Els comicis del passat diumenge han assenyalat una lleugera davallada de les dues formacions centrals i majoritàries dels respectius blocs en l’eix nacional, PSC i ERC. Al mateix temps, han afavorit a les forces menys proclius a la moderació com d’una banda, JxCat i CUP i de l’altra Vox i PP.
A Sabadell, a l’igual que a la resta d’Espanya i Catalunya, s’ha votat en clau nacional (espanyolisme/catalanisme), més que en clau social (dreta/esquerra). Un teló de fons que ha premiat a les forces més radicals en l’interior de cadascú dels blocs. Així, dintre de l’espai independentista, ERC, la formació que ha sostingut unes propostes més moderades, ha cedit a la nostra ciutat dos punts percentuals, alhora que Junts per Catalunya ha pujat el 1,75 per cent i la CUP ha tret un excel·lent resultat amb el 6,16 per cent dels vots. Ara bé, la davallada més pronunciada d’ERC s’ha produït precisament al Centre, on històricament treu els seus millors registres i on ha cedit el 4,85 per cent dels seus suports, alhora que JxCat els incrementa en el 3 per cent. Aquestes tres forces sumen 36,67 per cent dels vots i augmenten un 3,23 per cent els seus suports electorals respecte a les generals del passat abril.
Al bloc de la dreta espanyolista, Vox se situa en primera posició, pel davant de PP i Cs i en total sumen el 19,21 per cent dels vots, repetint pràcticament els mateixos registres de fa sis mesos, mostrant un profunda recomposició d’aquest espai. La formació ultradretana dobla els seus suports electorals, passant del 3,72 per cent al 6,84 per cent. PP recupera posicions (del 4 per cent al 6,38 per cent). Com a la resta del país, Cs experimenta una forta davallada, cedint la meitat del seu electorat (del 12 per cent al 5,9 per cent), producte dels seus greus errors estratègics.
L’àmbit de l’esquerra no independentista (PSC i En Comú Podem) ha estat la guanyadora dels comicis a la ciutat, amb un 40,1 per cent dels sufragis; però amb un lleuger retrocés. PSC perd el 2,81 per cent dels seus suports electorals que no és compensat per una pujada semblant dels Comuns que pràcticament es queden igual que estaven, al voltant del 16 per cent dels sufragis i només perden a la ciutat el 0,86 per cent dels vots.
Dualitat estructural
El vot als districtes ens permet avaluar més acuradament i capil·larment els moviments del cos electoral sabadellenc en la jornada de diumenge on, en termes generals, s’ha repetit el fenomen característic del vot dual. Els districtes del Centre –en el sentit sociològic del terme- han recolzat les forces independentistes i els barris de la perifèria les formacions contraries a la secessió.
El primer paràmetre a considerar és l’abstenció. Al conjunt de la ciutat l’abstenció s’ha incrementat en un 5 per cent, per a sobre de mitja catalana (2,4 per cent) i espanyola (1,9 per cent). Per districtes, l’increment de l’abstenció, com és habitual, ha estat major als barris que al centre.
Si en el Centre (districte 1) aquesta va augmentar en un 4,25 per cent, en la zona Nord (districte 3) ho va fer en un 5,9 per i a Torre-romeu (districte 7) en un 6,34 per cent. Un factor que contribueix a explicar l’avenç de les forces independentistes a la ciutat molt mobilitzades per les reaccions contràries a la sentència del Tribunal Suprem.
El PSC obté el seu pitjor resultat al centre amb el 13,89 per cent dels vots i una davallada de 2,77 per cent respecte als comicis d’abril. El socialistes aconsegueixen el seu millor escrutini als barris del nord amb el 36 per cent dels vots i una caiguda del 2,34 per cent i a Torre-romeu amb el 35,59 per cent i una pèrdua del 3,59 per cent dels sufragis, una part dels quals fins i tot podrien haver anat a parar a Vox. Una pauta molt semblant als Comuns que també obtenen el seu pitjor resultat al Centre (11,62%) i una lleugera davallada del 0,79 per cent i els seus millors resultats a Torre-Romeu (22,3%), Concòrdia-Can Llong del districte 4 (20,14%) i Ca n’Oriac (19,5%) amb unes petites pèrdues de vot que no arriben a l’1 per cent.
A la dreta espanyolista, Vox obté els seus millors resultats a Torre-romeu (11,78%), Ca n’Oriac (9,95%) i al districte 6 dels barris del Sud (9,58%), doblant els seus suports electorals, mentre que el pitjor escrutini es verifica al Centre amb només el 3,67 per cent dels vots. Unes dades especialment inquietants en la mesura que mostren la creixent penetració de l’extrema dreta als barris obrers a l’estil del Front Nacional a França. PP obté el seu millor resultat als barris del Sud (8%), seguit de Ca n’Oriac (7,38%) i Concòrdia-Can Llong (7%) i també obté el seu pitjor registre al Centre (5,24%). Una pauta semblant a Cs que treu el major nombre de vots a Torre-romeu (8,82%) i Ca n’Oriac (8,34%); això sí, cedint la meitat del seu electorat. A l’igual que les altres formacions de la dreta espanyolista el seu pitjor resultat és al Centre (3,61%).
Els registre de les tres formacions independentistes són com el negatiu de la fotografia dels partits contraris a la secessió de Catalunya. ERC obté el seu millor resultat al Centre (27,51%) el pitjor a Torre-romeu (8,37%) i Ca n’Oriac (9,43%). A l’igual que JxCat que treu els majors registres al Centre (21,42%) i els pitjors a Torre-romeu (1,15%) i Ca n’Oriac (2,33%). A la CUP s’observa la mateixa pauta, doncs aconsegueix el seu millor resultat al Centre (10%) i els pitjors a Torre-romeu (1,5%) i Ca n’Oriach (2,46%).
La comparació entre el vot al Centre i als barris del nord reflecteix políticament aquesta dualitat estructural, identitària i social. Els partits independentistes obtenen al Centre el 58,93% dels vots mentre que a Ca n’Oriac només sumen el 14,22%. Una altra dada significativa radica en els registres molt semblants de les formacions ubicades a les polaritats de l’espectre ideològic, tant des del punt de vista social com nacional. Així, CUP, ubicada en l’extrema esquerra independentista, obté el 6,16% per cent (6.939 vots) i Vox, en l’extrema dreta espanyolista, suma el 6,84 per cent (7.708 vots).
Polarització de les opcions polítiques
Aquests resultats electorals mostren un afebliment de les forces centrals i més moderades dels respectius blocs en l’eix nacional. PSC cedeix el 2,81 per cent del seus suports electorals i ERC el 2 per cent al conjunt de la ciutat, però cedeix un significatiu el 4,85 per cent al Centre. Per contra, les opcions menys proclius a l’entesa com JxCat i CUP, però també Vox i PP s’han vist recompensades pels electors.
Aquests comicis s’han celebrat en unes circumstàncies especialment anòmales. Han estat determinades per una repetició de la cita amb les urnes que no ha estat compresa per l’immensa majoria dels electors i per les reaccions a la sentència del Tribunal Suprem que ha mobilitzat als sectors més abrandats del nacionalisme català i espanyol i per l’exhumació del dictador Francisco Franco que ha revifat el franquisme sociològic.
Esperem que aquesta radicalització de l’espectre ideològic i polític només sigui producte d’aquestes circumstàncies excepcionals i no assenyalin una tendència de fons de la ciutadania espanyola i catalana.
