[Aquest article forma part del dossier central de L’Anuari de Sabadell, titular ‘Comerç i Ciutat’. Si voleu adquirir la revista ho podeu fer a la nostra botiga en línia]
En una època de globalització i compres per internet, aixecar la persiana ha esdevingut un repte diari per al comerç local. En els darrers anys, petits empresaris i autònoms de Sabadell han hagut d’innovar a marxes forçades per poder competir amb les grans superfícies, cada vegada més presents als nostres barris.
Un dels casos més paradigmàtics d’aquest fenomen és el de Mobles 2000. Situat a la carretera de Terrassa (Els Merinals), és un negoci amb més de quatre dècades d’experiència al servei dels sabadellencs. El seu gerent, Marcial Peralejo, comenta que en la seva etapa més dolça van arribar a tenir fins a set punts de venda, tot i que ara només en queda un. “Era un moment en què es construïa molt més que ara i la gent comprava molts mobles”, recorda.
L’aterratge de la multinacional Ikea al polígon de Sant Pau de Riu-sec l’any 2012 va capgirar la situació com un mitjó. Molts establiments arrelats a la ciutat van haver de tancar per la pèrdua de clients. Com es pot plantar cara a un gegant d’aquestes característiques? La clau, segons Peralejo, és l’assessorament personalitzat i la qualitat del producte: “abans de la venda anem a casa del client, agafem mesures i fem una proposta de disseny a mida”.
En aquest sentit, Peralejo defensa que el factor humà pot marcar la diferència. A Mobles 2000 treballen amb un nombre reduït de proveïdors per conèixer cada article al detall i saber adaptar-se a les necessitats dels clients. “Si tens alguna incidència amb el teu armari saps que pots venir a la botiga per resoldre-ho directament. Això a molts llocs no ho tenen”, argumenta. “No veiem el futur fàcil, però tampoc ens rendim”, afegeix.
L’assessorament també és una de les fortaleses de la Matalasseria Roca, un dels pocs comerços de tota la vida que encara resisteix al barri de la Concòrdia. “Tot ve de tradició familiar, el meu pare era matalasser d’ofici i nosaltres hem continuat amb el negoci”, exposa Óscar Roca, representant de la segona generació. “Al començament preparaven els matalassos de llana i anaven visitant els veïns casa a casa; més endavant ja van comprar el local, on disposem de totes les novetats i materials”, diu.
En un sector tan delicat com el descans, un bon consell pot evitar que els usuaris pateixin incomoditat, insomni o mal d’esquena. “Cada dia es fa més difícil vendre perquè la gent es fixa només en el preu i no va tant a les botigues físiques, però la realitat és que conèixer el matalàs que estàs comprant és molt important. No tots els matalassos són per a tothom. Si no els proves, no pots saber si t’anirà bé”, defensa Roca.
Un dels trets característics dels Roca és que continuen elaborant matalassos per encàrrec, ja sigui per a clients d’altres països o per a veïns que volen un producte més artesanal. Tota una rara avis en una indústria dominada per les marques internacionals i la fabricació estrangera. Preguntat pel secret per mantenir-se oberts després de tants anys, el botiguer destaca que “sempre busquem atraure nous clients, però també en tenim molts que repeteixen: si queden satisfets, tornen a venir”.
En la mateixa línia, a l’entorn de la plaça de La Creu Alta, un dels comerços més longeus és la floristeria Art Jardí, que tot just va celebrar el seu 40è aniversari el 2025. La seva propietària, Esther Casellas, explica que la seva recepta és “assessorar bé i no enganyar mai”. “Els clients venen a la botiga i em pregunten com han de regar les plantes, com les han d’abonar, com les han de tractar. A part de venir a comprar, busquen un bon consell”, declara.
En els últims anys la competència ha crescut molt i econòmicament és més complicat sobreviure -“ara tothom ven plantes: les benzineres, els basars, els súpers…”, diu Casellas-, però les floristeries continuen tenint moments de gran demanda, com el dia de la mare o la diada de Sant Jordi, jornades marcades en vermell al calendari. “Les plantes donen molta vida, són un refugi”, reivindica la veterana florista.
Col·laboracions que fan ciutat
A pocs metres del camp de futbol del Sabadell Nord, a Ca n’Oriac, hi ha Sport Ronda, una botiga que va obrir les seves portes el 1995 de la mà de dos apassionats del futbol, Andrés Gutiérrez i Lorenzo Moyano. Sense la competència d’empreses com Decathlon o Amazon, era un moment en què hi havia moltes botigues esportives a la ciutat. “El món del comerç ha canviat moltíssim des d’aleshores, ens hem hagut de reinventar moltes vegades”, descriu Gutiérrez.
Actualment, un dels pilars d’Sport Ronda és la col·laboració amb els clubs esportius, una relació que acaba beneficiant a totes les parts. “Molts col·lectius que fa uns anys feien comprar les equipacions per internet ara estan tornant a la botiga física perquè el servei és més fiable”, explica el propietari. “És un riu que va regant el negoci: no generes un benefici exagerat, però quan venen els pares per comprar la samarreta i els pantalons dels nens veuen que tenim dessuadores, botes o altres coses que són interessants”.
