L’itinerari Les stolpersteine a Sabadell. La memòria dels deportats sabadellencs als camps nazis ha ofert una classe d’història en tota regla: fotografies en blanc i negre, biografies, mapes i, sobretot, fets que han marcat la memòria democràtica de Sabadell. L’activitat d’aquest dissabte al matí, impulsada pel Museu d’Història i emmarcada dins del programa d’activitats per commemorar el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, ha volgut homenatjar a set dels 63 deportats sabadellencs documentats fins al moment.
Sabadell és la ciutat amb més stolpersteine (en alemany, pedres que fan ensopegar) de Catalunya: 61 llambordes (aviat 63) que alerten del terror nazi viscut durant l’Holocaust. Un episodi històric molt tràgic i que per això convé recordar: per conscienciar a tota la ciutadania del que va suposar el feixisme i evitar així que es repeteixin successos similars. Així ho ha recordat el guia tant abans com després del recorregut:
“Les stolpersteine no només són pedres de memòria, sinó que també són monuments d’admonició, d’alerta. Com el seu nom indica, són pedres que fan ensopegar, són pedres que fan nosa, i és així com fan justícia i ens adverteixen del que passa quan deixem que el feixisme entri a les nostres vides”.
Durant el recorregut, els assistents han pogut conèixer les històries de set sabadellencs que van viure el terror nazi i, alhora, saber on van viure abans de ser deportats, ja que les ‘pedres que fa ensopegar’ es col·loquen davant del que era casa seva. L’itinerari ha durat prop de dues hores, no s’ha desmarcat del Centre (passeig Manresa, carrer de les Comèdies, carrer de Llobet o carrer de Caldes) i ha estat seguit per una vintena de persones, que havien d’inscriure’s prèviament.
Cada història ha estat complementada amb la biografia del seu personatge i homenatjada amb la corresponent stolpersteine. Joan Capella ha estat el primer deportat recordat aquest dissabte, ja que vivia just a la cantonada del carrer Sant Antoni, on hi ha el Museu d’Història, i des d’on ha arrancat el recorregut. Capella era un gran aficionat al ciclisme abans de ser deportat al camp de concentració d’Argelers, on també van empresonar al sabadellenc Antonio Hilario Planellas. A diferència d’ell, però, que va morir assassinat pels nazis, Capella es va treure la vida ell mateix. En canvi, Rafael Monllor Belenguer, un veí del carrer de Llobet que era teixidor i militant de la UGT, va ser deportat pels nazis durant el seu exili a França; aquesta etapa va potenciar el seu costum d’enviar cartes als seus éssers estimats; un hàbit que també compartia Emili Ferrando Rosell.
Més stolpersteine i altres elements de memòria democràtica aquest any
Les primeres 23 llambordes es van col·locar l’any 2018 i des d’aleshores el Museu d’Història ha anat ampliant la col·lecció. De fet, enguany se n’han d’afegir dues més en honor a dos nous sabadellencs que van ser deportats als camps nazis i no s’havia pogut constatar fins fa poc, Jose García Campillo i Pere Sabater Carbonell. És així com es passarà de 61 a 63 stolpersteine. En aquesta línia, un dels tècnics municipals present al recorregut, també ha aprofitat l’avinentesa per avançar que entre febrer i març, l’Ajuntament presentarà un mapa interactiu per tenir ubicades totes les stolpersteine així com les altres peces relacionades amb la memòria històrica de la ciutat. Per la seva banda, el guia ha apuntat que també hi ha la previsió de col·locar una pedra en memòria de Maria Garcia Sanchis, una miliciana de Can Rull, en un parell de mesos.
Foto portada: Una de les parades de L’itinerari Les stolpersteine a Sabadell. La memòria dels deportats sabadellencs als camps nazis, aquest dissabte al carrer de les Comèdies. Autora: J. Ramon.
Més info:
