- Serracant: un cop suspès l’1-O pel TC, l’Ajuntament no hi va col·laborar però es va veure superat per una mobilització sense precedents.
- La fiscalia manté que “ha quedat acreditada la participació” de Serracant i l’Ajuntament en els preparatius de l’1-O.
Judici ràpid i vist per a sentència contra l’exalcalde de Sabadell, Maties Serracant. La fiscalia demana una inhabilitació de dos anys i multa per desobedir les instruccions dels tribunals per impedir la celebració del referèndum unilateral d’independència de l’1 d’octubre. Serracant ha argumentat que l’Ajuntament no hi va col·laborar però que impedir-lo era impossible: “El deure d’impedir anava molt més enllà de les meves capacitats. Ningú va poder impedir una mobilització ciutadana majoritària”, ha assegurat.
Serracant ha reconegut que el 7 de setembre de 2017 va aprovar un decret d’alcaldia per facilitar el referèndum “en vigència” de la llei de referèndum, suspesa a les poques hores pel Tribunal Constitucional. La fiscal ha volgut saber si el decret es va ratificar pel ple o si va ser revocat un cop suspesa la consulta. No era necessari ni una cosa ni l’altra, ha convingut Serracant, però també el secretari municipal, un dels testimonis del judici. A partir de la suspensió, la col·laboració amb l’organització de la consulta es va aturar però no es va poder frenar la mobilització popular.
“Els col·legis, gràcies a la mobilització ciutadana, no es van tancar els dies previs”, ha assegurat l’exalcalde. “Es va fer alguna actuació per impedir-ho?”, ha preguntat la fiscal. “La nostra instrucció era servir a la resta de cossos policials. Hi havia una instrucció de fer custòdia de les urnes ordinàries. Es va complir. Però més enllà d’això, és obvi que la Policia Municipal ni els Mossos d’Esquadra ni la resta de cossos van poder clausurar els centres. Com i d’on van sortir les urnes de l’1 d’octubre? Com alcalde no en tinc coneixement”.
“Va complir el mandat del Constitucional?”, ha insistit la fiscal. “El deure d’impedir anava molt més enllà de les meves capacitats. Ningú va poder impedir la mobilització ciutadana majoritària”.
“Va fer alguna cosa per impedir el referèndum en l’àmbit de les seves competències?”, ha reiterat el Ministeri públic. “No vaig tirar endavant cap tràmit que contravingués les instruccions que havíem rebut”, ha assegurat Serracant.
L’alcalde de l’1 d’octubre recorda que la Generalitat va iniciar un procés electoral que “malauradament” va quedar suspès pel Constitucional, a petició del govern central de l’època. “Vam intentar gestionar la situació tan bé com podíem”.
Un altre punt important al judici ha estat la concentració de competències en la figura de l’alcalde, a través d’un decret del divendres 29 de setembre a la tarda quan els centres ja estaven ocupats. Per exemple, les d’Educació, però també de Participació o Cultura. Es van “centralitzar” per gestionar una situació “molt complexa” de forma més “clara i més segura jurídicament”. No obstant, Serracant no va desobeir, manté la defensa. Perquè ningú no va demanar autoritzacions per usar les escoles fora del seu horari habitual.
Berlanga: “no es va destinar ni un euro ni una hora de personal a referèndum”
Qui va ser tinent d’alcalde de Serracant, i regidor d’Educació, Joan Berlanga, ha estat un dels testimonis de la vista oral, que s’ha allargat poc més d’una hora. “No recordo que es destinés ni una hora de personal municipal ni un euro de l’Ajuntament a la celebració del referèndum”.
“La situació ens va desbordar: les escoles, les ampes, la gent que hi participava. No vam saber d’on sortien les urnes ni els ordinadors. Va ser un procés gens liderat per l’Ajuntament. Gran part de la ciutadania hi va participar però l’Ajuntament no va tenir cap paper actiu”. Va fer l’Ajuntament alguna cosa per impedir-ho?. “Hi havia un desbordament social molt gran”, ha indicat, tot recordant que en cap moment el funcionament habitual de les escoles es va aturar. “El divendres abans i el dilluns posterior totes les escoles van funcionar amb normalitat. Amb l’excepció d’una escola [Nostra Llar] que va ser destrossada per part de la policia”.
El cap de la comissaria de Sabadell dels Mossos d’Esquadra ha recordat que durant els dies previs a la celebració de la votació van visitar sovint els col·legis i instituts. “Però només hi havia activitats socials, esportives o culturals”, ha dit. L’1 d’octubre “vam aixecar moltes actes” en compliment de les directrius. Per exemple, aquell dia es va clausurar la votació a l’escola Andreu Castells, a Can Rull. L’agent desconeix si la Policia Municipal tenia algun tipus d’instrucció. Es podien posar traves? “Era una cosa extraordinària, la gent va sortir al carrer”.
Fiscalia: “acreditada” la participació
La fiscalia ha elevat a definitives les seves conclusions preliminars, i manté la petició de pena. Al seu parer, “l’acusat va facilitar o no va impedir les actuacions que van donar lloc a la votació de l’1 d’octubre”.
Per la seva part, l’advocat de la defensa ha demanat l’absolució de Serracant perquè no ha quedat acreditada cap tipus de desobediència.
Al·legat final
Serracant ha pronunciat al·legat final. “No vaig néixer però em vaig fer independentista”, ha assegurat. En el context de la seva alcaldia, el Parlament va convocar un referèndum, que va ser suspès però que, a causa de la “gran organització popular” que va superar les capacitats de les administracions “va acabar passant a Sabadell i a Catalunya”. Van votar 63.000 sabadellencs, el 43 per cent del cens. “És un honor que passés i va passar molt més enllà de les meves atribucions com alcalde. Jo vaig defensar el dret a l’autodeterminació”. Se sent “no culpable” però “d’obedient a la voluntat popular”.
El denunciant, al marge del judici
En les qüestions prèvies, la jutgessa ha inadmès l’acusació particular, és a dir, el denunciant, perquè no s’ha acreditat la presentació de cap querella sinó d’una denúncia. És obligatori per actuar com a acusació particular presentar una querella. És a dir, el denunciant que ha portat a Serracant als tribunals no ha pogut intervenir al judici. Val a dir que tampoc ha protestat gens al quedar apartat del procés. S’ha limitat a seguir-lo assegut al costat de la fiscal. Per tant, la fiscalia ha estat la veu única de l’acusació contra l’exalcalde.
Concentració de suport
Un centenar de persones han assistit a una concentració en solidaritat amb Serracant abans del judici. Entre ells, el conseller de Territori, Juli Fernàndez (ERC), l’expresidenta del Parlament Laura Borràs (Junts per Catalunya) o el diputat Xavier Pellicer (CUP). També l’alcalde de Ripollet, José María Osuna. I a nivell local representants d’ERC, de la Crida i de Junts.
Foto portada: l’exalcalde de Sabadell, Maties Serracant, a la sala de vistes. Fotos: ACN.
