Julio Basulto. David B.

Julio Basulto, nutricionista: “tot el que és ‘detox’ és una gran mentida”

Julio Basulto un dels dietistes i nutricionistes més coneguts i referents en l’actualitat. Ha escrit diversos llibres sobre com gestionar millor l’alimentació i prendre consciència de la nostra salut i ha participat en moltes conferències, a banda de col·laborador habitualment en mitjans de comunicació.

Parlem amb ell després de la conferència que ha fet aquest dijous dins del cicle ‘Aigua i Món’, organitzat per Aigües Sabadell.

Per què és tan important l’aigua per a la nutrició d’una persona?
L’aigua és important per la nutrició d’una persona, però precisament perquè és tant important la persona no ha de pensar en l’aigua. En la immensa majoria de casos, la sensació de set és suficient perquè prenguis l’aigua que necessites. L’aigua està implicada en nombroses funcions corporals, però això no vol dir que hagis de prendre més aigua que la que et demana la teva set. El pestanyeig és important per la teva salut ocular, però el teu cervell ja regula el pestanyeig dels teus ulls, excepte en algunes patologies que són les que s’han de controlar. Això passa en el cas de l’aigua. És important però no tant com per haver de beure un tipus d’aigua especial o com per haver de beure per damunt de la sensació de set. Precisament pel fet de ser tant important, els mecanismes de la set funcionen correctament en la majoria de persones.

Som conscients d’aquesta importància que té l’aigua per nosaltres?
En realitat ens hauríem d’oblidar d’aquest tema, de pensar en l’aigua. El mecanisme de la set és suficientment eficient com perquè nosaltres ens preocupem del que realment és important com ho és demanar ajuda per deixar de fumar, beure menys alcohol, ser menys sedentaris, donar el pit al fills si en tenim, alimentar-nos de forma saludable o no automedicar-nos. Hauríem de pensar en això, pensar en l’aigua no és rellevant perquè els mecanismes de set funcionen bé en la immensa majoria de persones.

Hi ha molta gent, sobretot a les grans ciutats, que no vol beure aigua de l’aixeta perquè considera que és dolenta. Això és un mite?
Si l’ajuntament del poble o ciutat ha dit que l’aigua té certa quantitat de substàncies com els nitrats que superen els marges de seguretat, el propi ajuntament dirà que no consumeixis aquella aigua. Això és una excepció, normalment els controls químics i bioquímics asseguren que és perfectament potable. Si en un poble l’aigua no és potable l’ajuntament ho ha de dir, perquè sinó s’exposa a tenir una multa meteòrica per haver posar en risc la salut poblacional.

La diferència entre l’aigua embotellada i la de l’aixeta quina és?
Normalment, l’aigua de l’aixeta acostuma a tenir més minerals, més magnesi i més calci. Segons les zones hi ha aigües més dures i menys dures. Això és beneficiós. Molta gent pensa que l’aigua dura és perillosa perquè com que espatlla el rentaplats i la rentadora també t’espatlla a tu, però això no és cert. L’aigua dura és una aigua que té més beneficis que riscos.

A diferència de l’aigua, sí que sembla que el tema de l’alimentació s’estigui posant cada vegada més de moda, com amb les dietes o els sucs detox.
Tot el que és detox és una gran mentida. He escrit diversos articles intentant desmuntar les teories dels detox. Si tu tens un problema d’intoxicació has d’anar directament a urgències perquè et desintoxiquin, no has de beure aigua ni batuts verds perquè és una gran tonteria. Si algú et diu que l’aigua desintoxica t’està mentint i, a més, està incomplint un reglament europeu que es va publicar al 2006 i que impedeix fer declaracions de salut a aliments, i això inclou l’aigua, si aquesta declaració de salut no ha estat aprovada per la Comissió Europea. La Comissió Europea no ha aprovat cap declaració de salut sobre l’aigua més enllà que la de cobrir els requeriments hídrics de la persona.

A les dietes o aquests sucs els hi donem importància per la salut o simplement ho veiem com una manera d’aprimar-nos?
La gent pensa que si pren detox pot compensar els mals hàbits que porta. La població espanyola menja bastant malament, beu massa alcohol, beu massa begudes ensucrades i menja massa brioixeria. El 31 per cent de les calories que prenem els espanyols, segons un estudi recent, provenen d’aliments ultraprocessats. Volem seguir menjant igual, no volem canviar els nostres hàbits, i volem agafar aquest talismà dels detox per continuar amb aquests mals hàbits. En lloc de ser beneficiosos són perjudicials, perquè et despisten dels hàbits correctes, del que s’hauria de fer enlloc de prendre aquests productes que no han mostrat cap benefici per la salut.

Julio Basulto. David B.
Julio Basulto durant l’entrevista. Autor: David B.

És a dir, en general no mengem bé?
No, la població espanyola menja molt malament. Per fer-nos una idea, quan ens posem sucre en un cafè, com a màxim hi ha uns vuit grams de sucre. La mitjana de la població espanyola menja uns 112 grams de sucre cada dia, que són dos tasses de cafè plenes. Aquest sucre no el prenem a partir de la sucrera, la cullera o el sobre, el prenem a partir d’aliments ultraprocessats com les begudes ensucrades, la brioixeria, les galetes, els cereals ensucrats d’esmorzar o també a partir de postres làctics ensucrats. A això s’hi ha de sumar la quantitat d’alcohol i de sal que prenem per veure que no mengem saludablement.

