L’escalada del conflicte entre la direcció local de Junts per Sabadell, liderada per Francesc Baró, i el portaveu del grup municipal, liderat per Lluís Matas, ha arribat al seu desenllaç final. El termini de 10 dies de l’executiva municipal per entregar les actes de regidors o ser expulsats del partit i la resposta de Matas, amb dures acusacions que apunten cap amunt a Waterloo, assenyalen un punt de no retorn.
Precedents d’una ruptura anunciada
L’enfrontament arrenca el juliol del 2024, quan Baró va guanyar per àmplia majoria les primàries contra Quim Carné, el candidat de Matas. Baró havia estat president de la secció local de l’ANC en els anys àlgids del procés i va ser regidor de Junts amb Lourdes Ciuró; Quim Carné havia estat regidor amb el PSC de Bustos i després ho va ser de Junts amb Ciuró i amb el mateix Baró.
La permanència de Junts en el govern de coalició amb el PSC ha estat la qüestió central de la picabaralla. Matas ha defensat la continuïtat en l’equip de govern de Marta Farrés; Baró, en línia amb l’estratègia nacional d’oposició frontal als socialistes, ha propugnat la sortida d’un executiu municipal on la majoria absoluta socialista no justifica la presència de Junts. La consulta a la militància, a l’assemblea del 11 de novembre de 2025, va tancar el tema, a l’imposar-se marxar del govern; tot i que per una escassa diferència que esperonà Matas. Tres setmanes i mitja després, Matas anunciava la seva decisió d’acatar a contracor la decisió i sortir del govern municipal, amb la regidora Katia Botta, i de menjar-se tots els gripaus que calguessin.
Matas, trencades les relaciones entre l’executiva local i el grup municipal, va continuar la seva lluita anunciant, el passat 3 de març, la seva decisió de concórrer a les primàries -sota la bandera del pragmatisme pujolista- per triar el cap de llista de Junts a les properes municipals Això, enmig d’acusacions d’impedir l’entrada de nous militants i de voler “treure’l de la circulació”.
Morir matant
En qualsevol cas, la inevitable expulsió de Matas impedirà que pugui presentar-se a les primàries, atès que ja no seria militant del partit. També, provocarà que Junts es quedi sense representació al consistori i que Matas i Botta vagin a fer companyia, al grup de no adscrits, a Gabriel Fernández, excap de llista i exportaveu del grup municipal d’ERC.
La coincidència de les crisis internes en les dues principals formacions de l’independentisme a Sabadell expressa la seva dificultat a adaptar-se al nou escenari polític d’aquesta etapa postprocessista, un factor de caràcter general que depassa l’àmbit estrictament local.
Fernández i Carme García lideren la plataforma cívico-política, Gent de Sabadell, que ha encetat converses amb les formacions i organitzacions independentistes cara a una candidatura unitària a les properes municipals; però que, realitat, només compta amb l’empatia de Junts. García, exdiputada a Madrid i exregidora d’ICV a l’Ajuntament de Sabadell al final de l’era Bustos, va passar-se als anys del procés a l’independentisme i va ser membre destacada del Consell de la República (com el regidor de la Crida per Sabadell Guillem Fuster), presidit per Carles Puigdemont. És a dir, Garcia té fil directe amb Waterloo.
En aquest sentit, s’han d’interpretar les darreres declaracions de Matas -que ja no té res a perdre ni a guanyar- carregant contra Jordi Turull a qui ha amenaçat amb accions legals i manifestat que la seva “intuïció” apunta a què “Gabriel Fernàndez i Carme García acabin liderant la llista de Junts. Volen fer el tiquet amb Baró i no ens volen deixar presentar a les primàries; per això ens volen expulsar.”
Incertes perspectives
L’expulsió de Matas i Botta elimina el darrer obstacle per tal que Junts pugui presentar-se amb un mínim de credibilitat a la propera campanya electoral com una formació d’oposició al PSC de Marta Farrés.
A les municipals del 2023, els socialistes van ser la primera força política al Centre, passant del 17 per cent del 2019 al 34,5 per cent (8.063 vots); un factor essencial per explicar la seva majoria absoluta. Llavors, Junts va quedar en segona posició amb 3.794 vots (16,2 per cent), en uns dels seus pitjors registres històrics, a escassa distància d’ERC (15,1%) i Crida (14,9%). A més, ara per primera vegada, la formació postconvergent s’enfronta a la competència per la seva dreta d’Aliança Catalana. Una formació amb serioses aspiracions d’obtenir representació al Consistori, a costa en gran mesura de l’electorat de Junts. Un nou factor que pesa i molt en l’acció política local i nacional de Junts.
La sorollosa ruptura del partit a Sabadell no genera precisament perspectives gaire engrescadores, que podria deixar a Junts sense representació al Consistori. Així, darrera aquest ombrívol teló de fons, l’oferta representada pel grup de Fernández i García podria resultar atractiva a la secció local del Junts com un reforç “transversal” a la seva candidatura que lògicament hauria d’estar encapçalada per un militant de Junts. Per tant, ara, per utilitzar el símil futbolístic, la pilota està a la teulada de Junts.
