Cada diumenge al matí, 46 paradistes envolten el Mercat Central amb andròmines de tota mena: llibres amb pàgines engroguides, monedes perses, discs anomenats DVD’s, manilles d’esclaus nepalencs, ceràmiques, figures de fang, flors i altres objectes no identificats. Al migdia hi ha molta gent que, encuriosida, examina aquests materials, però gairebé ningú compra res. De fet, la parada que té més clientela de tot el mercat d’antiguitats és la de les flors. Aquesta té tant públic com compradors.

La plaça del Mercat Central és un formiguer de persones amunt i avall. Algunes aprofiten per distreure’s una estona mentre estan de camí a un altre lloc o bé fan temps abans de seure en una terrassa del Centre. Però també hi ha qui passeja pel mercat d’antiguitats amb un objectiu concret: completar la col·lecció de monedes, medalles i altres objectes mil·lenaris. En Joaquim és un veí de 67 anys que cada diumenge al matí és a la plaça del Mercat:

“Arreplego monedes de plata des que tenia 14 anys i encara ara tinc curiositat per descobrir noves peces, aquest món no s’acaba mai! El que sí que s’acaba, però, és la tradició de codificar i classificar objectes que reuneixen les mateixes característiques” reflexiona el col·leccionista.

Quan en Joaquim troba una moneda que no coneix, la compra i la desxifra amb l’ajuda de diccionaris llatins, grecs i, si cal, d’altres llengües remotes. Després de 53 anys estudiant aquest món, sovint és capaç d’identificar l’origen i l’antiguitat de la moneda per si mateix. El Joaquim és molt amic del paradista que hi ha just davant del que era la Lotería Nº 13, una altra relíquia de la plaça. El comerciant té la taula plena de monedes, medalles i artefactes de ferro i plata. Tot això és el tresor més preuat del senyor que cada cap de setmana munta la paradeta al mercat dels diumenges.

“Jo ja tinc una edat i no sé pas què se’n farà de les col·leccions que he cuidat durant tota la vida. Els meus fills no tenen cap interès a fer-me el relleu a la plaça i els néts encara menys. Me les hauré d’endur a la tomba” exposa el paradista.

La parada del costat també ven xapes de metall i el seu propietari sí que sap què se’n farà de les col·leccions que intenta vendre des fa 17 anys: “quan ja no hi sigui, aniran de cap a les escombraries”. Tots els comerciants lamenten que s’ha perdut l’interès en els objectes antics, diferents o estranys. La majoria apunten a una digitalització de la societat i homogeneïtzació de les eines quotidianes, com el mòbil, el portàtil o la televisió.

Llibres i flors, el més buscat

A priori, pot semblar que les parades de llibres i flors no tenen sentit al mercat d’antiguitats. Però, tal com diu el responsable d’una de les taules envoltades per més gent, Mario Camí, el client habitual té una rutina i un bagatge que li permet saber on adquirir el llibre que busca. Camí assegura que no tots els establiments que venen llibres són iguals i obre les portes de la seva parada per ensenyar què la diferència:

“Venc els llibres a un preu més econòmic que a Internet, i evidentment que a les llibreries. La lectura té sortida, però cal saber com transmetre l’atractiu als clients”, apunta el llibreter.

Camí prefereix el comerç presencial abans que el digital, però reconeix que des del 2018 opta per aquest últim quan vol fer arribar un llibre a un públic més ampli. Per contra, fa 25 anys que està al peu d’unes de les escales que pugen cap al Mercat Central, el triple de temps que ho va estar el seu pare.

La mitjana d’edat dels sabadellencs que ambienten la plaça els diumenges al matí no baixa dels 50 anys. Entre la multitud, però, hi ha una dona concentrada en un llibre de tapa dura. Tot i no arribar als 40 anys, la Julieta encara es presenta amb el cognom del seu marit, qui està a la parada del costat buscant un vinil. Per una banda, Sebastián Ibarra compra diferents gèneres de música per extreure’n el so i personalitzar la banda sonora de casa seva. Per l’altra, Julieta de Ibarra té el romàntic costum de quedar-se un llibre que li transmeti bona vibra. En aquest sentit, De Ibarra també es manté fidel al paper i considera que la lectura online no és ni la meitat d’enriquidora que la tradicional.

“Passar les pàgines, escoltar el so del paper i sentir-ne l’olor ajuden a gaudir de la història. Aporten una experiència única” assegura de Ibarra.

Ser paradista un dia de pluja també és una experiència única. Al principi, els venedors d’antiguitats passaven el matí a la intempèrie, independentment de si feia vent, plovia o hi havia un sol abrasador. Després de negociar amb l’Ajuntament, ara tenen uns tendals que protegeixen les guinguetes que hi ha tocant al Mercat Central, però no les que n’estan més lluny. Tot i això, els paradistes encara retreuen entre dents que a banda de pagar la llicència municipal, també van haver de pagar l’envelat. “No demanàvem tant. Si quan totes les condicions ens són favorables ja venem poc, quan fa mal temps no només no venem res, sinó que ens arrisquem a què se’ns faci tot malbé” lamenten tots plegats.

Els dies de pluja hi haurà qui no anirà al mercat d’antiguitats, però es quedarà a casa gaudint d’un dels seus hobbies. Tots els col·leccionistes, estiguin a una banda o a l’altra de la parada, conceben aquesta activitat com una de les més enriquidores i com tota una tradició, ja que la majoria fa més de 50 anys que busquen i recopilen materials. En Joan Escamilla, per exemple, té més de 500 DVD’s a casa seva i els ha vist tots; alguns, més d’una vegada.

Foto portada: el mercat d’antiguitats a la plaça del Mercat Central. Autora: Alba Garcia