Nicola Pedrazzoli, l’amic italià de Manuel Bustos

  • Bustos va mediar per afavorir un empresari de la televisió, segons el sumari de Mercuri.
  • “Si em traeixes no faré res més per tu”, li diu Bustos a Nicola Pedrazzoli.

Mentre bona part dels ajuntaments catalans creaven consorcis de televisió pública per tenir una informació audiovisual plural, Sabadell deixava de banda aquesta possibilitat i es posava en mans de Nicola Pedrazzoli, empresari del sector que ara apareix en el sumari del cas Mercuri demanant-li favors.

“A partir d’ara declaro la guerra als socialistes”, diu l’empresari de la televisió Nicola Pedrazzoli, deixeble de Silvio Berlusconi, a Manuel Bustos en una de les converses telefòniques intervingudes per la policia en el cas Mercuri. Segons avancen les filtracions del sumari, van sorgint noves línies. En aquest sentit, com mostra ABC, es fa palès com Manuel Bustos no va escatimar esforços perquè el seu amic italià tingués llicències de televisió, contactant fins i tot amb Carme Chacón o alts càrrecs de la Junta d’Andalusia.

Canal Català i l’Ajuntament de Sabadell

La relació entre l’empresari italià i l’ajuntament de Sabadell ve de lluny. Primer com a Canal 50 i després com a Canal Català, l’ajuntament de Sabadell va aportar fins l’any 2012 grans quantitats de diners difícils de contrastar per fer un programa institucional: Sabadell Actual. L’oposició va denunciar sovint el programa davant el Consell de l’Audiovisual de Catalunya per falta de pluralisme.

Mentre gairebé tots els ajuntaments catalans creaven consorcis de televisió comarcal i s’adaptaven a la nova normativa, creant televisions professionalitzades i plurals (tot i que amb molts problemes econòmics), Bustos apostava per Pedrazzoli. Avui dia, les zones de Terrassa, Sant Cugat, però també de Mollet o Granollers tenen televisions de proximitat implicades en el territori i de qualitat. Sabadell s’ha convertit en un desert televisiu.

A mitjans de la passada dècada, a Pedrazzoli se li va quedar petit el seu grup de comunicació local (present també a Rubí) i va aprofitar el desplegament de la TDT per intentar crear una TV3 privada en base a canals locals. Va convèncer (no són pocs els que diuen que els va enganyar) desenes de petits empresaris de la televisió local i va crear Canal Català TV, un conglomerat de televisions amb programació en cadena amb pocs informatius i producció pròpia i molta tertúlia i tarot. Governava el tripartit. Van guanyar llicències de televisió en gairebé totes les comarques catalanes.

El desgavell sabadellenc de Canal Català Vallès

Mentrestant, la seva matriu, el canal sabadellenc, no tenia calefacció, les impresores no s’arreglaven i el personal tenia el sou congelat per norma. Pedrazzoli contractava per obra i servei i despatxava el personal per Nadal i estiu. “A la vida es ve a patir”, havia arribat a dir a algú quan es queixava, mentre conduïa grans cotxes esportius i vivia a Castellarnau una vida més pròpia de Melrose Place que de Sabadell. Els diners de l’Ajuntament no anaven ni a la pluralitat ni tampoc a la qualitat. Pedrazzoli no invertia en material ni en capital humà. Tampoc a l’Ajuntament li preocupava massa a la pràctica si els fons públics eren ben invertits.

Socialista a Sabadell, convergent a Catalunya

L’italià ha dit sovint que “estic en venda” i s’hi va aplicar a la perfecció. Pedrazzoli era socialista a Sabadell i convergent a Catalunya. L’important era “la pasta”. Se’l veia pujar sovint al cotxe de l’alcalde, on mantenia converses amistoses, i s’apropava a David Madí, fa uns anys l’home dels mitjans de CiU.

Els anys 2009-2010 fa una aposta total per Convergència i Unió. La federació nacionalista paga directament espais i els conductors dels programes no se n’amaguen. Volen que CiU guanyi amb majoria ampla. La crítica al tripartit és brutal i Pedrazzoli comença a dir en petit comitè que si guanya CiU, el govern privatitzarà TV3 i potenciarà el seu canal. Finalment CiU va guanyar, TV3 va continuar, el grup Godó va sortir guanyant i Pedrazzoli es va sentir traït.

Pedrazzoli recorre a Bustos

En aquest moment, i a la llum del que es publica al sumari, Pedrazzolli, l’amic italià que pujava al cotxe de Bustos, posa en dificultats a l’alcalde. Per un costat, li demana que l’ajudi a tenir un canal de televisió d’àmbit autonòmic vist el fracàs de l’aposta convergent. ‘Nicola’, com és més conegut, busca pactar amb Godó i llogar una freqüència. D’altra banda, Nicola demana ajuda a Bustos per tenir una llicència a Andalusia. Ha fet l’aposta espanyola, amb el canal Metropolitan TV, també des de les llicències locals.

En el primer cas, Bustos contacta amb Pere Navarro, primer secretari del PSC i amb altres dirigents, però la negociació encalla, per l’oposició de membres del PSC al Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Tot i així, segons les converses publicades, Bustos diu a Pedrazzoli en un moment en que sembla que tot va bé:

Això s’arreglarà, encara que he hagut d’utilitzar tots els cartutxos. Ha intervingut tot Déu”. “Si em traeixes no faré res més per tu” o “Què creus, que Pere [Navarro] parlaria amb tu si no fos per les meves pressions?”, són altres frases que ABC publica de les escoltes.

Les gestions, però, van sortir malament, Canal Català no té llicència autonòmica, molts empresaris locals que es van sumar al projecte s’han donat de baixa (i els que continuen ho fan en part perquè es van agafar els dits amb l’italià). Ara Canal Català, que va apostar a tot o res a CiU, fa un pas més i es presenta com la televisió independentista.

Bustos juga la carta Chacón

Pel que fa a la concessió andalusa, Bustos va recórrer a Carme Chacón i rep el nom de Máximo Díaz Cano, cap de gabinet del president andalús, José Antonio Griñán. La gestió tampoc va sortir bé. Pedrazzoli, l’empresari que aposta a Catalunya per la Intereconomia catalana, va recórrer llavors al candidat del PP, Javier Arenas. Però tampoc va triomfar.

De totes les gestions només n’han quedat les converses telefòniques gravades al cas Mercuri, que deixen l’alcalde de Sabadell en mal lloc i en dificultats, ja que està imputat per tràfic d’influències entre altres delictes.

PD: El lector que hagi arribat fins aquí s’haurà adonat que en cap moment s’ha parlat d’informació, continguts o periodisme. No es baladí: a Canal Català n’hi havia molt poc d’aquestes paraules, malgrat alguns professionals. Canal Català va tancar la seva seu a Sabadell a principis d’aquest any i no se n’ha sabut gaire més. Un fet que no va impedir el govern local proposar Nicola Pedrazzoli fa unes setmanes com a membre del Consell Consultiu de Ràdio Sabadell. Davant les reaccions de l’oposició, finalment ho van deixar estar.

Foto portada: L’empresari de la comunicació Nicola Pedrazzoli.

Comments are closed.