La titular del jutjat penal 1 de Sabadell ha imposat una condemna de quatre mesos d’inhabilitació i una sanció de 1.800 euros a l’exalcalde de Sabadell, Maties Serracant, per desobediència greu comesa per autoritat o funcionari públic pels fets de l’1 d’octubre. Segons la sentència, Serracant no va fer res per aturar el referèndum suspès pel Constitucional.
La sentència, que s’ha donat a conèixer aquest dimarts al matí, estableix un atenuant per “dilacions indegudes”. Serracant s’arriscava a dos anys d’inhabilitació com a màxim. Un delicte que en cap cas implica l’entrada a la presó. El judici es va dur a terme a finals d’abril a Sabadell (més info: ‘Serracant: “impedir l’1 d’octubre anava molt més enllà de les meves capacitats”).
Quin és el delicte?
La condemna és pel delicte de “desobediència greu de resolució judicial comesa per autoritat o funcionari públic”. S’aplica un atenuant per dilacions indegudes. El judici es va celebrar a finals d’abril, cinc anys i mig després dels fets a enjudiciar.
Quins són els “fets provats”?
El Parlament va aprovar la llei de referèndum el 6 de setembre de 2017. L’endemà Serracant va signar un decret d’alcaldia donant suport a l’1 d’octubre i aprovant la cessió de locals municipals. En aquell moment el referèndum encara era legal. Posteriorment, el Tribunal Constitucional va suspendre la llei de referèndum i va demanar a les autoritats “impedir o paralitzar” qualsevol iniciativa que volgués impedir la suspensió del referèndum així com abstenir-se de fer cap tipus d’acord o actuació per permetre els preparatius del referèndum suspès.
“L’acusat Maties Serracant Campos, a més de no anular i deixar sense efectes o, almenys, de promoure la nul·litat del decret d’alcaldia ja mencionat [de suport al referèndum i cessió de locals], coneixedor de les possibles responsabilitats penals que es derivarien del possible ús dels locals municipals per a votar en el dia del referèndum, i amb la voluntat de transgredir allò ordenat pel Tribunal Constitucional, va promulgar un decret per avocar durant els dies 29, 30 de setembre i 1 d’octubre les competències delegades en determinats regidors i relatives a l’autorització d’ús dels centres docents, instal·lacions culturals i altres instal·lacions municipals”, assegura la sentència.
Al judici Serracant va explicar que va concentrar les competències a l’alcaldia per “eximir” de responsabilitats als regidors Joan Berlanga (Educació), Montserrat Chacon (Cultura) i Glòria Rubio (Participació). I va insistir que el referèndum no es podia aturar ja que va ser producte d’una mobilització popular sense precedents que anava molt més enllà de la seva potestat com alcalde. No obstant, el decret d’alcaldia del 29 de setembre parla de “la celebració del referèndum d’autodeterminació de Catalunya” un parell de cops, sense tenir en compte que s’havia suspès i per tant ja era il·legal feia dies. Tot plegat fa pensar la magistrada que Serracant estava molt lluny d’intentar aturar el referèndum com li marcaven les instàncies superiors.
La sentència també recull la participació de l’exalcalde en un acte favorable a l’1-O que es va celebrar el 17 de setembre a la plaça ‘Gurb’ (en referència a la plaça de l’Argub, al parc de Catalunya) on va intervenir i va assegurar que “Votarem”.
Quina és la condemna?
Es procedeix a imposar una multa de 30 euros diaris durant dos mesos, 1.800 euros en total, i una pena de quatre mesos d’inhabilitació especial per a “feina o càrrec públic, electiu o de funcions de govern o administració, sigui en l’àmbit local, provincial, autonòmic, estatal o supranacional”. La inhabilitació no afecta l’exercici de la docència. Segons la sentència, és al que es dedica ara Serracant, assessor del conseller de Territori, Juli Fernàndez (ERC).
La sentència encara no és ferma i es pot presentar recurs d’apel·lació davant l’Audiència Provincial de Barcelona.
Més informació:
Foto portada: l’exalcalde de Sabadell Maties Serracant, al judici. Autor: ACN.
Pingback: L'independentisme es bolca amb Serracant després de la sentència