- L’hospital per a presos de l’hospital de Terrassa arriba als 30 anys sense cap incident greu de seguretat.
- Joan González: “És l’entorn més segur possible i es preserva la intimitat”.
Poca gent ho sap, però Catalunya compta des del 1993 amb un hospital dedicat únicament als presos. És una experiència única a Espanya i de les poques d’Europa. L’Agència Catalana de Notícies l’ha pogut visitar. Atén una població de menys de 10.000 persones i està vinculat a l’Hospital de Terrassa. S’hi visiten els presos amb alguna afecció que no pot ser diagnosticada o tractada als serveis mèdics de cada centre penitenciari i s’hi queden ingressats si fa falta. Anteriorment això es feia en una planta de l’Hospital Clínic de Barcelona, però el nou sistema és molt més còmode: combina les instal·lacions mèdiques d’un hospital petit o comarcal amb les mesures de seguretat d’un centre penitenciari. Mai hi ha hagut cap incident de seguretat greu.
En un extrem del recinte de l’Hospital de Terrassa, entre les dues capitals del Vallès Occidental, hi ha un edifici no massa gran i força discret de dues plantes, la Unitat d’Hospitalització Penitenciària (UHP), adscrita, com l’hospital, al Consorci Sanitari de Terrassa (CST), que atén més de 300.000 ciutadans de la comarca. El visitant extern ja pot veure a l’entrada que hi ha un escàner i un arc detector de metalls, cosa més pròpia d’una presó que d’un hospital. Però els presos no entren per aquesta porta. Ho fan a través d’un túnel on els duen els vehicles policials o, en cas d’urgència mèdica màxima, l’ambulància. El túnel està tancat pels dos costats amb grosses portes metàl·liques de seguretat. Mai estan les dues obertes simultàniament, com passa constantment a les presons i en aquest hospital penitenciari. Allà és on es fa l’intercanvi dels responsables de seguretat. Els Mossos es queden a fora, i els funcionaris penitenciaris, com passa a les presons, es fan càrrec de la seguretat interior.
A dins hi ha moltes més càmeres de seguretat que als hospitals i moltes més portes que barren el pas i que només s’obren per ordre d’un funcionari de vigilància que avisa per ràdio la sala de control. Per la resta del funcionament de l’edifici, és tot similar a un hospital convencional, amb petites excepcions anecdòtiques: hi ha una cabina de telèfon al passadís perquè els presos no poden dur telèfon mòbil, i es pot fumar a les sales d’espera, perquè el tabac pot calmar certes tensions, com passa a la presó.
A la planta baixa hi ha les consultes externes de les diverses especialitats. Sempre hi ha algun metge de guàrdia i altres metges es poden traslladar des de l’Hospital de Terrassa a la unitat penitenciària simplement creuant un pont entre els dos edificis. També sovint es trasllada els presos de la UHP a l’hospital si algun aparell mèdic, sobretot de diagnòstic, no és present a la UHP. Això pot incomodar altres visitants del centre hospitalari ordinari, però s’intenta que no interfereixi gaire en les visites i els presos no s’esperen a la sala d’espera sinó que són traslladats quan el metge ho indica.
L’equip del CST fa l’atenció especialitzada ambulatòria a les presons de Quatre Camins, Joves (la Roca del Vallès), Brians 1, Brians 2 (Sant Esteve Sesrovires, Baix Llobregat) i Dones de Barcelona, per les especialitats de medicina interna, dermatologia, cirurgia ortopèdica i traumatologia, cirurgia general, optometrista, ginecologia, pediatria, diagnòstic per la imatge i rehabilitació.
La UHP atén les consultes externes d’especialitats de digestiu, urologia, pneumologia, nefrologia, endocrinologia, hematologia, medicina interna, cardiologia, oncologia, reumatologia, otorrinolaringologia, oftalmologia, neurologia, cirurgia general, toràcica, vascular, plàstica, ortopèdica i traumatologia, així com electrocardiogrames, electromiogrames, electroencefalogrames i espirometries. També atén els hospitals de dia oncològic i general que han programat l’activitat de manera habitual. Pel que fa a les exploracions addicionals com TAC, ressonàncies magnètiques o ecografies ginecològiques, es fan a l’Hospital de Terrassa.
