Anàlisi. ’26-A: instantània política i tendències de fons’

L’escrutini de les eleccions generals amb una gran participació ens retornen la imatge d’una ciutat d’esquerres no independentista i amb dues formacions, PSC i ERC, amb més possibilitats d’accedir a l’alcaldia el proper 26 de maig.

L’elevada participació, que Sabadell s’ha enfilat al 78,51 per cent i ha estat 11,43 per cent superior a les anteriors generals del 2016, sempre resulta un factor de legitimació política. En aquells comicis, En Comú Podem va alçar-se amb la victòria amb el 28, 43 per cent dels vots; ara, aquesta formació s’ha vist relegada a la tercera posició perdent el 11,28 per cent dels vots a mans del PSC que ha estat el guanyador dels comicis amb el 26,74 per cent dels vots i un increment des 8,14 punts percentuals. Això significa que ha produït un relleu en la posició hegemònica de l’esquerra a la ciutat, de manera que els socialistes recuperen aquesta posició de privilegi. El descens dels Comuns és particularment pronunciat als barris obrers del nord de la ciutat on cauen un 13,63% i a Torre-romeu el 13%, on el socialistes pugen el 8,91 i 10,2 per cent respectivament.

Resultats a Sabadell. Font: ministeri de l'Interior.
Resultats a Sabadell. Font: ministeri de l’Interior.

A l’espai independentista, ERC, amb el 22,66 per cent dels vots, s’imposa clarament a Junts per Catalunya (JxCat) amb el 9,21 per cent, assolint la segona posició com a força més votada a la ciutat. ERC experimenta un creixement global del 5,82 per cent i JxCat una davallada de dos punts percentuals. Això vol dir que Esquerra ha crescut no només a costa de l’espai postconvergent, sinó que ha incrementat els seus suports en d’altres àmbits; especialment, de l’abstenció i de votants de l’espai dels Comuns. D’altra banda, el 2,77 per cent dels vots que ha obtingut el Front Republicà, del sector de Poble Lliure de la CUP, ha restat suports a JxCat, però no a ERC.

Fotos: David B.
Paperetes de vots, als Salesians. Fotos: David B.

En l’àmbit del centre dreta espanyolista, Ciutadans (Cs) ha estat la força més votada amb el 12 per cent dels vots, amb un lleuger increment del 0,83 per cent dels suports, seguit del PP amb el 3,99 per cent dels sufragis i una caiguda espectacular de 7,45 punts. Per la seva banda, Vox ha obtingut el 3,75% dels vots, per a sota de les seves expectatives. És a dir que Cs no ha estat capaç de rendibilitzar la davallada del PP. Si aquests resultats es reproduïssin a les eleccions municipals el PP perdria la seva representació a l’Ajuntament i Vox no aconseguiria cap acta de regidor. Respecte a Vox s’ha d’observar que ha assolit els seus millors resultats als barris del sud i del nord, amb 5,3 per cent dels vots, i Torre-romeu, 5,84 per cent, i els pitjors al Centre amb el 2,25 per cent dels suports electorals.

Ciutat dual

Aquests comicis ens mostren una nítida fotografia ideològica de la ciutat. Les esquerres no independentistes, sumant el suports al PSC i Comuns, són l’opció majoritària a Sabadell amb el 43,89 per cent dels vots. L’espai independentista, sumant els vots de ERC, JxCat i Front Republicà, arriba al 33,64 per cent dels sufragis. La dreta espanyolista, sumant Cs, PP i Vox, obté el 19,82 cent dels vots. Això proporciona una instantània d’una ciutat d’esquerres no secessionista.

Fotos: David B.
Cues per votar als Salesians. Fotos: David B.

D’altra, la comparació entre el vot al Centre i als barris del Nord es proporciona un retrat fidedigne de la característica dualitat política, social i ideològica de la ciutat. Al Centre, s’imposa clarament ERC amb el 32,36 per cent del vots i les forces independentistes assoleixen el 55,55 per cent dels sufragis. Alhora que el PSC treu el seu pitjor resultat amb només el 16,66 per cent dels vots. Pel contrari, als barris del Nord els socialistes són la força més votada amb el 38,42 per cent dels vots i les forces secessionistes només assoleixen el 11,98 per cent dels vots. Si al Centre les tres formacions de la dreta espanyolista sumen el 13,38 per cent dels vots, al Nord obtenen el 25,78 per cent dels sufragis. També, l’abstenció com és habitual resulta superior als barris del Nord (24.4%) que al Centre (15,92%).

Projecció a les municipals

Resulta difícil no realitzar una extrapolació d’aquestes dades amb els eventuals resultats de les eleccions municipals del proper 26 de maig. En termes generals pot assegurar-se que aquest escrutini indica una tendència general, però han de tenir-se en compte dos circumstàncies que poden alterar substancialment aquestes corrents de fons. D’una banda, la participació, ja que a les generals l’abstenció sempre és sensiblement inferior a les locals. Així si, en aquests comicis legislatius espanyols, l’abstenció ha estat del 21,1 per cent, a les darreres municipals del 2015 fou del 48,8  per cent. Això pot beneficiar a les forces independentistes que tenen un electorat molt més mobilitzat.

Fotos: David B.
Ciutadans mirant paperetes pel Senat. Fotos: David B.

D’altra banda, la fragmentació dels espais polítics. Així, en aquestes generals l’espai dels Comuns es presentava en una sola candidatura i a les municipals concorrerà amb cinc opcions separades, la qual cosa, com s’ha comprovat amb la divisió de la dreta en tres opcions, els hi suposarà un sever correctiu electoral. També, les forces independentistes, que ara s’han presentat en tres candidatures, a les locals ho faran en cinc llistes, circumstància que també pot afeblir la seva representació al Consistori. D’altra banda, com hem indicat més amunt, la pugna entre PP i  Vox podria provocar que les dues formacions es quedessin sense representació al Consistori, encara que, després de la desfeta, podria donar-se el cas que un segment d’aquests electors es decantessin cap al vot útil que, en principi, podria afavorir al PP.

PSC i ERC, a la pole position el 26-M

Comptat i debatut, les tendències apuntades en aquestes eleccions generals apunten a PSC i ERC com a les dues formacions amb possibilitats d’assolir l’alcaldia, encara que això dependrà de qui sigui la força més votada i de la seva capacitat per teixir aliances postelectorals per tal de sumar la xifra màgica de 14 regidors.

Foto portada. votants als Salesians. Autor: David B.

Comments are closed.