Gallecs: un Espai d’Interès Natural al Vallès

Gallecs és un espai protegit que abasta una superfície de 733,52 hectàrees i ens aporta un seguit de funcions importants: agràries, ecològiques, paisatgístiques, culturals, educatives i de lleure, entre d’altres. L’espai, situat a la plana del Vallès, entre la riera de Caldes i el riu Tenes – conca del Besòs-, limitat per la serralada litoral i la prelitoral; i, enmig d’un entorn densament poblat, és actualment un dels pocs testimonis de la riquesa del paisatge de la comarca del Vallès.

La riera de Caldes, la de Gallecs i la de Parets conformen i estructuren bàsicament un espai agrícola, del qual ja tenim referències a través de la seva església: a l’any 904 s’esmenta l’església de Santa Maria de Gallecs en la consagració de l’església de Sant Esteve de Parets del Vallès i al 1007 és consagra Santa Maria. Aquesta església romànica -amb vestigis preromànics i paleocristians- del segle XII, restaurada a final de la dècada de 1960, era el centre de la comunitat pagesa medieval de Gallecs.

Fins a la dècada de 1970, amb el nom de Gallecs era conegut el nucli rural articulat entorn a l’església de Santa Maria que esmentàvem més amunt. Ara bé, en aquella dècada la confluència d’interessos urbanístics i polítics va delimitar una Actuació Urbanística Urgent que no solament abastava al poble de Gallecs sinó també a un conjunt de masies i terrenys de diversos municipis: Mollet del Vallès, Parets del Vallès, Palau-Solità i Plegamans, Lliçà de Vall, Polinyà, Santa Perpètua de Mogoda, Montcada i Reixac i Lliçà d’Amunt. En total 1.500 hectàrees. Començava l’expropiació de terres, en les quals es preveia la construcció d’una ciutat de 130.000 habitants- el projecte volia crear una ciutat satèl·lit per descongestionar l’anomenada Àrea Metropolitana de Barcelona– però l’acció de pagesos que hi vivien, moviments veïnals i ecologistes a partir de 1977, juntament amb l’ocupació de masies dels anys 80s i altres accions, va frenar el projecte de construcció d’aquesta nova ciutat i aconseguir, anys més tard, la protecció de l’espai.

Així, des l’any 2009, Gallecs forma part del PEIN (Pla Espai Interès Natural) i està gestionat des del 2006 per un Consorci del qual forment part: la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments de: Mollet del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Palau-solità i Plegamans, Parets del Vallès, Lliça de Vall i Montcada i Reixac. La finalitat és protegir la fauna i la flora pròpia d’aquest espai, en el qual l’activitat principal és l’agricultura -amb clapes de bosc i bosquina- però amb un elevat interès ornitològic: lloc de pas i parada de molts ocells. Tanmateix, el model de la seva gestió – com ens explica Gemma Safont, gerent del Consorci- «ha estat posar en valor aquest espai mitjançant l’agroecologia per tal d’aconseguir un equilibri entre l’activitat agrària, el medi natural i l’ús públic.  D’aquesta manera, l’agricultura ecològica, respectuosa amb el medi ambient, fomentaria la qualitat dels aliments, el comerç de proximitat, la incorporació de joves agricultors així com l’associacionisme agrari».

En aquest sentit, s’estan conreant fins a 40 varietats locals i tradicionals. Els cultius de secà extensius són els dominats: blats antics com l’espelta petita, el blat de cor, la xeixa, el florence-aurore, entre d’altres; del seu gra se’n fa farina, pa, pasta i galetes i la cervesa TOC d’espelta. Tanmateix, cal esmentar les lleguminoses: mongeta del ganxet, el cigró menut i la llentia pardina. Pel que fa als cultius de regadiu: hortalisses i verdures ecològiques de temporada, entre d’altres la col de galàpet, el bròquil de Santa Teresa, el tomàquet rosa  ple i el cor de bou. I, clar, mongetes del ganxet, del carai, de la neu, la paretana i l’or i plata, entre d’altres. Tots els productes ecològics fets a Gallecs i certificats pel Consell Català de la Producció Ecològica es comercialitzen  amb el segell de Producte de Gallecs ecològic i de proximitat i es poden trobar a la seva agrobotiga, gestionada pels mateixos pagesos. Una de les principals línies de comercialització s’adreça als menjadors escolars; en aquests moments Gallecs serveix hortalisses de temporada, llegums, cereals i pa a 14 escoles.

La innovació, la recerca i la transferència del coneixement també estan presents a  Gallecs. Es treballa conjuntament la recerca amb la Universitat de Barcelona i també amb la Fundació Mas Badia per la recuperació del blat Montjuïc, un referent a la comarca del Vallès. Tot això ha permès la instauració de noves pageses i elaboradores a l’Espai: farines, ous, verdures, blats antics, galetes, i altres, elaborades amb el segell ecològic i que fomenten l’economia local. Amb tot, a més a més del valor ecològic de l’espai i com dèiem al començament, Gallecs és una mostra de com era el Vallès abans de la seva industrialització amb els seus camps de conreu i boscos, aus, masies- Can Jornet, Can Mulà, Can Jornet de Parets, Can Vila, Torre d’en Malla, entre d’altres-, i l’església de Santa Maria de Gallecs. És a dir, un patrimoni material i immaterial ben viu que tenim al Vallès i del qual podem gaudir.