Hi ha una nit a l’any en què Sabadell sembla respirar diferent. Els carrers s’omplen abans del que és habitual, les finestres s’il·luminen amb una expectació antiga i els adults caminen una mica més a poc a poc, com si no volguessin arribar massa de pressa al final del recorregut. És la nit de Reis. I, encara que els anys passin, continua sent una nit que pertany tant als infants com als records.
La cavalcada no és només un esdeveniment festiu. És un ritual compartit que, durant unes hores, transforma la ciutat en un espai de memòria col·lectiva. A la Gran Via, al Centre, a la Creu Alta o a Gràcia, cada família té el seu lloc preferit, el mateix de sempre o un de nou que, potser, d’aquí a uns anys també serà “el de tota la vida”.
Una ciutat feta de records petits
Els nens miren amunt, buscant caramels i corones. Els avis miren al voltant. I en aquest gest discret hi ha sovint un viatge silenciós cap enrere: quan portaven els fills de la mà, quan els Reis semblaven més alts, quan tot començava i encara no s’havia perdut res.
La nit de Reis té aquesta capacitat estranya de fer conviure el present amb el passat. De permetre que els qui ja no hi són tornin, ni que sigui en forma de costum, de frase repetida, de ruta coneguda. És una nit que ens recorda que la ciutat no és només edificis i carrers, sinó també les històries que s’hi han viscut.
Rituals que ens cuiden sense que ho sapiguem
En una època accelerada, aquests rituals compartits fan una funció discreta però essencial: cuiden la memòria. Donen continuïtat. Ens recorden que formem part d’alguna cosa més gran que nosaltres mateixos.
A Sabadell, aquest fil invisible que uneix generacions es veu també en altres moments, menys lluminosos però igualment necessaris. Professionals que treballen al costat de les famílies en moments de pèrdua ho saben bé. Des de Torra, Serveis Funeraris, expliquen sovint que els rituals, ja sigui una cavalcada o un comiat, ajuden a ordenar el que sentim i a donar espai als records perquè no es perdin, sinó que trobin el seu lloc.
No és una mirada excepcional, sinó una d’arrelada a la ciutat. Una manera d’entendre que acompanyar no és només ser-hi en un instant concret, sinó formar part del relat vital de les persones al llarg del temps.
Quan la il·lusió conviu amb l’absència
No totes les famílies viuen la nit de Reis de la mateixa manera. Per a algunes, és la primera sense algú estimat. I, tot i així, moltes surten al carrer. Perquè la cavalcada també pot ser això: una manera de dir “continuem”, sense oblidar.
Veure passar els Reis pot despertar un nus a la gola, però també pot encendre una espurna de consol. Com si la ciutat, per una nit, sostingués en silenci aquells que caminen amb una absència recent.
Aquesta mirada pausada sobre la memòria, el dol i la continuïtat és present en moltes de les reflexions que comparteixen professionals del sector funerari local, com Torra, Serveis Funeraris.
Una nit que explica qui som
Quan la cavalcada s’acaba i els carrers tornen a la calma, Sabadell queda lleugerament diferent. Potser no es nota a simple vista, però alguna cosa s’ha mogut per dins. Els nens se’n van a dormir amb els ulls brillants. Els adults recullen els abrics, els records i, de vegades, una emoció que no esperaven.
Hi ha nits que no només passen: es queden. I la nit de Reis és una d’aquestes. Perquè ens recorda que una ciutat és, sobretot, la manera com acompanya la seva gent, en la il·lusió, en la memòria i també en els moments més fràgils.
Tens més informació sobre aquesta manera d’entendre l’acompanyament i l’arrelament a Sabadell es pot trobar a Torra, Serveis Funeraris.
