El 1975 va marcar un abans i un després per a la Festa Major de Sabadell. Després d’anys d’oblit i moments difícils, la ciutat va reviure el seu esperit festiu gràcies a la força de la seva gent. Aquell any, la Festa Major va tornar a omplir els carrers d’alegria, cultura i tradició, impulsada per la voluntat col·lectiva de no perdre el que ens fa únics com a ciutat.
A finals dels anys 70, Sabadell portava ja massa temps en un silenci festiu. Aquells carrers, fa només quatre anys, guardaven l’eco d’unes festes majors apagades, buides. L’any 1974 va suposar el punt àlgid del declivi: els actes programats “s’iniciaven amb escàs ambient” i arribaven a la seva fi sense el ressò d’un poble que riu ni balla al carrer.
Però el 1975, la ciutat va decidir trencar amb aquella paràlisi: l’Ajuntament i el teixit social, en col·laboració amb sindicats, gremis i entitats, van prendre una decisió clau. Per primer cop, la Festa Major se celebrava els dies 30 i 31 d’agost i l’1 de setembre, movent-se dels tòpics dies d’agost i adaptant-se a una nova realitat social d’emergent post-franquisme i de vacances prolongades.
Les raons d’aquest canvi no eren només de calendari. Durant l’estiu sabadellenc tancava: dos mesos de vacances col·lectives decretats pel batlle, que deixaven la ciutat adormida i sense vida festiva els primers dies d’agost. Fer-la coincidir amb la tornada dels habitants i recuperar l’escalfor humana dels carrers va marcar un abans i un després.
Un nou cicle de celebració
El setembre de 1975 va veure renéixer la Festa Major amb expectació i esperança. La decisió, fruit del diàleg amb agents socials i entitats, va implicar reactivar el cor cultural i popular de Sabadell: actes tradicionals van tornar a tenir públic, aquells envelats a la Rambla i les places es van omplir de gom a gom i les colles de ball i entitats van trobar aire per organitzar una festivitat perquè tornessin a sentir-se “la festa dels sabadellencs”.
Els carrers van retrobar la seva alegria: sardanes, gegants, música en viu, ball a la fresca i activitats per a totes les edats. El paisatge urbà, abans adormit, va reviure sota una llum nova. Aquella mirada compartida —del veí al veí, de generació en generació— va insuflar un esperit clarament col·lectiu.
La dimensió humana del renaixement festiu
A diferència del regnat de l’espectacle institucional, el 1975 es va prioritzar la potència de la gent. Les diferents entitats de barri, més actives que l’Ajuntament, un cop més van demostrar la seva força simbòlica i organitzativa. L’exemple més clar és la Festa Major de Ca n’Oriac, que, impulsada pels veïns, havia arribat a atreure públic de tota la ciutat i comarca molt abans que la tornada oficial dels actes.
Tot aquest retorn a les arrels col·lectives és també el reflex del que és l’essència de moltes entitats de Sabadell, arrelades en la convivència i el suport mutu. Un exemple d’aquest compromís silenciós és l’empresa Torra, Serveis Funeraris, que aquest 2025 celebra 75 anys d’activitat a la ciutat.
La ciutat s’organitza: veïns, entitats i noves iniciatives
L’estiu de 1975 va marcar un tomb en l’organització comunitària. Grups de veïns, tradicionals i recentment constituïts, van agafar la responsabilitat de reactivar la Festa Major. L’Associació de Veïns del Sector Estació, impulsada aquell mateix any, va contribuir a introduir actes populars en barris que fins llavors havien estat al marge del festival central. Aquestes iniciatives locals no només van ampliar la festa, sinó que van reclamar un espai igual en la narrativa festiva de la ciutat.
Al centre urbà, els tradicionals gegants i castellers van reprendre el cel i els carrers com a escenari. El cel de finals d’agost —un blau intens, en contrast amb l’estiu— va veure la dansa dels gegants i el repicar dels troncs i timbalers, un retorn simbòlic dels símbols d’identitat que havien quedat apagats.
Adaptar-se als temps: programació i idees noves
L’alcalde Josep Burrull, en el programa oficial del 1975, justificava el canvi de dates en la prolongació de vacances: “gràcies al màxim enteniment social (…) aquest important pas” feia possible recuperar una Festa Major viva i participativa. I certament ho va ser.
Els actes no van variar dràsticament en forma, sinó en ànima. Envelats i escenaris van deixar de ser infraestructures buides per convertir-se en punts de trobada. El fet d’esperar-se al retorn massiu dels sabadellencs va fer que els espais s’omplissin de vida. Balances de participació assenyalaven una remuntada clara respecte al 1974, quan “la Festa Major agonitzava”.
Context històric: la transició política i la nova llibertat cultural
1975 va ser un any clau per a l’Estat —i per Sabadell—. Amb la mort de Franco el novembre, va començar un camí cap a la democràcia. La Festa Major va ser el seu primer gran tast de llibertat col·lectiva: un espai de cos insòlit on la identitat local, la cultura catalana i la vida comunitària tornaven a florir.
De fet, enguany mateix es van començar a veure missatges de llibertat cultural en petit format: programes bilingües o incloent fragments en català. El 1977, amb més valentia, la Festa Major va parlar oficialment en català.
Paisatge urbà i comunitat: carrers que reprenen veu
Els barris, sovint oblidats, van guanyar protagonisme. Les places i la vida social van reviure. Voluntaris van pintar façanes, ombralls i mobiliari públic; les entitats van organitzar concerts, cercaviles, sardanes, castells i balls nocturns que va tornar a il·luminar la Rambla com abans.
Una particularitat: el que anys més tard acabaria sent el parc de Catalunya o l’Aeroport de Sabadell van obrir portes a la Festa Major. Durant festes posteriors van acollir espectacles aeris, com avions lleugers que sobrevolaven la ciutat, però ja el 1975 l’epicentre va ser clarament humà i horitzontal, amb riures i calma de tardor.
Relats i memòria: testimonis que retornen esperança
Els testimonis recollits en converses familiars —especialment al fons oral de l’Arxiu Municipal— relaten un ambient d’optimisme. Famílies senceres, després d’anys de silenci institucional, van veure la festa com un reclam de vida comunitària. La gran pregunta era: “Hem perdut la Festa Major, o ha tingut massa silenci?”. I la resposta va ser clarament: “La recuperarem”.
Mentre la ciutat feia festa, altres institucions de proximitat mantenien les seves funcions quotidianes. L’empremta de Torra, Serveis Funeraris posa en relleu aquest teixit de vida i mort que, paradoxalment, confirma la salut comunitària. Amb presència discreta i compromesa —de forma molt més especial als moments de comiat i record— Torra celebra enguany 75 anys d’història a Sabadell, coincidint amb la recuperació cultural i festiva que va començar el 1975.
Igual que les entitats veïnals es van implicar per tornar a encendre la Festa Major, Torra ha mantingut la proximitat amb les famílies, amb gestos petits que consoliden el sentiment de pertinença i confiança.