30 llits
A la primera planta hi ha la unitat d’hospitalització, amb més d’una trentena de llits, amb habitacions separades per homes, joves, malalts psiquiàtrics, presos violents i dones. Fins i tot una habitació específica per als recent nascuts i les preses que acaben de parir. De fet, allà ingressen les dones quan ja només els queden dues o tres setmanes per sortir de comptes, per no haver de sortir d’urgència quan es posen de part.
A la UHP hi ha una plantilla fixa d’infermeres i auxiliars d’infermeria, mentre que els metges van canviant segons l’especialitat i les visites que tenen, i procedeixen de l’Hospital de Terrassa. Tots els professionals que hi treballen ho fan de manera voluntària, però gairebé cap dels metges del CST s’ha negat mai a visitar un pres.
“L’entorn més segur possible”
El director de l’àrea de salut penitenciària, Joan González, destaca a l’ACN la modalitat de visita telemàtica que millora l’eficiència del sistema, ja que es redueixen els trasllats, i ha augmentat l’activitat tant en nombre com en especialitats. Des de Brians 1 i 2 s’ha activat la visita telemàtica asincrònica amb o sense fotografia de l’especialitat de dermatologia.
González diu que el funcionament intern del centre és com qualsevol altre hospital tot i alguns condicionants, com les portes tancades i la presència de funcionaris de presons que acompanyen els interns a les visites tot i que respecten la “intimitat” de les consultes mèdiques. “És l’entorn més segur possible”. Un dels principals aspectes que han de tenir en compte els professionals és no oblidar-se l’instrumental mèdic damunt de taules o altres llocs, sobretot en el cas d’eines tallants.
Xifres d’atenció
El 2022 les consultes externes ambulatòries van fer 1.242 visites, amb 83 intervencions menors ambulatòries i 65 atencions a l’hospital de dia. Les televisites van ser 160 de les especialitats de digestiu, medicina interna, urologia, pneumologia, neurologia, endocrinologia i oncologia.
Per últim, a l’àrea d’hospitalització es van atendre 564 persones. D’aquestes, el 43% van ser per motius quirúrgics: un 52% de les quals per cirurgia general, un 31% de traumatologia, un 6% d’urologia i un 5% d’oftalmologia. Un altre 48% de les atencions van ser per motius mèdics: un 20% de les quals de patologies respiratòries, un 18% per patologies digestives i un altre 18% de patologies cardiovasculars.
En els últims temps s’ha detectat un increment de l’edat mitjana dels presos i això ha provocat que alguns d’ells necessitin una atenció sociosanitària, com li va passar a Fèlix Millet fa un temps, just abans de morir. Aquests reclusos acaben ocupant els llits de la UHP durant més temps que la mitjana, i s’intenta derivar-los a centres sociosanitaris més adequats per a ells perquè, a més, deixin alliberats els llits per als pacients aguts.
González assegura que l’atenció mèdica que reben els presos és la mateixa que la població general i les llistes d’espera garantides són les mateixes.
Atenció mèdica a les presons
Abans d’anar a l’hospital penitenciari, els reclusos tenen a la seva disposició la infermeria, alguns llits d’hospitalització lleu i àrees psiquiàtriques a les seves respectives presons. A Brians 1 hi ha una unitat psiquiàtrica especialitzada que atén presos de tots els centres penitenciaris. Tots els interns són visitats per un metge almenys un cop a l’any per fer una revisió. La resta de visites mèdiques, per afeccions concretes, majoritàriament es fan dins dels centres.
El 2018 es van produir 8.900 sortides hospitalàries, unes 24 cada dia, i el nombre d’interns traslladats va ser de 3.260, una mitjana de 2,7 sortides per cada intern traslladat en tot l’any. El 2019 les sortides es van reduir a 8.594 i els interns traslladats a 3.090. El 2020, l’any del confinament, es van fer moltes menys sortides, 5.769, amb 2.400 interns traslladats. El 2021 van tornar a créixer els interns traslladats i les sortides, amb 2.681 i 7.460 respectivament, i el 2022 van augmentar els presos traslladats, 2.813, però les sortides van disminuir fins les 7.259, xifres encara inferiors al període prepandèmic.
Prevalença de malalties
La població penitenciària té característiques diferents a la població general, com la mitjana d’edat, una mica més baixa, i la distribució per sexe, ja que les dones representen menys del 10 per cent del total de reclusos, i això afecta a la prevalença de les diverses malalties. No obstant, els interns estan molt més supervisats mèdicament que la població general.
