Manifestació a favor de la continuïtat del CSA L'Obrera, el 8 d'octubre de 2022. Autor: J.d.A.

Un miler de persones donen escalf a l’Obrera a les portes del desallotjament

El centre social L’Obrera reivindica la seva funció comunitària i els lligams col·lectius a les portes del desallotjament en una manifestació seguida per prop d’un miler de sabadellencs. Després de set anys a l’avinguda de Barberà, el procés judicial està a punt de finalitzar i si no hi ha sorpresa d’última hora hauran d’abandonar el local que han convertit en un centre social al cor de l’Eixample des de fa més d’un lustre. No se sap quan, però. Prop d’un miler de persones de diversos moviments socials han participat de la manifestació per l’eix central de la ciutat. Crítiques de tot tipus al PSC i en especial a l’alcaldessa, Marta Farrés, a qui consideren còmplice d’una operació urbanística especulativa.

Membres de l’esquerra anticapitalista van ocupar un local abandonat a l’Eixample a les acaballes de la manifestació del Primer de maig de l’any 2015. Llavors era propietat de Cajamar però fa un parell d’anys el va comprar un promotor que vol fer un bloc d’habitatges. L’ocupació es va judicialitzar i mentre el procés ha avançat, diversos col·lectius van omplir d’activitat el Centre Social l’Obrera, batejat així en referència a l’històric ateneu obrerista de finals del segle XIX i principis del segle XX del carrer de l’Estrella, al Centre (més info: ‘L’Obrera: els orígens a l’enderroc‘).

Manifestació a favor de la continuïtat del CSA L'Obrera, el 8 d'octubre de 2022. Autor: J.d.A.
Representants de mitja dotzena de moviments socials, abans de la manifestació a favor de la continuïtat del CSA L’Obrera, el 8 d’octubre de 2022. Autor: J.d.A.

En els darrers temps el procés judicial dona els últims cops de cua. De fet, segons han palesat membres de l’Obrera a aquest digital, s’està a l’espera que el jutjat de Sabadell posi dia i hora pel llançament. Un procés que pot trigar unes setmanes o uns mesos perquè amb els ritmes de la justícia és difícil de predir. Fa temps que els membres de l’Obrera han vingut reclamant a l’Ajuntament més suport. Alguna cosa més que una mediació entre propietat i ocupants. L’Ajuntament sosté que no poden anar més enllà. L’alternativa és o bé expropiar el local, amb un cost milionari, o canviar el planejament urbanístic, llarg i tediós camí a més de proper al tan denostat ‘urbanisme a la carta’.

En una de les darreres reunions, el promotor va oferir a l’Obrera enderrocar l’edifici i després cedir-los el local dels baixos per algunes de les seves activitats, que es complementarien amb d’altres a centres cívics municipals. L’Obrera va rebutjar l’oferta al considerar que desnaturalitzava el seu projecte. “No som un local d’esbarjo”, assegura Helena Vázquez, de l’entitat.

Helana Vázquez, de l'Obrera, durant la seva intervenció a la plaça del doctor Robert. Autor: J.d.A.
Helena Vázquez, de l’Obrera, durant la seva intervenció a la plaça del doctor Robert. Autor: J.d.A.

Així que L’Obrera està a punt d’acabar la seva trajectòria. Almenys on hi és ara. Però no volen fer-ho sense lluitar fins el darrer moment. Aquest dissabte han recollit la gratitud de mitja dotzena de moviments socials. “Lluitem per superar les carències socials i és bàsic tenir un espai per activitats o formació. Si més no reivindiquem un hotel d’entitats a les parades buides del Mercat de Campoamor”, ha dit Mari Loli, en representació de l’Associació de Veïns d’Espronceda. Des de l’Esplai La Baldufa han agraït a l’Obrera ser un dels pocs espais si no l’únic que “dona veu i vot a l’acció social i comunitària que es fa als barris desfavorits” mentre que la PAH ha destacat la necessitat que projectes així “no només es quedin al barri sinó que es multipliquin per la ciutat”. Oleguer Presas, de Futbol Caserna, ha destacat el Gimnàs Popular Rukeli que no limita l’accés a l’esport en funció de la capacitat econòmica i Ramon Giménez, de l’Associació Poble del Sud, ha definit com a “vergonya” que el PSC votés contra l’Obrera en el darrer ple. De fet bona part de les crítiques han girat cap als socialistes i en concret cap a l’alcaldessa, Marta Farrés.

“Hem construït un imperi de solidaritat en set anys i no hem vingut a ser súbdits. Tenim ADN antifeixista. Si el PSC contribueix com sembla a desallotjar l’Obrera sense un local alternatiu serà còmplice de l’arribada de l’extrema dreta”, ha avisat Vázquez.

Vázquez ha recordat que l’any 2016 diversos neonazis van pintar la façana de l’Obrera i la van apedregar. Aquella acció va provocar una manifestació multitudinària, amb 3.000 participants. No han netejat la paret ni arreglat el vidre per fer “memòria”. Ara no volen que el local vagi a terra. Seria repetir la història de la primera Obrera, enderrocada als anys 90 del segle passat entre la discreció sota l’alcaldia de Farrés (Antoni).

Manifestació a favor de la continuïtat del CSA L'Obrera, el 8 d'octubre de 2022. Autor: J.d.A.
Cartell enganxat a la manifestació a favor de la continuïtat del CSA L’Obrera, el 8 d’octubre de 2022. Autor: J.d.A.

Un cop acabats els parlaments, prop d’un miler de persones han baixat per la Rambla en direcció a l’Obrera on estava previst que acabés la manifestació passades les vuit del vespre, per seguir amb música i animació.

Foto portada: manifestació a favor de la continuïtat del CSA L’Obrera, el 8 d’octubre de 2022. Autor: J.d.A.

Comments are closed.