La Laura Rifer i la Laura Paré, les dues sabadellenques a casa seva. Autor: David Chao.

L’odissea per una inseminació artificial: dos anys d’espera i molts interrogants

  • Una parella viu una cursa d’obstacles per accedir a un embaràs induït.
  • Van iniciar el procés fa més de dos anys i denuncien que han de començar de nou.

Tenir fills no és gens fàcil per a una parella homosexual. Laura Rifer i Laura Paré són dues sabadellenques que en poden donar fe: van començar aquest procés el juliol del 2019 i ara, dos anys i mig després, encara estan a la casella de sortida. Denuncien una manca d’informació, de transparència i també un mal acompanyament emocional per part de l’hospital en un moment tan complex com aquest.

Laura Paré té una cardiopatia (una malaltia al múscul cardíac) des que és petita i fa anys que es tracta a l’Hospital Vall d’Hebron, un dels centres que practica fecundacions in vitro a Catalunya. Tant ella com la seva parella volen prendre part del procés a l’hora d’engendrar un fill i, per això, van optar pel mètode ROPA (Recepció d’Ovòcits de la Parella), també conegut com el de la maternitat compartida. Es tracta d’un tractament que consisteix a estimular els ovaris d’una de les dues dones, que serà qui aportarà l’òvul per fecundar-lo amb l’esperma d’un tercer, i, una vegada creat l’embrió, aquest s’implanta en l’endometri de l’altra. D’aquesta manera, Paré seria la mare biològica de la criatura i Rifer la mare gestant. Després d’haver complert amb totes les visites mèdiques pertinents i els corresponents tràmits burocràtics, que no van ser pocs, les sabadellenques es van trobar amb un abisme que els impedia avançar:

“Quan ja ens havíem fet i repetit totes les analítiques i proves genètiques, vam anar a fer-nos la primera visita per començar el procés. I allí mateix, per sorpresa nostra, ens van dir que s’havien aturat totes les inseminacions que requerien esperma de donants. Sense més”, explica Laura Rifer.

Igual que un gerro d’aigua freda. La parella, però, va trucar dia sí dia també a l’hospital de la Vall d’Hebron per demanar explicacions d’aquest forat burocràtic i també informatiu, però encara ara, gairebé sis mesos després d’esgotar un temps d’espera de dos anys, no tenen una resposta clara a les seves preguntes.

“El dia 7 de març ens vam reunir amb el doctor que ens va atendre l’any 2019 per començar tot el procés. Ens ha dit que sembla que hi ha un problema per un tema de saturació: resulta que la Vall d’Hebron treballa amb dos bancs d’esperma, un de públic i un de privat. I quan nosaltres havíem de fer la fecundació, va coincidir amb el moment que el privat va tancar l’aixeta i es van haver de derivar tots els pacients a l’hospital de Sant Pau”, trasllada.

Per aconseguir aquesta informació, la parella va començar una ronda de trucades de gairebé sis mesos: des del setembre de l’any passat (quan finalment havien d’iniciar el procés) fins a principis d’aquest març. A això cal sumar-li la llista d’espera per obtenir la seva mostra d’esperma, que ha estat de dos anys (setembre 2019-setembre 2021). Una de les qüestions que més preocupa a la parella és la salut i la disposició de Paré per continuar optant per aquesta tècnica d’inseminació artificial.

“La meva germana bessona té la mateixa malaltia i fa poc que ha hagut de començar a medicar-se. Si això també em passa a mi, i és molt probable perquè som bessones i tenim exactament la mateixa malaltia, l’hormonació pot ser més complicada o que, en el pitjor dels casos, ja no puguem optar al mètode ROPA”, lamenta qui ha de ser la mare biològica.

Tot i que aquesta és la primera opció de les sabadellenques, reconeixen que no descarten optar per una altra tècnica de fecundació in vitro si així agilitzen els tràmits. El que els interessa és aconseguir la llavor del seu primer fill, ja que aquesta és una de les seves majors il·lusions, però que no hi ha manera de començar per temes principalment administratius. Tot plegat és una cursa d’obstacles carregada de preguntes sense resposta.

“Hem hagut de prendre decisions crucials en la nostra vida i molt complicades emocionalment sense tenir cap resposta ni assessorament a les nostres preguntes. L’hospital no ens va oferir ningú, ni tan sols un correu electrònic, perquè enviéssim els nostres dubtes. De fet, al final fins i tot ens tractaven de pesades i ens deien ‘no cal que truqueu cada dia, eh’. Trucarem les vegades que vulguem perquè tenim tot el dret a demanar informació”, rebla Laura Paré, encara indignada.

Actualment, després de la darrera visita amb el genetista que els porta el cas, la parella sabadellenca encara no sap per quin dels dos camins optarà: si continuarà intentant una fecundació a través del mètode ROPA, o bé, si optarà per una altra tècnica. El que tenen clar és que escolliran l’opció més ràpida per evitar entrebancs en la malaltia de Paré.

Aquest banner sempre ha d'enllaçar AQUÍ (del 14 de març al 13 d'abril). https://bit.ly/3Gesfime

Pels apunts que extreien cada vegada que trucaven a la Vall d’Hebron, les dues sospitaven que hi havia una saturació en els bancs d’esperma amb què treballava l’hospital; i ara, el doctor amb qui es van reunir fa uns dies també apunta cap a aquesta direcció.

“Sembla que no hi ha suficients recursos per subministrar tots els centres que ofereixen el servei de fecundació a causa d’aquesta centralització. Ara mateix estem esperant a veure si tornen a autoritzar l’activitat en el segon banc d’esperma i, si no, haurem de prendre una decisió”, apunta Laura Rifer.

Cal tenir en compte que a Catalunya no tots els hospitals practiquen fecundacions in vitro i que, dels diferents mètodes que hi ha, la Recepció d’Ovòcits de la Parella (tècnica ROPA) o la maternitat compartida és un tractament que ofereixen les clíniques privades; però que la parella sabadellenca ha pogut optar-hi a través d’un centre públic a causa de la cardiopatia de Paré.

Laura Paré i Laura Rifer, les dues sabadellenques fent-se un petó a la terrassa de casa seva. Autor: David Chao.
Laura Paré i Laura Rifer, les dues sabadellenques fent-se un petó a la terrassa de casa seva. Autor: David Chao.

Els problemes que la parella està tenint perquè Rifer es quedi embarassada a través d’una gestació artificial són considerables, però no són les úniques. Segons dades de l’Hospital Parc Taulí, entre un 10 i un 15 per cent de les parelles tenen problemes de fertilitat i l’hospital realitza una mitjana de 150 inseminacions artificials cada any. De moment, a Paré i a Rifer no els queda altra que continuar esperant amb les analítiques i proves mèdiques a la mà, dos anys i mig després de prendre la decisió.

Foto portada: Laura Rifer i la Laura Paré, les dues sabadellenques a casa seva. Autor: David Chao.

Els comentaris estan tancats