A l’entrada del local, un cartell envia un missatge clar als visitants: ‘això no és el provador d’internet’. Segons expressa Gutiérrez, l’acompanyament tècnic que ofereix a la botiga és un valor afegit que no pots trobar a les plataformes en línia: “considerem que el calçat és medicina esportiva i assessorem el client en funció de la seva forma de caminar, del seu pes, de l’activitat física que ha de dur a terme… intentem guiar la persona cap a les sabatilles idònies per evitar que no es faci mal”.
“Camaleònics”
Al barri de La Creu de Barberà, la històrica Merceria Jana també ha trobat la seva pròpia recepta per sobreviure. Fundada a mitjans del segle XX, actualment està dirigida per la tercera generació familiar i és molt coneguda entre els veïns del sud pels seus tallers de manualitats. “Com hem sobreviscut tot aquest temps? Sent molt camaleònics i adaptant-nos als canvis de consum”, declara el propietari de l’establiment, Josep Balasch.
En l’actualitat, el puntal de la merceria són activitats grupals com els tallers de patchwork, costura creativa o macramé. Propostes que apleguen entre 60 i 100 persones setmanalment. “Cosir és un hobby que ajuda molta gent a desconnectar i a passar-s’ho bé. Fins i tot hi ha metges del CAP que recomanen als seus pacients venir als nostres tallers per socialitzar i gaudir d’una bona estona amb el grup”, assenyala Balasch.
Si bé la venda online ha comportat una amenaça important per al model de negoci de molts botiguers, a la Merceria Jana prefereixen veure el got mig ple. “La gent està molt acostumada a comprar per internet. Nosaltres som punt de recollida i ens serveix perquè molts clients ens descobreixin. Venen a recollir el seu paquet i es troben amb un local de més de 300 metres comercials i molta varietat de producte”.
L’especialització
Un dels sectors més afectats per l’evolució tecnològica i l’aparició dels telèfons intel·ligents és la fotografia. A Torre-romeu, sobreviu des de fa més de 30 anys el petit estudi de Carmen Gavilán, una artista que ha rebut recentment la Medalla d’Or de la Confederació Espanyola de Fotografia. “Abans tot era analògic i hi havia molta feina, però amb el pas al digital la cosa ha anat decaient”, observa.
En aquest context, Gavilán comenta que ha hagut de reinventar-se per tirar endavant el negoci. “Has de buscar coses que no pugui fer qualsevol amb el seu mòbil: jo vaig optar per especialitzar-me en la fotografia fine art, que requereix un treball molt minuciós d’edició amb l’ordinador”. Aquesta feina la complementa amb formacions a altres fotògrafs que volen aprendre les tècniques que hi ha darrere dels seus retrats artístics.
Malgrat la davallada dels últims anys, la sabadellenca posa en valor la fotografia física, que permet viure moments especials amb els éssers estimats. “Els clients de tota la vida continuen venint, ja sigui per fer-se fotos de carnet o per portar als seus nets i encarregar-nos reportatges. Al final no hi ha res com seure’s al sofà i fullejar un àlbum de fotos. És un record màgic que no s’hauria de perdre”.
L’especialització també és el secret de l’èxit de Roser Clapés, una de les parades històriques del Mercat Central que s’ha convertit en un punt de referència per als amants dels fruits secs. “Coneixem molt el sector i treballem amb un centenar de proveïdors per tenir molta varietat. Per posar-te un exemple, oferim una quinzena de festucs diferents: de Lleida, de Turquia, pelats, sense sal, torrats… si t’agraden els fruits secs tens on escollir”, apunta el propietari, Joan Segalà.
El seu model empresarial combina les parades a l’equipament municipal -on també en tenen una de fruites i verdures- amb el comerç en línia, una via a l’alça que aporta clients més enllà de Catalunya. Per aquest motiu, han creat la marca DeCáscara, amb una creixent popularitat a les xarxes. “És un tipus de mercat que ens està funcionant. Estem fent un esforç per cuidar molt el packaging, ja que no és el mateix veure els fruits secs a l’aparador que rebre’ls a casa”, diu Segalà.
La cartera consolidada de clients, sumada a la capacitat d’adaptar-se als nous formats, fan que vegi el futur amb optimisme. “Nosaltres el servei no el canviarem. Cada dia hi ha més competidors, però l’especialització i el servei és el que ens diferencia de la resta. Creiem que sempre hi haurà gent que valori aquesta feina, sobretot tenint en compte que la qualitat no significa necessàriament que els preus siguin més alts”, afirma.
Al carrer de Montserrat, al Centre, una altra botiga especialitzada s’obre camí entre els aficionats als jocs de taula. Es tracta de Jugalia, un comerç iniciat el 2022 per la Gemma Rius i el Jordi Boté, dos joves emprenedors que han decidit fer de la seva passió un projecte de vida. “Començar de zero sempre costa, però cada cop ens coneix més gent i podem dir que anem creixent cada any”, assegura Boté.
