Marin.