Al final del primer trimestre d’aquest 2023, l’afecció crònica més prevalent als homes internats en presons són els problemes de salut mental com l’angoixa o l’ansietat, amb uns 37 casos per cada 100 interns. En canvi, en la població general aquests problemes suposen un 12,6% del total. Per contra, l’afecció més habitual a la població masculina general, amb un 17,5%, és la hipertensió arterial no complicada que, en canvi, només afecta el 8% de la població masculina penitenciària.
El segon problema crònic més habitual dels presos és el trastorn de la personalitat, que afecta el 12,4%, davant del 2% de la població general. L’obesitat és la tercera malaltia més freqüent entre els presos, ja que la tenen un 12%, però és un percentatge inferior al de la població general, amb un 13%.
Altres problemes que afecten més la població masculina reclusa que la general són els trastorns oculars, la depressió, les hemorroides, el TDAH, l’hepatitis, la migranya, l’esquizofrènia, el retard mental o l’epilèpsia. En canvi, afeccions que tenen menys prevalença en la població reclusa que en la general són les alteracions del metabolisme lipídic, la rinitis al·lèrgica, l’asma, la diabetis, les varius, les artrosis, la cirrosi o les malalties pulmonars i cardíaques.
En el cas de les dones recluses, les xifres són similars però hi ha algunes variacions destacables. L’afecció més habitual, com en els homes, és l’angoixa i l’ansietat, que afecten un 56% de les preses, per un 24% de les dones en general. L’obesitat és el segon factor més problemàtic, amb un 27% de prevalença, davant del 16% de la població femenina general. Els trastorns de la personalitat afecten un 23% de les preses, per un 1% de les dones en general.
Altres afeccions que incideixen més en les preses que en les dones en general són els trastorns oculars, la depressió, l’asma, la migranya, les hemorroides, el TDAH, l’esquizofrènia o l’epilèpsia, entre altres. Per contra, afeccions que les afecten menys que a les dones en general són les alteracions del metabolisme lipídic, la hipertensió, la rinitis, les varius, la diabetis, les artrosis o la cirrosi, entre altres.
Pel que fa a infeccions concretes, el primer trimestre va acabar amb 307 presos infectats amb el VIH, el 4% de la població encarcerada. D’aquests, 49 havien desenvolupat la malaltia de la SIDA, el 0,6% dels reclusos. Des del 2016 només hi ha hagut 12 nous casos. Pel que fa a la tuberculosi, el 2022 hi va haver vuit casos, mentre que aquest primer trimestre del 2023 n’hi ha hagut un.
En el cas de l’hepatitis C, en els primers tres mesos de l’any hi ha hagut 222 reclusos amb anticossos d’aquesta infecció, un 2,8% de la població encarcerada. D’aquests, 38 tenien càrrega viral.
Pel que fa a les afeccions agudes, entre els homes destaca, en un 54%, les malalties de les dents i les genives, que també afecta un 57% de les dones preses. En canvi, en la població general aquest problema afecta poc més del 20% de les persones. Els traumatismes i lesions inespecífiques afecten un 38% dels homes presos i un 25% de les dones preses, mentre que en la població general afecten menys d’un 15% de les persones. Els politraumatismes i lesions múltiples també afecten més del doble els presos que la població general. Les infeccions agudes de vies respiratòries superiors afecten el 24% dels presos i el 12% de les preses, mentre que en la població general afecten menys del 5% de les persones.
Altres afeccions que afecten més la població reclusa que la general són les cutànies, les infeccioses, els suïcidis i intents de suïcidi o les psicosis. En el cas de les dones preses, a més, també tenen més afeccions pròpies del gènere, com cistitis, vaginitis, vulvitis o infeccions urinàries. Per contra, els homes i dones presos tenen menys problemes musculars, conjuntivitis o urticària que la població en general.
Pel que fa a les defuncions, durant el 2022 es van morir 39 presos: 14 per suïcidi, vuit per sobredosi, un per eutanàsia, nou per altres malalties, set encara pendents de saber el motiu i cap de SIDA. 25 dels morts van ser a presó, vuit en hospital, quatre amb la família, un en un centre sociosanitari i un en altres llocs. De gener a març n’han mort vuit, tampoc cap de SIDA i un per suïcidi: cinc a l’hospital, un a presó, un en un centre sociosanitari i un amb la família.
