Els casos de sarna a Sabadell, així com a la resta d’Europa, han augmentat exponencialment en els darrers mesos. Així ho assegura el responsable de la Unitat de Dermatologia Pediàtrica de l’Hospital Parc Taulí, Miquel Casals; qui ha passat de veure entre dos casos i tres casos a l’any, a veure’n quatre al dia. “No és un brot, és una epidèmia perquè hi ha hagut un augment significatiu a tot el país i també a Europa. Com a mínim, els casos de sarna s’han multiplicat per 30”, concreta.
El Jan és un noi de 32 anys a qui fa dies que li piquen els braços, l’esquena i el coll, sobretot a la nit. Una irritació vermella a la pell el va preocupar i va ser aleshores quan va decidir anar al Taulí, on li van confirmar que tenia sarna. Li feia vergonya dir-ho a la seva parella perquè, en general, hi ha el mal costum d’associar aquesta malaltia a uns mals hàbits higiènics o a contextos de molta pobresa i misèria; però el cap de la Unitat de Dermatologia Pediàtrica de l’Hospital Parc Taulí, Miquel Casals, desmenteix que això sigui així i insta a actuar ràpidament al respecte.
“La sarna es transmet pel contacte pell amb pell. Per tant, una de les vies de transmissió més recurrents són les pràctiques sexuals, però també hi ha la probabilitat d’encomanar-ho a través de les fundes del sofà, si es comparteix la mateixa roba o fins i tot en les carícies d’una mare al seu fill, per posar un exemple”, exposa Miquel Casals.
En aquest sentit, el dermatòleg assenyala que els confinaments sumats a una mala resolució mèdica d’aquests casos a causa de la saturació pandèmica han estat tot un caldo de cultiu per propiciar aquesta explosió de sarna arreu del país. De fet, el doctor Casals ja va apuntar aquesta tendència en un estudi realitzat el maig del 2021. Per això destaca la importància de comunicar-ho als contactes de la persona infectada i prendre mesures immediatament.
“Cal frenar la cadena de contagis com abans millor. Per fer-ho, cal que tant l’infectat com les persones amb qui hagi estat en contacte, independentment de si tenen símptomes o no, rentin molt bé la roba, els llençols, les tovalloles… això, o que ho aïllin en una bossa durant tres dies”.
Abans de la Covid, un dels remeis per eliminar la sarna era la permetrina (un insecticida), però Casals ha detectat certa resistència a aquesta substància en els darrers casos que ha tractat i, com ell, alguns dermatòlegs han hagut de recórrer a medicaments que feia anys que no utilitzaven, com pastilles o un tractament amb sofre. En Jan fa tres setmanes que s’aplica aquesta crema a les zones irritades i ja nota una millora significativa, però reconeix que li va costar molt explicar-ho a casa i a la seva parella, encara que alguns també presentessin símptomes pocs dies després. Casals insisteix a no caure en estigmes i a actuar el més ràpid possible per evitar contagis; per tant, a no amagar-ho. “El mecanisme de transmissió és el frec a frec de pell amb pell. Evidentment, les condicions higièniques o la ventilació dels espais influeixen, però l’origen de la sarna no és aquest”, rebla el dermatòleg.
Repunt de contagis en el darrer any
De fet, tal com explica Casals, la sarna és una malaltia de la pell causada per uns àcars molt petits, els Sarcoptes scabiei, que entren a la pell, “cavant túnels”. No és una malaltia greu, diu, però sí que és molesta i contagiosa. De moment, les causes d’aquest augment sobtat i massiu encara són incertes, però Casals apunta a una possible expansió d’aquesta infecció durant els confinaments i també a una certa relació amb els moviments migratoris recents, fruit de la guerra entre Rússia i Ucraïna, així com els que hi va haver l’any 2018-2019.
Foto portada: una infecció de sarna. Autor: cedida.
