[Aquest article forma part del dossier central de L’Anuari de Sabadell, titulat ‘Comerç i Ciutat’. Si voleu adquirir la revista ho podeu fer a la nostra botiga en línia. Si us feu subscriptors de l’iSabadell, i tenim una promoció d’estiu especial per a fer-ho fàcil, us l’enviarem cada any a casa vostra]
Posem la lupa, en dues tongades, sobre una quinzena de comerços històrics sabadellencs. Quina és la seva història? Com han evolucionat els seus negocis? Quina ha sigut la clau per mantenir-se oberts després de tants anys? Aquesta primera part està protagonitzada per diverses nissagues familiars sabadellenques que han obert, mantingut i sostingut els seus comerços durant diverses generacions.
La història de Sabadell està estretament vinculada al seu comerç de proximitat. Si la vila medieval va començar a créixer al voltant del mercat que organitzaven els pagesos cada dissabte, no podem imaginar la ciutat moderna sense les seves botigues de tota la vida. Establiments que han jugat un paper fonamental en el creixement dels barris i que han format part de l’imaginari col·lectiu dels sabadellencs durant dècades. Al llarg d’aquest article, parlarem de negocis que han passat de generació en generació. Es tracta de nissagues que han crescut darrere del taulell i que porten el comerç en el seu ADN. Per això hem reunit pares, fills o germans per representar gràficament el llegat familiar. Un dels entrevistats reflexionava sobre el tema explicant que ha atès a la seva botiga els nets dels clients que tenia el seu avi. “Si no cuidem aquests vincles acabarem perdent la identitat”, apuntava.
Bodega Coca
Aleix Cunillera Coca és la quarta generació de bodeguers de la família Coca. L’històric celler sabadellenc té el seu origen l’any 1919, quan els besavis de l’actual responsable van instal·lar-se al barri de Gràcia procedents de Torrelavit, un poble vitícola proper a Sant Sadurní d’Anoia. Tot i que inicialment venien comestibles, ràpidament van centrar-se en la seva especialitat: el vi.
Al llarg de la seva història han passat també pel carrer dels Montcada, a Covadonga, l’avinguda de Barberà i el carrer de Brutau, a l’Eixample. “El secret per mantenir-se tant de temps? No especular amb el client i centrar-se en allò que saps fer bé”, expliquen els bodeguers. Des de fa 20 anys organitzen la festa del vi novell, una celebració amb la comunitat per donar la benvinguda al primer vi de l’anyada.
Casa Traveria
Les referències més antigues de Casa Traveria daten de 1880. Un negoci familiar que va començar amb un petit local al carrer de Palanca -on encara es conserva la porta històrica- i va acabar ampliant-se cap al passeig de la Plaça Major.
Actualment, la icònica merceria està gestionada per les germanes Mariona Pons i Sílvia Pons (la cinquena generació) amb l’ajuda incombustible de la seva mare, Roser Canals, tota una institució del comerç local. “La gent ve a la botiga i pregunta per ella. És un exemple de dedicació i constància”, diu la Mariona.
Genescà
El llegat dels Genescà a Sabadell va començar l’any 1928 amb un petit local a la Via Massagué. Allà, dedicats sobretot a la confiteria, van posar les bases del negoci familiar abans de traslladar-se a la Rambla, on s’han consolidat com una de les botigues més populars. Els fundadors van ser Joaquim Genescà Vinyals i Enriqueta Massagué Puig, que van passar el relleu als seus fills. La tercera generació, amb Joaquim Genescà Manyosa, va evolucionar cap a la xocolateria, amb bombons i mones de pasqua, a més de mantenir els seus dolços per excel·lència: les belgues.
La Llar del Llibre
El vincle dels Fàbregues amb la ciutat es remunta a l’any 1957, quan Miquel Fàbregues i Morlà, fill de l’editor i llibreter Joan Fàbregues Victory, va adquirir una petita llibreria de l’escriptor Joan Sallarés a l’actual Passeig de la plaça Major.
La Llar del Llibre va convertir-se en una referència del sector i, amb l’embranzida de la nova generació (el Joan, l’Àngels, el Miquel i el Carles), va obrir botigues especialitzades en llibres de butxaca i d’idiomes, a més d’una llibreria al Baricentro, el primer centre comercial de l’estat. Actualment, compten amb un gran local al carrer de Sant Antoni.
Masclans
La família Masclans va fundar la seva emblemàtica cistelleria el 1885. “El meu avi era un gran cisteller”, explica orgullosa la Carme Masclans, ja jubilada. Els inicis del negoci, primer al carrer de la Rosa i després al de l’Escola Industrial, estaven molt vinculats al mercat. Amb el temps, van combinar la cistelleria tradicional amb altres productes.
“La meva mare cosia molt bé i va incorporar-hi elements de decoració”, recorda la Carme. Avui, els Masclans mantenen viu aquest comerç centenari al carrer de Sant Antoni de la mà de l’Anna Gumí, quarta generació.
Sastreria Avenida
La Sastreria Avenida, situada a l’avinguda de Matadepera, té més de 60 anys d’història. El seu gerent, José Pérez, és la tercera generació d’un negoci que lluita diàriament per tirar endavant. “Els petits comerços ho tenim molt complicat, però ens esforcem per donar un tracte que no pots trobar als grans magatzems. Intentem que la gent surti contenta i ens recomani”, declara.
El fundador de l’establiment l’any 1964 va ser el seu avi, que va emigrar d’Andalusia a la recerca d’una vida millor. “Quan van arribar no hi havia res al barri. Tot eren barraques i fang. Moltes vegades explicaven que fins i tot el clavegueram el van fer els mateixos veïns”, recorda. Més tard, el seu pare va agafar el relleu i va continuar amb el llegat familiar. “Aquestes quatre parets han sigut la seva vida”, diu.
Actualment, són una de les poques sastreries que es manté en actiu. Fan confeccions a mida, assessorament en estil i ajustos personalitzats. “L’ofici de sastre està desapareixent. Ve gent de tota Catalunya perquè oferim una cosa que molt poca gent ofereix”, assegura.
Ribera
Els Ribera regenten la botiga més antiga del sud, coneguda com Cal Cargol. La seva oferta ha anat variant amb les necessitats dels clients. L’any 1921 van obrir l’establiment a la carretera de Barcelona per vendre el vi. Els primers anys també comercialitzaven calç, que molts veïns compraven per pintar les parets.
A mitjans de segle XX van guanyar una gran popularitat gràcies a la venda de petroli. “S’hi creaven cues llarguíssimes”, explica el Gregori Ribera (quarta generació). Actualment són especialistes en estris de cuina, maletes i marroquineria.
[Aquest article forma part del dossier central de L’Anuari de Sabadell, titulat ‘Comerç i Ciutat’. Si voleu adquirir la revista ho podeu fer a la nostra botiga en línia]
