Matí de lliçons de vida i de superació de la mà de l’exjugador del FC Barcelona, Juan Carlos Unzué. Després de cinc anys des que va ser diagonisticat amb esclerosi lateral amiotròfica (ELA), ha realitzat una ponència a l’Espai 1859 Caixa Sabadell on ha traslladat la seva història de superació, el seu dia a dia amb la malaltia i la seva filosofia de vida.
La seva xerrada ha estat el cap de cartell de l’esdeveniment Ments Brillants, que ha agrupat una sèrie d’experts en economia, comerç i màrqueting. La seva intervenció iniciava amb un anunci poc alentador, fent referència a que “possiblement sigui l’última xerrada que fagi perquè he de fer un esforç per poder parlar de forma continuada”. Al llarg de la ponència ha volgut compartir anècdotes, lliçons i aprenentatges de vida, ara que l’avenç de la malaltia el dificulta més. L’última prova d’això és que fa uns dies va anunciar que deixava de comentar partits a DAZN per la seva condició.
“L’esport m’ha donat la possibilitat d’adquirir una sèrie de valors que m’han valgut per la resta de la meva vida. L’esport et fa resilient, no pots estar pensant en les derrotes. No pots estar frustrat perque el següent dia tens un altre partit, el que fem és superar situacions complicades”, destaca Unzué
Seguidament, el navarrès ha volgut explicar que s’ha de ser valent: “Crec que el ser valent i atrevit a la vida m’ha donat una tranquil·litat enorme per portar la malaltia com ho porto”.
Ha animat ha tothom a “intentar-ho i donar-vos la possibilitat d’encerta, però també de fallar. D’això es tracta la vida, és la meva segona lliçó. Us animo a ser valents”. Ha afegit que en el moment que tinguem un objectiu en ment, “us tireu a la piscina”.
Les claus per a Unzué
D’altra banda, un altre dels pilars que ha exposat ha estat la capacitat humana per superar situacions. Ha explicat que quan estava actiu en la seva professió d’entrenador i tècnic, si li haguéssin preguntat si podria ser feliç en una cadira de rodes, hagués dit una resposta molt diferent a la seva actual situació: “Porto quatre anys en una cadira i he viscut moments de molta felicitat. Hem de tenir autoestima, som més forts del que mai ens hauríem imaginat”.
Al llarg de la seva intervenció ha reivindicat que no passa res per demanar ajuda i mostrar debilitat: “Tots tenim a algú al nostre costat per ajudar-nos. Us aconsello que no guardeu res dins, si no teniu a ningú, és moment de buscar a un professional que ens ajudi a superar quelcom situació complicada”.
“Al ser diagonisticat amb ELA, em va sorgir la paraula màgica, acceptar. Acceptar que l’ELA forma part de la meva vida, i llavors vaig decidir visibilitzar-la i poder explicar la crua realitat d’aquells que la pateixen. Us animo a que si algun moment os trobeu en una situació que no podeu controlar ni canviar, simplement l’accepteu”, raona Unzué, entre aplaudiments del públic present
La cirereta de la ponència va ser l’anècdota final que va viure durant la seva etapa de futbolista amb el mític Johan Cruyff. El navarrès va fitxar pel FC Barcelona als 21 anys i pensava que seria titular indiscutible al Barça, sense adonar-se que tenia un company de posició a qui havia de respectar, Andoni Zubizarreta.
Unzué ha relatat que no era fàcil arribar i ser suplent, tot i l’empeny en els entrenaments per fer-se un lloc: “De sobte, Johan va començar a exigir-me, a apretar-me d’una manera que jo sentia que em faltava al respecte, però em vaig equivocar”. Segons exposa, la lliçó que volia donar-li el Johan era la de “no conformar-se en haver vingut al Barça, sinó que havia de treure la meva millor versió”.
“La conclusió de tot això és que no tenim un problema quan algú proper se’ns apropa perque es preocupa i s’ocupa per nosaltres. Encara que ens exigeixi, sabem que això volia dir que creu en la nostra possibilitat.”, expressa Unzué.
Finalitza la seva intervenció amb una breu ronda de preguntes, on entre aplaudiments i signes d’admiració entre el públic present, parlava breument sobre l’episodi al Congrés dels Diputats al febrer del 2024, on va alçar la veu per una legislació sobre la malaltia, a la qual es mostra satisfet perque uns mesos després, la llei es va aprovar. Una sonada onada d’aplaudiments de pràcticament un minut donava per finalitzada la seva ponència.
Judith Forca, premi Ments Brillants
Abans de desfilar de l’auditori ha tingut lloc l’entrega del premi Ments Brillants, el qual la guardonada d’enguany ha estat la jugadora del CN Sabadell, Judith Forca. La waterpolista, enmig de la seva aturada per maternitat, ha rebut el premi per la seva contribució als èxits del club, així com també de la selecció espanyola, sent una de les jugadores bandera per assolir el tant esperat or a París.
Foto de portada: Unzué, durant la intervenció. Autor: Albert P.