Torra, Serveis Funeraris incorporarà l’accés regulat de mascotes en determinats comiats, una mesura que respon a noves maneres d’entendre la família, el dol i l’acompanyament emocional.
Hi ha presències que no necessiten paraules. Una mà damunt d’una altra, una mirada compartida, una cadira ocupada en silenci. I, de vegades, també unes passes discretes al costat de qui s’acomiada. Per a moltes persones, una mascota no és només un animal de companyia: és rutina, és casa, és memòria quotidiana. És aquell ésser que ha estat present en dies de malaltia, de soledat, de vellesa o d’amor senzill, fet de gestos petits.
Amb aquesta mirada, Torra, Serveis Funeraris farà un pas endavant en la manera d’acompanyar les famílies en el dol. L’empresa sabadellenca incorporarà la possibilitat que, en determinats casos i sota criteris regulats, les mascotes puguin ser presents al tanatori per algun moment del comiat.
La mesura neix d’una realitat cada vegada més visible: les famílies han canviat, i també han canviat les formes d’estimar, conviure i acomiadar-se. A moltes llars, els animals formen part del nucli afectiu més íntim. Han acompanyat rutines, processos de cura, malalties llargues, velleses silencioses i moments de solitud. Per això, en alguns comiats, la seva presència pot tenir un valor emocional profund.
Quan la família també té quatre potes
Durant molt de temps, els rituals funeraris s’han mantingut vinculats a unes formes molt concretes: la vetlla, la cerimònia, el condol, el silenci compartit. Però la societat ha anat canviant, i amb ella també ho han fet les maneres de viure el dol. Avui, les famílies són més diverses, les relacions afectives s’expressen de formes diferents i els comiats incorporen, cada vegada més, elements personals que ajuden a recordar la vida de qui ha mort.
En aquest context, les mascotes han passat a ocupar un lloc molt rellevant en la vida de moltes persones. A Espanya, diversos informes recents apunten que una part important de les llars conviuen amb animals de companyia i que moltes famílies els consideren un membre més de casa. Segons dades recollides pel sector firal Iberzoo+Propet, un 39% de les famílies a Espanya s’identifiquen com a “pet parents”, és a dir, persones que no només conviuen amb una mascota, sinó que la consideren part de la família.
Aquest canvi no és menor. Explica per què, cada vegada més, les empreses vinculades a l’acompanyament, la salut emocional i els serveis funeraris es plantegen com respondre a una nova sensibilitat social. No es tracta de convertir el comiat en una escena diferent del que ha de ser, sinó d’entendre que, en alguns casos, una presència tranquil·la i estimada pot ajudar a sostenir un moment especialment difícil.
Una decisió pensada des del respecte
Torra vol donar resposta a aquesta nova realitat des de la discreció, la professionalitat i el sentit comú. La presència d’una mascota al tanatori no es planteja com una possibilitat generalitzada ni improvisada, sinó com una mesura regulada, prevista per a situacions concretes i sempre compatible amb el recolliment propi d’un servei funerari.
L’objectiu és clar: acompanyar millor les famílies sense alterar el funcionament habitual del servei ni la tranquil·litat de la resta de persones que també viuen el seu dol. Per això, l’accés de mascotes es farà sempre amb criteris concrets, acordats prèviament i amb responsabilitat constant per part de la família.
Els animals hauran de ser tranquils, anar lligats amb corretja i romandre sota supervisió en tot moment. També es preveuran accessos limitats i condicions específiques perquè la seva presència sigui ordenada, respectuosa i agradable per a tothom. La mesura parteix d’una idea senzilla: quan una mascota pot ajudar emocionalment una família, cal trobar la manera de fer-ho possible sense perdre la serenor del comiat.
Una tendència que ja es veu en altres països
La incorporació de mascotes en determinats moments del comiat no és una idea aïllada. En altres països, especialment al Regne Unit i als Estats Units, ja fa temps que alguns serveis funeraris han començat a obrir la porta a noves formes d’acompanyament emocional vinculades als animals.
Al Regne Unit, diverses funeràries i guies especialitzades expliquen que la presència d’un animal en un funeral pot ser possible sempre que es valori prèviament el tipus d’espai, el comportament de la mascota i el benestar de tots els assistents. Algunes recomanacions insisteixen en la necessitat de consultar-ho amb antelació amb la direcció funerària, tenir en compte possibles al·lèrgies o pors, i garantir que l’animal sigui adequat per a un entorn sensible.
També s’ha consolidat en alguns llocs la figura dels gossos de teràpia en entorns funeraris. Aquests animals no substitueixen cap acompanyament professional, però poden aportar calma i consol en moments de gran tensió emocional. Entitats especialitzades en teràpia assistida amb animals als Estats Units expliquen que alguns gossos entrenats visiten funeràries o acompanyen famílies durant reunions de planificació i cerimònies, sempre amb la finalitat d’oferir una presència serena i afectiva.
