Thiat Keurgui, amb més d’11.000 seguidors en xarxes socials, és un raper i activista senegalès. Fundador del col·lectiu ‘Y’en a Marre’ i membre del duo KeurGuii, fa servir la seva música per defensar els seus ideals i lluitar pels drets humans. Ha anomenat el seu art com raptivism un joc de paraules que barreja rap i activisme. ‘Y’en a Marre’ es caracteritza pel seu activisme no-violent mitjançant l’ús de la cultura i la música. Va fundar el col·lectiu l’any 2011 juntament amb altres músics i periodistes per protestar contra el govern i animar els joves a registrar-se a votar. Se’ls atribueix el mèrit de saber mobilitzar el vot més jove de la població senegalesa en les eleccions d’aquell any, que van derrocar el president des de l’any 2000, Abdoulaye Wade.
Thiat ha participat en un taller de rap aquest divendres 21 d’abril al Jaume Viladoms. Ha parlat amb els estudiants de la seva lluita i el seu mitjà per promoure-la i els ha fet una petita demostració. En Thiat és admirat arran del món, així ho hem vist durant aquesta entrevista, on un sabadellenc senegalès s’ha apropat per agrair el seu treball i la seva lluita: “Thiat ha fet molt pel meu país, amb les seves cançons diu la veritat, tot i que a vegades això li causa problemes. És un heroi per nosaltres”. L’activista rebia el seu paisà amb alegria i agraïment, tot admetent que “a casa no puc ni sortir al carrer… si aquí ja em reconeixen, imagineu-vos al Senegal”.
La música és el mitjà per on reivindica la seva lluita. Per què ha escollit el rap per promoure aquest missatge a la gent, especialment als joves?
El hip-hop és el vehicle d’un missatge. No faig hip-hop per ser famós, vaig escollir dedicar-me a la música per ser un model a seguir. Per ser algú que, potser en 100 anys haurà deixat un llegat a les generacions futures. Vull que el meu missatge inspiri el món. Crec que com a ésser humà tinc una responsabilitat, i agafo aquesta responsabilitat al 100 per cent per promoure els meus pensaments i sentiments, i per ser el mirall de la societat en la qual visc, parlar en el seu nom. Vull ser la veu dels que no en tenen, vull ser el micròfon d’aquells que han estat silenciats pel sistema a causa de la discriminació. Així doncs, crec que a través del hip-hop pots canviar moltes coses, perquè jo ho he aconseguit al Senegal.
Si haguessis d’escollir un sol missatge per llançar, quin seria?
Hem de mantenir-nos humans i matar l’animal que està dormint al nostre interior. Com més fora estigui l’animal, pitjors coses fem al món. Hem d’estimar, estimar-nos entre nosaltres i compartir el que tenim. Trenquem les barreres que ens separen, com el racisme; demanem als rics que comparteixin el que tenen amb els pobres. Un missatge d’esperança, perquè crec que si parlem amb aquesta nova generació i els hi expliquem la realitat i els problemes, ells canviaran el món. Jo crec en un món millor, i està a punt d’arribar.
Per què ha escollit els joves com a principal públic?
Perquè ells són el futur. Hem de començar a construir el futur ja, i el futur és ara. El joves són éssers humans i són una part essencial. Com més parlem amb el jovent, més ens apropem a un futur millor. Necessitem parlar amb els per canviar el món.
Què el va portar a crear Y’en a Marre?
A l’inici jo només era un músic, rapejant sobre situacions… Per en un moment vam necessitar acció, així que Y’en a Marre és l’assoliment de dir alguna cosa i també portar-la al carrer. Organitzar protestes, als joves, i ensenyant-los l’exemple: ensenyar fent. Es podria dir que és la combinació del meu activisme i el meu rap, raptivism.
Ha estat empressonat 13 vegades, i fins i tot agredit físicament. Quan això passa, ha pensat algun cop en rendir-se?
No. Alguna gent necessita sacrificar-se per la resta, s’ha de fer. Si jo no ho faig, qui ho farà? Jo estic preparat per morir pel meu país.
Quin missatge li donaria a aquelles persones que volen unir-se al raptivism?
L’activisme són accions que tu emprés al carrer, o simplement pensant-ho. L’activisme pot estar a la teva ment, però també pot estar en les teves accions. El rap, però, només son paraules que surten de la teva boca. Així doncs, si els combines els dos aconsegueixes el raptivism. Així que qualsevol persona que vulgui canviar algo, però no vulgui sortir al carrer, pot rapejar-lo i així també està lluitant. Nosaltres eduquem i entretenim a la vegada.
Foto portada: el raper i activista, Thiat Keurgui durant l’entrevista. Autor: Sara Cordero.
