En moments de pèrdua, buscar confort i comprensió pot ser un repte que molts afrontem amb incertesa. El cinema, amb la seva capacitat per evocar emocions i presentar narratives complexes, s’ofereix com una finestra a les experiències humanes, incloent-hi el procés de dol. A Torra, Serveis Funeraris, reconeixem el potencial terapèutic del cinema i proposem una exploració profunda de com aquest art pot ajudar les persones a gestionar la pèrdua d’un ésser estimat. Aquest article presenta una discussió detallada sobre el cinema com a eina de dol, oferint perspectives psicològiques, recomanacions de pel·lícules i consells per utilitzar el cinema com a part d’un procés terapèutic.

El poder del cinema en el dol

Fonaments psicològics del cinema com a teràpia: El cinema pot actuar com a psicoteràpia informal, permetent als espectadors experimentar la catarsi a través de la identificació amb els personatges i les seves històries. La narrativa fílmica pot ajudar a externalitzar el dol intern, facilitant un processament emocional que de vegades és difícil d’aconseguir en el pla personal. Aquesta secció examinarà com les pel·lícules sobre dol proporcionen espais segurs per explorar sentiments de pèrdua, culpa i acceptació.

Anàlisi de pel·lícules clau:

• La vida es bella (1997): Aquest clàssic del cinema no només ofereix una història de resistència davant l’adversitat sinó que també mostra com el protagonista utilitza la fantasia per protegir el seu fill de la dura realitat d’un camp de concentració, tocant aspectes de protecció, pèrdua i esperança.

• Manchester frente al mar (2016): Explora el tema del dol i la culpa a través dels ulls d’un home que es veu obligat a enfrontar-se a les tragèdies del seu passat quan retorna a la seva comunitat natal. La pel·lícula obre discussions sobre el dol silenciós i les repercussions de no processar adequadament els traumes passats.

Pel·lícules recomanades per a diferents tipus de dol:

Per a la pèrdua d’un pare o mare:

• El árbol de la vida (2011): Dirigida per Terrence Malick, aquesta pel·lícula ofereix una reflexió profunda sobre la vida, la mort i el llegat familiar. Amb una narrativa visual i filosòfica, ajuda a comprendre el cicle de la vida i la continuïtat després de la pèrdua.

• Big Fish (2003): Dirigida per Tim Burton, aquest film combina elements de fantasia amb una història commovedora sobre la relació entre un pare i el seu fill, explorant la idea de llegat i memòria.

Per a la pèrdua d’un fill:

• Bajo la misma estrella (2014): Una pel·lícula basada en la novel·la de John Green que aborda la vida i la mort des de la perspectiva de joves que lluiten contra malalties terminals. Aquesta pel·lícula proporciona una visió sincera de l’amor, la pèrdua i l’acceptació.

• Rabbit Hole (2010): Amb Nicole Kidman i Aaron Eckhart, aquesta pel·lícula tracta la devastació que pateix una parella després de la mort del seu fill, oferint una mirada profunda al dol conjugal i personal.

Per a la pèrdua d’una parella:

• Ghost (1990): Una clàssica història de romanç i sobre naturalitat que explora la connexió entre els vius i els morts, i com l’amor pot transcendir la mort.

• Ps: I Love You (2007): Aquesta pel·lícula mostra com una dona jove rep cartes del seu marit difunt, que la guien en el procés de superar el dol i trobar noves raons per viure.

Per a la pèrdua d’un amic:

• Stand By Me (1986): Basada en una història de Stephen King, aquesta pel·lícula tracta sobre la força de l’amistat i el creixement personal a través de l’aventura i la pèrdua.

• Mi vida sin mí (2003): Dirigida per Isabel Coixet, narra la història d’una jove mare que, enfrontada amb una malaltia terminal, decideix deixar missatges per a les persones que estima, explorant l’impacte de la seva absència.

Utilització del cinema en teràpia:

Els terapeutes poden utilitzar pel·lícules com a eina per facilitar la discussió i la comprensió dels sentiments associats amb el dol. Aquesta pràctica, coneguda com a “cineteràpia”, implica seleccionar pel·lícules específiques que ressonen amb les experiències del pacient, seguides de discussions guiades que permeten explorar i processar aquestes emocions en un entorn segur.

• Grups de suport cinematogràfics: Crear grups de suport on els participants mirin i discuteixin pel·lícules sobre el dol pot ser una manera efectiva de compartir experiències i obtenir perspectives diferents. Aquestes sessions poden proporcionar confort i validació, ajudant a normalitzar els sentiments de pèrdua i permetent que els membres del grup es ajudin mútuament.

• Sessions de teràpia individual: En un context de teràpia individual, el terapeuta pot assignar pel·lícules per veure entre sessions, seguides d’una discussió en profunditat sobre els temes tractats en la pel·lícula. Això pot ajudar a desencadenar converses sobre experiències personals i facilitar l’expressió de sentiments que el pacient podria trobar difícil de verbalitzar directament.

El Cinema com a espai de diàleg familiar:

Veure una pel·lícula en família pot ser una experiència que afavoreixi la comunicació i la comprensió mútua. Les pel·lícules poden servir com a punts de partida per a converses difícils sobre el dol, facilitant que els membres de la família, especialment els nens, expressin els seus sentiments i preguntes. En Torra, Serveis Funeraris, recomanem l’ús del cinema com una eina per fomentar el diàleg obert i honest sobre la pèrdua.

Com iniciar la conversa: Després de veure una pel·lícula, és útil preguntar als membres de la família com es van sentir en veure determinades escenes o com es van identificar amb els personatges. Això pot ajudar a descomprimir emocions i fer que les converses sobre la pèrdua siguin menys intimidatòries.

Beneficis del diàleg cinematogràfic: Discutir una pel·lícula pot ajudar a normalitzar els sentiments de dol, mostrant als membres de la família que no estan sols en les seves experiències. A més, pot proporcionar eines i estratègies per afrontar la pèrdua, inspirades en les narratives de les pel·lícules.

Pel·lícules recomanades per a treballar el dol en nens:

• Up (2009): Aquesta pel·lícula de Pixar tracta sobre la vida després de la pèrdua d’un ésser estimat, a través de l’aventura d’un vell vidu i un nen explorador. És una manera accessible i emocional per als nens d’entendre la importància de seguir endavant mentre es manté viu el record dels qui ja no estan.
• El rey león (1994): Un clàssic de Disney que aborda la pèrdua i el creixement personal. La història de Simba, que perd el seu pare i ha d’aprendre a assumir el seu lloc al món, ofereix una oportunitat per parlar sobre el dol i la responsabilitat.
• Bambi (1942): Aquesta pel·lícula tracta la mort de manera directa i mostra com Bambi, un jove cérvol, fa front a la pèrdua de la seva mare i creix per convertir-se en un líder. És una manera suau d’introduir el tema del dol als més petits.
• Coco (2017): Amb la seva celebració de la vida i la memòria dels difunts, “Coco” és una pel·lícula que explica la tradició mexicana del Día de los Muertos, oferint una visió acolorida i emotiva sobre com recordar els éssers estimats.

El cinema pot ser una eina poderosa per ajudar a processar el dol, oferint històries que ressonen amb les nostres pròpies experiències i proporcionant un espai segur per a l’expressió emocional. A Torra, Serveis Funeraris, recomanem utilitzar el cinema com una part del procés de dol, ajudant les famílies a trobar confort i comprensió a través de les narratives de la pantalla gran.