Abraçada

Més presents que mai: propòsits per estar al costat dels que ens necessiten

Quan l’any comença, sovint ens marquem objectius: menjar més sa, fer esport, llegir més llibres o ser més productius. Però, entre tantes llistes, hi ha un propòsit que massa sovint oblidem: ser-hi pels altres, de veritat. En un món on tot passa de pressa, aprendre a acompanyar, escoltar i dedicar temps a les persones que estimem esdevé un acte revolucionari.

L’acompanyament com a eix de les relacions

Estar al costat d’algú no sempre és fàcil. Hi ha moments de la vida que requereixen una presència que va més enllà de les paraules. Pot ser una abraçada que arriba en el moment oportú, un silenci que acompanya una pèrdua o, simplement, un “com estàs?” que es pregunta amb autenticitat.

La importància d’aquests gestos senzills sovint es subestima, però són els que sostenen les relacions humanes. Són els que ens recorden que no estem sols, que hi ha algú disposat a escoltar-nos sense jutjar, a oferir-nos un espai de calma enmig del caos.

Escoltar: una necessitat i un art

Saber escoltar és una habilitat que, paradoxalment, sembla cada cop més difícil de cultivar. Vivim envoltats d’estímuls, de pantalles, de sorolls que ens distreuen de l’essència. Però escoltar –de debò, amb atenció i amb el cor– és una de les formes més poderoses d’acompanyar algú.

Quan escoltem, deixem de ser el centre i ens obrim a la realitat de l’altre. No es tracta només d’entendre les seves paraules, sinó d’intuir el que no diu, el que s’amaga en un sospir o en una pausa. Aquesta escolta activa i empàtica és un regal que podem fer als altres i, alhora, a nosaltres mateixos, perquè ens connecta amb la nostra humanitat més profunda.

El temps, un valor irrecuperable

Quan pensem en què podem oferir a aquells que estimem, sovint ens oblidem que el recurs més valuós no són els diners, sinó el temps. Un temps que, un cop donat, no es recupera. Dedicar temps a algú és la manera més clara de dir-li: “Ets important per a mi”.

En una societat que premia la productivitat i la rapidesa, regalar temps –sense presses, sense rellotges, sense mirar el mòbil cada cinc minuts– és un gest de resistència. És una manera de prioritzar les relacions per sobre de les obligacions i d’entendre que l’èxit no es mesura només en resultats, sinó en la qualitat dels moments compartits.

Propòsits per a un any més humà

Aquest any, més enllà dels objectius habituals, per què no proposar-nos ser més presents? Fer una trucada inesperada, organitzar un cafè amb aquell amic amb qui fa temps que no parlem, preguntar a un company de feina si necessita ajuda o simplement estar disponibles per escoltar.

Aquest propòsit no necessita grans pressupostos ni plans complicats. Es tracta de gestos quotidians que poden transformar el nostre entorn. I, en moments difícils, poden marcar una diferència enorme. Acompanyar algú en la tristesa o en la incertesa no resol els seus problemes, però els fa més lleugers.

L’empremta de ser-hi

Quan ens fem presents en la vida dels altres, deixem una empremta que perdura. L’empremta d’un amic que va estar allà quan més se’l necessitava, un germà que va escoltar sense jutjar, d’una mare o un pare que van oferir la seva mà sense condicions. Aquesta petjada és invisible, però poderosa, i acompanya a qui la rep fins i tot en els moments de solitud.

A Sabadell, una ciutat que respira comunitat i tradició, aquesta manera d’entendre les relacions és més necessària que mai. Aprendre a ser-hi, a posar els altres al centre, a construir vincles sòlids i plens de sentit, ens farà no només millors individus, sinó una societat més forta i compassiva.

I així, quan l’any s’acabi i mirem enrere, sabrem que vam ser més presents, més propers, més humans. Perquè la vida no es mesura només en el que aconseguim, sinó en com ens fem presents en la vida dels altres.

Per a aquells moments en què les paraules semblen insuficients i el camí es fa més costerut, recordar que no estem sols pot ser un refugi. Perquè sempre hi ha algú disposat a caminar al teu costat.

Els comentaris estan tancats