Entrar al seu establiment és endinsar-se en un temple dels jocs de taula. Les prestatgeries estan plenes de propostes per a totes les edats i tenen un espai de ludoteca perquè els clients puguin passar una bona estona provant-les. “Ser especialistes ens permet tenir molts productes que difícilment trobaràs als grans centres comercials: intentem tenir jocs d’autors catalans, d’editorials petites, jocs en equip, en parella… una mica de tot”.
En aquesta línia, un dels aspectes més interessants que organitzen activitats temàtiques. A més de tenda, Jugalia ha esdevingut un punt de trobada per als adeptes als jocs de taula, que poden assistir periòdicament a presentacions, tornejos o nits de jocs. “Un desig de futur? Tenir un local encara més ample, amb més taules, per muntar encara més esdeveniments. Fer comunitat és el que ens diferencia”, afirma Boté.
De fet, Sabadell té un bon grapat de botigues que han fet de l’especialització la seva bandera. El Rincón del Friki, a l’avinguda Onze de Setembre, és un dels casos més coneguts en la vessant de l’oci. També Sabadell Còmics, al cèntric carrer de Sant Antoni, amb un gran repertori de novel·les gràfiques i mangues. En el sector de l’alimentació va obrir fa un parell d’anys la primera xarcuteria vegana de la ciutat, el Vegans’, ubicada al carrer de l’Escola Industrial. Sense oblidar-nos de l’Asian Food Market, centrat en el menjar asiàtic, que ha captivat als fanàtics de les cultures xinesa i japonesa. Opcions per a tots els gustos.
El producte de sempre
Més enllà de la innovació, hi ha comerços de tota la vida que continuen al peu del canó oferint els productes de sempre. Comprar als seus establiments és una garantia de comprar bé, bo i econòmic. És el cas del Colmado Gallego, a Ca n’Oriac. Una petita botiga de queviures, fundada el 1968, que resisteix mantenint la seva essència de sempre. “El secret és dedicar moltes hores a la feina. Per tenir una clientela fidel has de tenir preus assequibles, portar sempre bons aliments, anar tu mateix a escollir els millors tomàquets, les millors taronges…”, explica el propietari, Bernardino Macía.
Darrerament han posat al dia les seves instal·lacions, però el factor diferencial segueix sent la qualitat. “Els meus pares van néixer a la Galícia rural, a Ourense. Després d’un temps treballant a França, van venir a Sabadell i van assentar-se aquí com ho van fer tants altres. Quan van obrir aquest local venien pernils, fruita, verdures… Era un colmado com els que hi havia antigament a tots els barris”, recorda Macía. Tot i que la societat ha anat canviant i alguns clients prefereixen anar al supermercat, encara n’hi ha molts que confien en el Colmado Gallego per l’autenticitat dels seus aliments. “Nosaltres comprem a la mateixa formatgeria que fa cinquanta anys perquè fan els formatges com es feien abans, amb els mètodes tradicionals. Crec que són més saludables, no tenen tantes coses com els d’ara”, afirma.
La peixateria Margarida, a la plaça de la Creu de Barberà, és un altre exemple de petit comerç que ha sortit endavant gràcies a la qualitat del seu producte i al servei de proximitat que ofereixen els seus treballadors. Fundada el 1996, fa uns dotze anys que la Maribel Cruzado i la seva família van agafar-ne les regnes. “Hi havia treballat molts anys com a dependenta i quan van marxar els propietaris em van preguntar si volia quedar-me la botiga”, rememora.
A diferència de les cadenes de congelats, Cruzado argumenta que el valor afegit de la seva peixateria és el gènere, que el van a buscar cada matí expressament al mercat. “El nostre segell de qualitat és que el producte que tenim sempre és fresc”, sosté. Així mateix, destaca la importància d’aprendre l’ofici per poder oferir l’aliment en les millors condicions. “Ens hem guanyat la confiança dels clients per la nostra forma d’arreglar el peix. El preparem molt bé”, assegura.
L’ànima dels barris
No podem acabar el reportatge sense passar per l’avinguda de Matadapera, un dels eixos comercials més actius de la ciutat. Magdecor, a l’inici de la via, és una de les seves botigues més icòniques. Jesús Serra recorda que la van fundar els seus pares l’octubre del 1969. “Cada cop ens ho posen més difícil, però seguim endavant perquè és una professió que ens apassiona i que ens fa feliços”, explica amb un somriure.
Segons ell, el més important és veure el comerç com un servei útil per a la ciutadania: “has d’atendre el client amb il·lusió i oferir-li un bon tracte… en definitiva, donar-li allò que no podrà trobar a internet, on la relació és molt més artificial”, sintetitza. Respecte al futur, Serra fa una crida a cuidar el comerç de proximitat per la seva rellevància social: “les botigues són l’ànima dels barris; sense elles, les ciutats es converteixen en ciutats fantasma. El comerç fa que tinguin vida”.