En general se’ns diu que hem de menjar una mica de tot però de manera equilibrada. Això és un mite?
Sí, és un mite. En els sis llibres que he escrit he desmentit que s’hagi de menjar molt variat. Els estudis, tant en adults com en nens, ens indiquen que menjar més variat avui en dia està relacionat amb l’obesitat. Per què? Perquè si entrem en un supermercat i pensem en menjar variat, ens emportem més substàncies comestibles, productes superflus. No hem de menjar variat, hem de menjar saludable. Avui en dia això significa menjar més vegetals, menys animals i pocs, o cap, aliments ultraprocessats. Hem de basar l’alimentació en aliments d’origen vegetal poc processats, això sí que és el resum de l’alimentació saludable al nostre país.

També s’ha dit que una copa de vi al dia va bé per la salut. També és una afirmació falsa?
És totalment fals, les associacions de cardiologia desmenteixen que el vi sigui bo per la salut. El vi en quantitats baixes es relaciona amb un increment del risc de mortalitat per càncer i l’Institut Català d’Oncologia indica que l’11 per cent dels càncers d’Espanya són atribuïbles a l’alcohol. Sabem que un consum baix o moderat d’alcohol, que inclou vi o cervesa, incrementa el risc d’alguns tipus de càncer com el de colon en els homes, la segona causa de càncer en homes, o el càncer de mama en dones.

En una entrevista vas dir que “nou de cada deu malalties cròniques guarden relació amb l’alimentació”. La importància de la dieta sana i equilibrada com es pot inculcar a la gent?
La clau és dir-los-hi el que vaig escriure en un article, que es titula ‘no comas mejor, deja de comer peor’. El missatge de menja saludablement està tan exposat a ser mal interpretat que jo crec que no s’ha de dir. No crec que s’hagi de dir a la gent que mengi bé, sinó que no mengi malament, perquè no som conscients que cada dia de la nostra vida mengem malament. El que ens pensem que és excepcional, en realitat és la norma. El missatge és deixar de menjar malament, si eliminem de casa els aliments superflus no els menjarem, així que això és la clau, el primer pas que hem de fer per millorar la nostra dieta.

Què considerem aliments superflus?
Són els ultraprocessats. Per exemple, els embotits, les hamburgueses o salsitxes, els ensucrats, les begudes ensucrades incloent les begudes per a esportistes i els sucs casolans també es consideren aliments que incrementen el risc d’obesitat. També hi ha les patates fregides de bossa, els aperitius o la brioixeria industrial però també la casolana, perquè són aliments que tenen molt oli, molt greix, molta sal i molt sucre.

Pots explicar això de què els sucs casolans no són tan sans com ens pensem?
Ha augmentat molt el consum de sucs en la població catalana i espanyola i quan el consum és baix no hi ha problema, però quan és alt comencen a ser-hi. Quan tu et prens 200 calories a partir d’un suc, tu no sents un efecte saciant i segueixes menjant, aquest és un dels primers efectes. L’altre és que com que entra ràpidament al cos, els sucres lliures, que quan són a dins la fruita es consideren intrínsecs però en suc són lliures perquè entren ràpid, el cos és més procliu a transformar-los en greix. Tardem uns tres minuts en menjar tres taronges, però uns vuit segons en beure-te-les.

L’estil de vida que portem actualment fa que mengem pitjor?
Sense dubte. L’estil de vida és procliu a que siguem sedentaris, a que fumem més per l’estrès, a que beguem més per desinhibir-nos i ens donem més premis. Aquests són els factors que contribueixen a la mortalitat poblacional: sedentarisme, alimentació insaludable, tabaquisme, alcoholisme i lactància artificial.

En un dels teus llibres parlaves precisament sobre la lactància i les embarassades. Aquesta poca importància que li donem a l’alimentació i el fet de no cuidar-se durant l’embaràs repercuteix en el nadó?
Afecta molt. Quan vaig escriure el llibre pensava que les embarassades menjaven millor per la meva pròpia experiència clínica però clar, les que et vénen a la consulta són les que estan preocupades. La realitat és que no, les dones a Espanya no mengen gaire millor. La nutrició té una importància bastant rellevant però si haguéssim de donar missatges breus a una embarassada li diria que, primer, demani ajuda per deixar de fumar, ja que aproximadament un 15 per cent ho segueix fent. Un 30 per cent o un 40 per cent segueixen prenent alcohol durant l’embaràs de manera conscient o inconscient, per tant els hi diria que demanin ajuda també per deixar de beure alcohol, que no en beguin, i també que no mengin insaludablement. Hi ha dones que pensen que com que guanyaran pes poden menjar igual i no es notarà, però l’embaràs és un bon moment per preocupar-se del seu pes i del pes del seu fill, perquè l’alimentació durant l’embaràs pot influir en el pes del nen a llarg termini.

Foto portada: Julio Basulto. Autor: David B.