- L’hípica Ca n’Alzina està situada entre Sabadell i Polinyà i el concepte de ‘sòl agrícola no urbanitzable’ en cada un dels dos municipis qüestiona la legalitat de l’equipament.
- Aquest ús del sòl és clarament incompatible amb la normativa de Polinyà, però a Sabadell hi va haver una actitud municipal contradictòria.
El judici al propietari de l’hípica Ca n’Alzina, Quirze Elías, ha començat aquest dilluns, vuit anys després que Entesa per Sabadell interposés una denúncia per la construcció d’un equipament “elitista i sense llicència” en un terreny agrícola i no urbanitzable. La defensa, però, sosté que es tracta d’una activitat “d’interès públic” i assenyala que l’hípica és justament una de les poques excepcions contemplades en un sòl d’aquest tipus. En funció de com la jutgessa interpreti els informes emesos en relació amb tal terreny, es determinarà si hi va haver irregularitats o no en aquesta finca.
La primera sessió del judici de Ca n’Alzina ha confrontat les versions de l’acusació, Entesa per Sabadell i l’Ajuntament, i de la defensa, el propietari de la finca, Quirze Elías. El quid de la qüestió rau en si l’activitat que s’hi desenvolupava és compatible amb la condició de ‘sòl agrícola i no urbanitzable’ i això és el que haurà de determinar la jutgessa que porta el cas després d’escoltar els set testimonis d’aquest dilluns a més de l’únic imputat. Tal com han explicat la cap de Planificació Urbanística a l’ajuntament entre el 2011 i 2015, Maite Morao, i la cap de Planejament en aquests mateixos anys, Isabel Blasco, inicialment la Junta de Govern va aprovar el Pla Especial de Ca n’Alzina l’any 2013, però un informe mediambiental posterior va fer que el ple municipal el denegués.
Quan el fiscal ha preguntat per la rigorositat dels informes als principals responsables municipals, tots ells han coincidit a assegurar que els resultats en l’àmbit de sostenibilitat, patrimoni i mobilitat eren favorables, fet que xoca amb el veredicte d’aquest darrer document. Tot i que el delicte mediambiental ha quedat fora de l’enjudiciament perquè en la vista oral no es va incloure aquesta acusació, la defensa de Quirze Elías té clar que compleixen amb tots dos criteris: agrícola i no urbanitzable.
“L’activitat d’hípica mai és elitista o, en qualsevol cas, és igual d’elitista que els Jocs Olímpics perquè els millors atletes del món hi estan competint. És una activitat esportiva, no elitista” exposa l’advocat Emilio Zegri, qui també és l’actual vicepresident de la Real Federación Hípica Espanyola. “Jo no m’atreveixo a fer valoracions, però hi ha hagut una funcionària de l’Ajuntament [Maite Morao] que ha dit que justament aquesta característica de sòl agrícola no urbanitzable és l’única on hi cap una hípica. M’ha sorprès, però això és el que s’ha dit”, afegeix.
Pel que fa a justament aquesta part urbanística, una dada que ha destacat l’advocat de l’acusació aquest dilluns és que, en l’hipotètic cas de complir les llicències corresponents, el terreny superava amb escreix tant la superfície (m2) com el volum (m3) del terreny edificat. És per això que Entesa no només demana la pena de presó més alta (vuit anys), sinó que també vol que s’enderroquin totes les construccions i es recuperi l’estat natural del terreny.
Què hi té a veure Can Xupa?
El cas de Ca n’Alzina està estretament relacionat amb la peça número sis de cas Mercuri: l’abocament de terres a la finca de Can Xupa, que està a tocar d’aquesta. Les investigacions policials apunten que es van abocar 50.000 metres cúbics de terres i runes sobre el terreny, presuntament per a crear un complex eqüestre gestionat per Barcelona Horses SL (més info: ‘La jutgessa del cas Mercuri reclama un aval de 1,15 milions a l’Ajuntament i als acusats del cas Can Xupa‘). Pel que fa a aquesta qüestió, la defensa de Quirze Elías s’ha limitat a recordar que el govern municipal d’aleshores li deia que només legalitzaria l’hípica a través del Pla Especial si retirava el cúmul de runa que hi havia a tocar del complex, però aquest se’n desdeia al·legant que no era el propietari d’aquesta part del terreny.
Pròximes delcaracions
El judici de Ca n’Alzina es divideix en tres sessions. La primera ha estat aquest dilluns, on han declarat l’únic imputat (Quirze Elías, propietari de l’hípica), la regidora que va posar la denúncia (Virginia Domínguez), la cap de Planejament a l’Ajuntament d’aleshores (Isabel Blasco), el secretari general (Emilio Tàpia), la cap de Planificació Urbanística (Maite Morao), un agent de la Policia Municipal aleshores (Miguel Cuevas) i dos Mossos d’Esquadra. Demà, dimarts, ho faran tècnics municipals en qualitat de testimoni i, dijous, dia 6, acabaran de declarar els pèrits municipals.
Foto portada: el propietari de l’hípica, Quirze Elías, entrant als Jutjats de Sabadell, aquest dilluns al matí. Autora: J. Ramon.
Pingback: La màxima pena per al propietari de Ca n'Alzina es redueix a la meitat: 4 anys de presó - El diari digital de Sabadell - iSabadell