Aquestes experiències internacionals tenen un punt en comú: no posen el focus en l’animal com a protagonista, sinó en la família i en el seu procés emocional. La mascota hi és perquè forma part d’una història compartida. Perquè potser va ser al costat de la persona difunta durant anys. Perquè potser la seva presència ajuda els fills, la parella o els nets a sentir que aquell comiat és una mica més complet.
Japó i els rituals del vincle amb els animals
Un dels països on aquesta sensibilitat ha pres més força és el Japó. Allà, la relació entre animals de companyia, rituals i memòria ha evolucionat molt durant les darreres dècades. Diversos estudis acadèmics han analitzat l’auge dels serveis funeraris i memorials per a mascotes, un fenomen que reflecteix la importància creixent dels animals dins les famílies japoneses.
Aquesta realitat no és exactament la mateixa que la que planteja Torra a Sabadell, perquè en molts casos es tracta de cerimònies dedicades a la mort de l’animal. Però sí que ajuda a entendre un canvi de fons: els rituals de comiat ja no es limiten només a fórmules tradicionals. En societats diverses i urbanes, moltes persones busquen maneres més personals de donar sentit a la pèrdua, al record i a l’absència.
En aquest sentit, la iniciativa de Torra connecta amb una tendència més àmplia: fer que els serveis funeraris siguin més humans, més escoltats i més adaptats a la vida real de les famílies.
El dol també necessita símbols
El dol és una experiència íntima, però també necessita formes. Necessita espais, gestos, objectes, paraules i silencis. A vegades, una fotografia ajuda. A vegades, una música obre una finestra. A vegades, una flor diu allò que ningú no pot dir. I, en alguns casos, una mascota pot ser també un símbol de continuïtat, d’amor compartit i de vida viscuda.
No totes les famílies ho necessitaran. No tots els animals hi podran ser. No tots els comiats ho permetran. Precisament per això, la proposta de Torra parteix de la prudència. La clau no és obrir una porta sense límits, sinó oferir una resposta quan aquesta presència té sentit i pot ajudar.
Hi ha mascotes que han estat companyia durant una malaltia. D’altres han compartit els últims anys d’una persona gran. Algunes han estat el motiu per sortir a caminar cada matí, per mantenir una rutina, per sentir que a casa sempre hi havia algú esperant. Quan arriba el moment de l’adeu, és comprensible que la família senti que aquell vincle també mereix un lloc, encara que sigui discret, breu i silenciós.
Una empresa de Sabadell que evoluciona sense perdre l’essència
Aquesta nova mesura s’emmarca en la voluntat de Torra de continuar adaptant els seus serveis funeraris a Sabadell a les necessitats reals de les persones. Amb una trajectòria arrelada a la ciutat, l’empresa manté una manera de fer basada en la proximitat, la professionalitat i l’acompanyament humà.
Però la permanència no ha de ser sinònim d’immobilisme. En el cas de Torra, la història es presenta com una base sòlida des d’on continuar evolucionant. L’experiència permet entendre què cal preservar: el respecte, la serenor, la discreció, la cura pels detalls. I també ajuda a detectar què cal adaptar perquè les famílies se sentin més escoltades.
En un sector tan sensible com el funerari, innovar no vol dir fer soroll. Sovint vol dir saber escoltar millor. Obrir una possibilitat. Ajustar un protocol. Mirar una família i entendre que el seu comiat no és igual que cap altre.
Acompanyar també és saber escoltar
El concepte “Al Teu Costat”, que defineix la manera d’entendre el servei de Torra, pren aquí un sentit especialment concret. Estar al costat no és només oferir una sala, coordinar una cerimònia o resoldre una gestió. És també comprendre què pot ajudar una família a travessar un moment fràgil.
La presència regulada de mascotes en determinats comiats vol ser, precisament, una expressió d’aquesta escolta. No una concessió anecdòtica, sinó una manera d’entendre que el dol té moltes cares i que cada família necessita sentir-se respectada en la seva manera d’acomiadar.
En un tanatori conviuen emocions molt diverses. Hi ha qui necessita silenci, qui necessita paraules, qui necessita abraçades i qui necessita simplement estar. Per això, qualsevol nova mesura ha de tenir en compte no només la família que la demana, sinó també la resta de famílies que comparteixen l’espai. Torra planteja aquesta iniciativa des d’aquest equilibri: sensibilitat per a uns, respecte per a tots.
Un comiat més proper, sense perdre el recolliment
La imatge pot ser senzilla: una família reunida, una mascota tranquil·la, una presència estimada que no interromp, que no ocupa el centre, però que acompanya. En aquell instant, potser ajuda a fer més suportable el buit. Potser recorda una part de la vida de la persona que se’n va. Potser ofereix consol a qui queda.
Això és el que Torra vol fer possible en aquells casos en què tingui sentit. Amb criteri. Amb ordre. Amb professionalitat. I amb una mirada posada en les noves realitats familiars de Sabadell.
Perquè acomiadar-se és un acte profundament humà. I perquè, de vegades, allò que ajuda a sostenir aquest moment no és una gran paraula, sinó una presència estimada, tranquil·la i fidel, que també ha format part de la vida.
