El sabadellenc Jordi Ros va reconèixer a l’Audiència Nacional estar fent proves per “assajar” explosius però va negar haver-ho fet amb finalitat de causar danys. Ros assegura que “era un repte” per ell, presentant-se com una persona “autodidacta”. Ros va declarar durant una hora davant el magistrat, amb advocat d’ofici. És la declaració més llarga dels seus acusats. Des del 26 de setembre està a la presó de Soto del Real.
La declaració comença amb Ros demanant disculpes i reconeixent que ha fet les coses malament. “Estic 100 per cent penedit”, diu. En la seva declaració davant l’Audiència Nacional, Jordi Ros va reconèixer estar “experimentant” amb precursors d’explosius. “S’estava treballant amb un tema bastant perillós que era la termita i l’altre era la nitrocel·lulosa. Quan veig que la termita era perillosa em poso a treballar amb una altra alternativa”. Ros declara durant més d’una hora davant l’instructor, i sí respon les preguntes de Fiscalia: “era un repte” per una persona “autodidacta, bastant cultivada i llegida”, amb “passió per la química”. “Puc afirmar que amb un parell de tutorials d’internet es pot arribar a realitzar nitrocel·lulosa”, diu. Amb la termita “hi havia problemes”.
Ros nega haver intentat comprar 200 quilos de parafina. Sí reconeix haver volgut comprar formol, 25 litres d’àcid nítric i àcid sulfúric, així com nitrat d’amoni, que van destinar al domicili d’Alexis Codina, resident a Sant Fonts de Campsentelles (Vallès Oriental), també detingut i en presó. “Estava destinat a experimentar”, diu. Per fer què, pregunta el fiscal: “a veure si era possible fer explosius”, diu ell, sempre sense finalitats de causar danys per “principis morals”. Nega intentar fer Goma-2 però tenien documents sobre com fer-la “per pura informació” o “pur coneixement”. “No feien una altra cosa que no fos intentar fabricar explosius”, li retreu el fiscal. “Jo no”, diu Ros.
Es reuneix en un bar de Sabadell amb el cerdanyolenc Eduard Garzón per “adquirir material de laboratori que es diu destil·lador”. “Volia fer àcid nítric més concentrat”. Un material del qual es poden fer “moltes coses” entre ells explosius però ell volia fer-ho “per provar” com també volia emprar fertilitzant “per veure si realment es podia aconseguir fer o no” nitrocel·lulosa. Garzón “sabia coses” però no participava dels assajos, a diferència de Germinal i Alexis.
Ros mostra certs coneixements químics i es presenta com una persona “autodidacta i cultivat” que treballava com comercial. Nega tenir cap objectiu on emprar l’explosiu i descarta voler ocasionar víctimes. “Per mi bàsicament era un repte veure si podia arribar o no”. I un cop aconseguit, no pretenia fer res. Nega apagar el telèfon quan volia comprar material.
L’incendi del carrer Antoni Cusidó
Ros és preguntat per l’incendi a casa seva el vespre del 22 de maig, al seu domicili del carrer Antoni Cusidó. Hi ha converses on es refereix als fets de la següent manera: “quina bomba tenia a casa”, diu. Assegura que no és en sentit literal sinó que parla de bomba com a sinònim d’enrenou. El 28 de maig Ros li diu a Xavi Duch on li diu que les coses no van bé i cal accelerar les coses: “no sé a que em referia”, diu en seu judicial: “no recordo el context”, finalitza. Es refereixen a un cacauet, una targeta SIM de mòbil sense registre. Diu que Duch no sabia que Ros estava fent assajos amb precursors a casa seva.
L’ocupació del Parlament
Ros nega conèixer l’acció d’ocupar el Parlament de Catalunya just en la publicació de la sentència. Després diu que sí però es mostra contra aquesta acció. “Jo no tenia aquesta intenció i no sé qui volia fer-ho. És una qüestió que estava en el vox populi de la gent”. A preguntes de l’advocada d’ofici, afegeix que “no s’hauria de fer”.
El sabotatge a la torre elèctrica
En canvi, sí va inspeccionar una torre elèctrica però va veure que l’acció “no era viable”. “Es rumorejava que hi havia una acció d’aquestes. Era un murmuri que es deia”, tot i que no sabia quina era l’acció en concret. “Potser pretenien tallar un cable o tombar una torre però qui es posés allà a sota el primer pringat era ell”, assegura. També reconeix tenir fotografies d’instal·lacions de la Guàrdia Civil a casa dels seus pares, més un bolígraf gravador.
L’esborrany del comunicat
Reconeix haver escrit una carta “és la meva lletra” però “no està clar” que volia dir. L’acusació assegura que és un esborrany de reivindicació de les presumptes accions que volia conèixer el grup trobat a les escombraries.
Reitera la declaració davant la Guàrdia Civil
Ros reitera la seva declaració davant la Guàrdia Civil en seu judicial. Però en alguns moments pren distància: “quan vaig fer l’altra declaració estàvem tots molt cansats, fins i tot el policia, havíem dormit poc. Potser alguna cosa no es va transcriure bé”, afegeix en un altre moment.
La declaració més extensa
D’entre els set detinguts i després empresonats, la declaració de Jordi Ros, confosa a estones, és la més extensa. A diferència de cinc dels set acusats, declara amb advocat d’ofici i respon la fiscalia. També a la seva defensa. Des d’aquell dia està en presó preventiva acusat de terrorisme, tinença d’explosius i estralls.
“Absolut penediment”
La seva defensa va demanar llibertats amb càrrecs amb mesures cautelars, ja que no hi havia risc de fuga ni de destrucció de proves, “ha col·laborat”, “s’ha penedit” i en el fons “no té cap risc deixar-lo en llibertat condicional”. Ros finalitza “demanant disculpes i absolut penediment”. No obstant, el magistrat Pérez Castellón va dictar presó preventiva.
