• El document permet deixar escrit fins on vol ser tractat el pacient en cas de situacions complexes de salut.
• Recentment s’ha simplificat el procediment, permetent registrar-lo a través d’un metge.

Metges i familiars es poden trobar amb la necessitat de decidir com procedir en el cas d’un pacient que, sigui per malaltia o per un fet sobrevingut, no pugui pronunciar-se sobre com respondre a un empitjorament del seu estat de salut. Això pot comportar diferències entre la visió professional i la de l’entorn proper al pacient per determinar els passos a seguir, divergències, però, que poden quedar encarrilades amb el document de voluntats anticipades.

L’existència d’un document de voluntats anticipades és potent i útil perquè un ciutadà amb plenes facultats i de manera lliure pugui expressar com vol ser atès en situacions complexes i on no es pugui pronunciar. L’objectiu és que pugui posar límits fins on ell cregui per preservar la seva qualitat de vida, marcant unes línies vermelles.

“Si hi ha un coneixement definit de l’evolució d’una malaltia, el pacient pot definir un escenari bastant concret de com avançar i quan no li agradaria que l’atenguessin”, explica la doctora Cristina Fortià, presidenta del Comitè d’Ètica Assistencial de l’hospital Parc Taulí de Sabadell.

Aquest òrgan té caràcter consultiu i intervé a partir de la petició dels professionals sanitaris o de l’entorn proper del pacient, oferint una visió multidisciplinària i objectiva sobre com actuar en determinats casos. “Això fa que les recomanacions que dona el Comitè tinguin pes, no vol dir que tinguin més raó que els professionals que es troben en un conflicte, la nostra mirada no és amb tecnicisme científic, si no que busca una manera d’ajudar a través de la bioètica, amb una deliberació dels conflictes amb valors i principis”, apunta Fortià.

Tot i que pot aquest document es pot associar a persones que pateixen una malaltia determinada, també pot donar-se el cas que algú, sense patologia prèvia, vulgui deixar fet aquesta mena de testament sobre quin ha de ser el seu tractament. “En aquests casos solen ser documents menys definits i perfilats”, destaca la doctora, donat que en casos de malalties terminals, per exemple, el pacient sol fer un dibuix molt ajustat en base a l’avançament previst.

Com funciona?

Fins aquest mateix 2024, el ciutadà tenia dues vies per formalitzar el document. Una passava per disposar de tres testimonis majors d’edat, sense vincle familiar fins a segon grau ni vinculació patrimonial amb una d’elles, i una altra era fer-ho via notari, que fa de garant de la seva voluntat i que certifica que està en plenes facultats.

“És important la designació de representants, una tercera persona que actuï de garant de la seva voluntat en cas que s’arribi a una situació en què no és capaç de prendre decisions”, explica Fortià.

Preferiblement, ha de ser algú proper a la persona, que conegui les seves prioritats i valors, que pugui ajudar els professionals en base a allò que voldria el pacient. Ara, a més, una tercera via permet agilitzar el procediment. Des de principis d’any es va validar la possibilitat que fos un professional sanitari qui certifiqués aquesta voluntat.

Una ajuda per a tothom

Tot i això, no és habitual que els pacients disposin d’aquest document, que un cop formalitzat queda registrat al sistema de salut pública. “Si s’arriba a una situació en què pot estar compromesa la qualitat de vida, la supervivència o el concepte de futilitat terapèutica, es podria consultar el document, donat que en certes ocasions el pacient està sedat, la seva situació neurològica no permet prendre decisions o no hi ha cap representant garant de les seves voluntats”, afegeix la doctora.

En base a l’absència d’aquest document, els professionals sanitaris han de treballar amb els familiars o l’entorn proper per intentar fer un perfil amb els valors del pacient, i en funció d’aquests es decideix quina podria ser la manera correcta de procedir. “Quan algú ha escrit i s’ha pres la molèstia de fer aquest document, sigui més o menús explícit, aquella persona està enviant un missatge que diu: ‘Atenció, que he reflexionat què estaria disposat a patir i què no'”, destaca Fortià.

Foto de portada: un pacient ingressat al Taulí. Autor: ACN.