Terrassa inicia el procés de recerca dels nens desapareguts durant la riuada de 1962. Tal i com explica Món Terrassa, serà la primera vegada que l’Ajuntament entoma la seva responsabilitat amb el que va passar aquella nit tràgica i afronta de cara i sense embuts que la ciutat va viure, molt probablement, la desaparició forçosa de canalla aprofitant el caos que hi havia.
Sota l’empara que dona “la Llei estatal de Memòria Històrica per emprendre processos d’aquestes característiques”, l’alcalde Jordi Ballart ha anunciat que es col·laborarà amb l’associació Niños desaparecidos per tal de continuar treballant a fons i atraure nous testimonis, declaracions i pistes que puguin derivar en processos de reclamació judicial i investigació. Es busca, en primer lloc, determinar quants casos de nens i nenes podrien haver estat sostrets i adoptats de manera fraudulenta -es calcula que podrien ser mig centenar- i, més enllà, oferir a les famílies que van perdre un menor la possibilitat de tancar una ferida sabent què va passar realment.
Arribar fins al final per saber què va passar
Tota la informació que es reculli es posarà a disposició de les famílies implicades, perquè puguin portar a terme els processos legals si així ho desitgen, amb les autoritats competents, Departament de Justícia de la Generalitat, el Govern espanyol o altres organismes relacionats amb aquesta qüestió.
“Volem arribar fins al final, volem saber què no va fer el règim franquista i què va deixar fer, volem reparar el dany moral i ajudar a les famílies que tenen algun cas de desaparició a passar de les sospites o indicis a fets”. I per això, s’està disposat a portar els casos que es detectin a totes les administracions superiors, inclòs l’europea, per “donar veu a les víctimes”, ha assegurat Ballart.
Actualment, des de l’entitat Niños Desaparecidos afirmen que “tenim molts indicis i molts silencis, i per això no perdem l’esperança. Encara que només aconseguim que una família trobi un ésser estimat, serà una bona recompensa”. Continuen amb la recerca de proves i testimonis que permetin obrir noves vies i camins, i ara, ho faran amb una injecció de recursos extres, gràcies a una primera aportació municipal de prop de 6.000 euros. “És una porta que se’ns obre i que dona sentit a tots els anys de feina que portem. Tenim la necessitat de donar veu al que va passar, i ara tenim una oportunitat per restituir el dolor, ressentiment i ràbia d’aquelles famílies que van perdre un infant i que busquen respostes”, ha manifestat Anna Martínez, fundadora de l’associació.
El documental que va accelerar-ho tot
Des de l’entitat i des de l’Ajuntament de Terrassa s’ha volgut valorar la feina que l’actriu i dramaturga de Terrassa Esther Lázaro ha dut a terme en relació a la investigació dels nens i nenes desapareguts. Ella és l’autora de l’espectacle Les traces del silenci, amb la qual relata aquest episodi, un dels més colpidors de la història de Terrassa i comarca. Posteriorment, el treball va passar a ser un documental, amb testimonis i apuntant diverses línies d’investigació. Va ser així com va començar a visibilitzar-se una xacra que fins aleshores no s’hi havia dedicat prou atenció, i com va suposar un nou impuls per a l’associació per trobar més informació i testimonis.
Foto portada: la riera de les Arenes, aquest dimarts. Autor: ACN.
