A un any de les eleccions municipals, divendres i dissabte passat es van celebrar dos actes polítics concatenats: l’assemblea de militants de la secció local de Junts per Sabadell i la convenció municipalista de MesCat. Tots dos van estar protagonitzats per Gabriel Fernández, cap llista d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) l’any 2023 i fins fa poc portaveu del grup municipal republicà. Fernández ha estat proclamat candidat a l’alcaldia per una coalició de grups independentistes sota el paraigües jurídic, polític i econòmic de Junts per Catalunya.
L’assemblea de militants de divendres es celebrà a porta tancada a l’Acadèmia Catòlica, bressol del catalanisme catòlic a la ciutat. La reunió, que va donar llum verda a aquesta operació, va comptar amb la presència de Jordi Turull, secretari general de la formació i la veu de Puigdemont a Catalunya; també de Joan Ignasi Sánchez, regidor convergent en els temps dels governs de coalició amb Manuel Bustos. Això palesà que la delicada operació gaudeix de l’aval de Waterloo i estarà pilotada per un polític professional i bon coneixedor del teixit local com Joan Ignasi Sánchez.
La convenció municipalista de MesCAT de dissabte, a l’espai laic del centre cívic de la Creu Alta, va significar un acte de recolzament a l’operació que ha portat a Gabriel Fernández a encapçalar la candidatura. A més de Junts i MesCat, s’integraran Identitat Sabadellenca, el partit liderat per Amadeu Papiol, cap de llista del PDeCat d’Artur Mas a les passades municipals, i la plataforma cívica-política Gent de Sabadell, liderada pel mateix Fernández i Carme García, exregidora d’Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) i membre del Consell de la República de Carles Puigdemont, constituïda després de la ruptura de Fernández amb ERC.
A la trobada assistiren convidats, a manera d’aval, Baró i la plana major de MesCat com el diputat Agustí Colomines. Aquí, hem de tenir en compte que MesCAT, liderat per Antoni Comín, està vinculat orgànicament a Junts i vol representar l’ala esquerra de la formació. D’altra banda, Comín i Fernández són vells coneguts des dels llunyans temps de militància a Ciutadans pel Canvi del socialista Pasqual Maragall.
Com sortir de la crisi?
D’aquesta inusitada manera, la direcció nacional de Junts cerca suturar les ferides provocades per la sorollosa ruptura entre la direcció local del partit i el seu grup municipal. Tot arrencà a les primàries del juliol del 2024 amb la victòria de Francesc Baró, president la secció local de l’ANC en els anys àlgids del procés sobiranista i regidor de Junts amb Lourdes Ciuró. Baró es va imposar sobre Quim Carné, ex regidor del PSC i Junts, i mà dreta del portaveu a l’Ajuntament, Lluís Matas. El conflicte va anar augmentant d’intensitat fins a provocar la sortida de Junts del govern de coalició amb el PSC de Marta Farrés i l’expulsió dels dos regidors del partit, Lluís Matas i Katia Botta, ara impugnada als tribunals, però que encara són els representats legals de Junts al Consistori fins que el secretari municipal no verifiqui la dissolució del grup municipal.
Per simplificar-ho molt: si Matas reivindica la vella Convergència pujolista, pactista i pragmàtica; Baró representa als sectors independentistes que s’incorporaren a Junts en els anys de les grans mobilitzacions del procés sobiranista. Ni l’un ni l’altre han sabut gestionar la crisi amb el cost reputacional que això comporta.
Paral·lelament a la crisi de Junts, Gabriel Fernández, cap de llista d’ERC i portaveu del grup municipal, va trencar amb el seu partit, sense renunciar a l’acta de regidor i constituint la plataforma cívico-política Gent de Sabadell. El moviment indicava la seva voluntat de continuar en la política activa amb la proposta d’encetar converses amb els partits polítics i entitats independentistes de cara a constituir una candidatura unitària a les municipals del 2027. Com s’ha vist ara, ha donat els seus fruïts.
Davant els fets consumats, a la secció local d’Esquerra no li va quedar més remei que avançar la proclamació de la seva candidata a l’alcaldia, Sílvia Renom. És l’actual portaveu del grup municipal després de la marxa de Fernández i va ser regidora convergent entre 2015 i 2019, en temps de Carles Rossinyol.
Eix nacional, eix municipal
Podria dir-se que aquestes crisis a les seccions sabadellenques de Junts i ERC són l’expressió local del fenomen general de recomposició d’aquestes formacions després del fracàs del procés sobiranista i d’adaptació a la nova etapa encetada amb la investidura a la presidència de la Generalitat del socialista Salvador Illa amb el suport d’ERC i Comuns. De fet, l’aplicació efectiva de la Llei d’Amnistia i el retorn de Carles Puigdemont a Catalunya són la darrera qüestió encara pendent per tancar la dècada processista.
Un altre factor rellevant d’aquesta fase postprocesista en la què estem immersos radica en l’ascens d’Aliança Catalana. Un partit d’extrema dreta independentista, alimentat pels corrents internacionals favorables a aquestes formacions ultres, i a Catalunya específicament per la frustració generada entre amplis sectors de la ciutadania que participaren en les mobilitzacions del procés. Segons indiquen tots els estudis demoscòpics, el seu creixement es verifica a costa d’antics electors de les diverses marques convergents. El fenomen condiciona el comportament polític de Junts, que fins ara no s’havia trobat amb aquesta forta competència a la seva dreta. Una situació semblant a la del PP amb respecte Vox.
Darrera aquest teló de fons, l’operació liderada per Gabriel Fernández pot tenir una certa justificació en clau nacional, com una eina per a la recomposició de l’espai independentista; tal i com ha exposat Carme García en l’article La força de la unitat. Tanmateix, no sembla escaient l’argumentació de Fernàndez, expressada a la convenció de MesCat, de comparar la seva candidatura amb la de Junts pel Sí. Ni pel context ‘plebiscitari’ en què es formà aquesta llista unitària amb Junts, ERC, ANC, Òmnium Cultural i independents en el moment àlgid del procés ni tampoc per la seva composició política.
En qualsevol cas, la candidatura o coalició es presentarà a unes eleccions locals. Haurà de presentar un programa municipal per Sabadell. Amb diverses qüestions de gran rellevància com la Ronda Nord o Quart Cinturo, els usos industrials del riu Ripoll o la municipalització dels serveis públics. Fernández, com portaveu del grup municipal d’ERC, va defensar fins fa poc posicions del tot contràries a les que tradicionalment han sostingut convergents i juntaires. Sens dubte, aquesta circumstància serà aprofitada pels seus adversaris polítics.
A les municipals del 2023, Junts va tocar el seu terra electoral amb 6.317 vots (8,1 per cent) i dos regidors. Ara, tant pels efectes de la crisi interna com per la competència d’Aliança Catalana, la candidatura liderada per Fernández podria quedar-se per sota del 5 per cent dels vots necessaris per entrar en el repartiment de les actes dels regidors.
Els beneficiaris
En qualsevol cas, això tindria dos clars beneficiaris. D’una banda, els electors convergents d’ordre del centre de la ciutat que tornarien a votar (i ara encara més) al PSC de Marta Farrés. De l’altra, els electors desencisats independentistes d’Aliança Catalana que veuria afavorides les seves opcions d’obtenir representació en l’Ajuntament de Sabadell.
