Després del mandat de transició liderat pel quadripartit, el pacte de govern bipartit PSC-Podemos inaugura una nova etapa en la vida pública de la ciutat on es podria consolidar l’hegemonia, sota la direcció socialista, de les forces d’esquerra no independentista.
El pacte de govern entre PSC i Podemos ha esvaït les incerteses respecte a l’alcaldia de la ciutat que retorna als socialistes després del cas Mercuri i de quatre anys de govern de transició comandat pel quatripartit format per dos formacions d’esquerres i independentistes, ERC i Crida per Sabadell, i dues de l’àmbit dels Comuns, Unitat pel Canvi i Guanyem Sabadell, ara sense representació en el Consistori.
El Pacte, anomenat de la Concòrdia, en referència al barri del qual Marta Farrés i Marta Morell són veïnes i a l’esperit de distensió que vol presidir aquest govern, està sustentat en la coincidència ideològica de situar-se en l’espai de “l’esquerra no independentista” majoritari a la ciutat (més info: ‘Podemos entrarà al govern de Sabadell liderat per Marta Farrés‘). També són clares les coincidències sociològiques doncs ambdues formacions obtenen els seus millors resultats en els barris perifèrics de la ciutat. De fet, aquesta va ser una de les principals distorsions entre la representació política i la voluntat popular en l’anterior mandat en una ciutat de majoria no independentistes, però que va estar governada, en els moments àlgids del procés sobiranista, per dos alcaldes secessionistes que van exercir com a tals. En aquest capítol, la primera prova del nou executiu radicarà en què farà amb la pancarta i els llaços grocs a les dependències municipals. A més, aquest acord està en consonància amb els pactes a nivell estatal entre socialistes i podemites.
Aquí, si hem de creure les declaracions de Marta Morell, el candidat alternatiu Juli Fernàndez (ERC), va cometre un greu error al demanar-li un xec en blanc per a la investidura, sense vincular alcaldia i composició del govern municipal. Això ha facilitat encara més el pacte entre Podemos i PSC que es va obrir a una negociació programàtica i de govern. D’altra banda, resultava molt complicada una combinació entre forces d’esquerres, les quals per aconseguir la investidura i garantir l’estabilitat institucional havien de comptar necessàriament amb el suport d’un formació de centredreta com Junts per Sabadell.
El pacte de govern es fonamenta en un decàleg d’orientació socialdemòcrata com es manifesta en el primer punt que posa com a primera prioritat “aplicar un pla de xoc als barris” o en el setè punt on s’afirma que es farà bandera de la “defensa dels serveis públics de qualitat” i es planteja la “municipalització d’aquells que sigui viable recuperar-ne la gestió directa”. Així mateix es qualifica d’ecologista i feminista, un factor important per tal que Marta Farrés sigui la primera alcaldessa de la ciutat.
El punt vuitè “per un Sabadell contra la corrupció” es concreta en el compromís d’exigir la renuncia al càrrec dels regidors “investigats en el moment d’obertura de judici oral” i en el manteniment de l’Ajuntament com a acusació particular en cas Mercuri. Sens dubte, aquesta haurà estat una exigència de Podemos per a respondre a les dures crítiques d’ERC i Crida en el sentit que aquest govern significà el retorn de la corrupció a l’Ajuntament.
Estabilitat institucional
Aquest acord de govern suma onze regidors; és a dir, tres menys dels necessaris per assolir la majoria absoluta i la plena estabilitat institucional. De la correlació de forces al Consistori es pot deduir que ERC i Crida amb deu regidors en total exerciran una oposició dura i frontal al nou govern. Ara bé, aquestes dues formacions farien bé en modular el ritme i la intensitat de la seva oposició ja que resulta habitual atorgar un marge de confiança, els famosos 100 dies, als executius entrants. Amplis sectors de la ciutadania no entendrien que es llencin acusacions tan greus com és la corrupció abans fins i tot que els nou govern hagi pres possessió del càrrec.
Un avenç d’aquesta línea dura d’oposició pot copsar-se en l’entrevista concedida per Juli Fernàndez a aquest digital on traslladà la seva voluntat de batallar fins al 15 de juny per la investidura quan aquest és un objectiu inassolible i a l’insistir en proclamar-se com l’alternativa d’un “govern honest” com si el proper executiu, que encara no ha entrat en funcions, fos d’entrada corrupte (més info: ‘Fernàndez (ERC): “fins el dia 15 intentarem tenir un govern honest”).
De manera que el bipartit PSC-Podemos, haurà de buscar el suport preferent dels tres regidors de Cs i dels tres de Junts per Sabadell, la qual cosa en principi no sembla una dificultat insalvable. Cs, malgrat quedar en l’oposició, ha assolit el seu objectiu que Sabadell no tingui un alcalde independentista; per a Junts per Sabadell, l’alcaldia de Farrés li proporciona un llibertat de moviments que no tindria si hagués pactat amb ERC. El mandat és molt llarg i no es pot descartar que alguna d’aquestes forces acabi entrant en el govern o el que és més probable s’arribi amb elles a “pactes de ciutat” sobre determinades qüestions.
En definitiva, el proper 15 de juny s’obrirà una nova etapa en la vida pública de Sabadell que podria inaugurar un període relativament llarg d’hegemonia de les forces d’esquerra no independentista sota la direcció del PSC. Això dependrà, en gran mesura, de la seva capacitat política per a entomar i encarrilar els greus problemes que experimenta una ciutat immersa des de des de fa anys en una profunda decadència econòmica i cultural, sense un projecte de ciutat, i amb un increment brutal de les desigualtats socials.
