Fa poc més de 15 dies que ha començat la campanya forestal, però el Parc de Bombers de Sabadell ja fa setmanes que va a tota màquina. És un dels més grans de la Regió Nord perquè abasta un àmbit territorial considerable i la sequera d’aquest any ha disparat el volum d’actuacions. Per contra, la plantilla continua sent la mateixa que l’any 2008 (48 bombers) i si la Generalitat no convoca més places, les jubilacions no tardaran a notar-se. Entrem a les instal·lacions de la carretera de Barcelona per conèixer de primera mà com s’organitzen i què fan quan no hi ha un incendi.
El servei de Bombers és de 24 hores i els torns dels seus professionals, també: qui entra al torn de les set del matí, no en surt fins l’endemà a la mateixa hora. Per contra, però, tenen tres dies de festa i és així com els quatre grups del Parc de Sabadell cobreixen tota la setmana. El 15 de juny va començar oficialment la campanya forestal i des d’aleshores que han tingut almenys un incendi diari, tot i que la majoria sense més complicació. El conseller Elena ja va vaticinar que aquesta temporada seria complicada (més info: ‘Elena [Interior]: “Estem davant d’un dels estius més difícils”‘) i ara el sergent del primer torn, Eduard Clarella, ho constata per experiència pròpia.
“Aquest any s’han duplicat els serveis en comparació amb anys anteriors. L’any passat ja vam notar un increment, però ara encara més. Des que va començar la campanya que cada dia hem tingut ‘foguets'”, alerta.
En aquest sentit, els bombers de Sabadell tenen una mitjana de nou sortides diàries i 3.300 anuals, aproximadament. Evidentment, no tot són incendis i, de fet, ells mateixos coincideixen a assenyalar que cada vegada hi ha més assistències tècniques per obrir domicilis de persones grans que no responen o serveis de rescat. En les darreres setmanes també hi ha hagut una onada d’incendis en zones rurals i boscoses arreu de Catalunya (el d’Artesa de Segre, que va arrasar 130 hectàrees; el de Corbera d’Ebre, que n’ha cremat gairebé 400; el de Baldomar, que en suma més de 2.700, etc.) i els de Sabadell s’han desplaçat fins a la majoria d’ells.
“Fa 37 anys que sóc bomber. Vaig venir aquí al 94 i abans havia estat a Gavà, a Sant Feliu… No hi ha punt de comparació amb el Parc de Sabadell. És el més gran de la Regió Nord (Vallesos, Maresme i Barcelonès) i som els que sortim més. A més que, per aquest mateix motiu de ser un dels més grans, també som dels primers que envien a altres punts de Catalunya quan s’ha de reforçar el servei”, explica Clarella, que actualment també és el cap del Parc en funcions a causa d’una baixa.
Clarella ja va ocupar aquest càrrec ara fa uns anys, però explica que ho va deixar perquè a ell el que li agrada és passar a l’acció; igual que en Marc Casanovas, un dels últims nouvinguts a la carretera de Barcelona. El jove de 31 anys es va estrenar en època Covid, quan la principal funció d’aquest servei era desinfectar residències, però ja fa mesos que van deixar aquesta escena enrere i les contínues incidències dels últims dos estius li han ensenyat el secret de la professió:
“Quan tenia set anys vaig anar de colònies i hi va haver un foc forestal allà al Berguedà. Tinc el record de com van desallotjar la casa i tot allò em va remoure per dins. Em va captivar. Després, amics que s’han fet bombers m’explicaven coses i cada vegada m’agradava més. (…). Primer vaig estar un any al Vendrell i al 2021 vaig venir aquí. És una feina que quan tingui 60 anys encara tindré coses per aprendre: les situacions sempre són diferents, però és clar que el motor d’aquest ofici és la gent. S’ha de ser professional, però entendre’t amb la gent amb qui treballes és molt important aquí”.
Casanovas és una de les últimes incorporacions al Parc de Sabadell i també un dels més joves, però en general cal una regeneració. Per una banda, la feina del servei cada cop va a l’alça, però la plantilla es manté amb 48 bombers (dels quals només dues són dones), la mateixa que l’any 2008. No obstant això, actualment hi ha en curs una convocatòria de noves places i al setembre se n’obrirà una altra, fet que podria augmentar l’equip fins als 56 bombers (equivalent a dues unitats més per torn).
Cal tenir en compte, però, que per ser bomber cal passar unes oposicions i, després, fer un curs i unes pràctiques a l’Institut de Seguretat Pública (Mollet del Vallès). No és fàcil, ja que a les proves teòriques actualment cal obtenir un resultat mínim de 7,3 sobre 10 i les físiques son conegudes per la duresa que presenten. A més, cal tenir el carnet de camió. Tota aquesta exigència després es veu traduïda en el dia a dia: qualsevol intervenció amb foc per entremig comporta dur posat l’equip d’aire, que pesa entre 20 i 25 kg i, per això, poden continuar entrenant-se al gimnàs que hi ha en les mateixes instal·lacions de la carretera de Barcelona.
“Cada dia fem una pràctica al pati del parc i, en cas que sigui amb aigua, a vegades anem a una zona del voltant. Abans d’això, cada matí també passem revisió de tots els vehicles i materials que tenim”, explica el caporal Joaquim Martínez.
A banda dels equips individuals de cada bomber (casc, botes, guants, etc.), el Parc de Bombers de Sabadell disposa de cinc tipus de vehicles diferents: tres cotxes d’aigua, un de lleuger (1.000 litres), un altre amb una escala de 30 metres i dos camions amb 4.000 litres. En funció de l’avís que rebin, els caporals decideixen quantes unitats envien i amb quins equipaments es preparen. De totes maneres, cada matí fan una reunió interna per saber com està la situació; altra cosa son les alarmes i urgències sobtades i d’última hora.
Foto portada: un bomber preparant l’equipament del camió. Autora: Lucia Marin.
