-
iSabadell us apropa la història dels carrers sabadellencs aquest estiu.
-
Comencem la sèrie amb un de les principals figures polítiques de la història de la ciutat.
Alguna vegada us heu preguntat qui era la persona que dóna nom al carrer on viviu, la plaça on preneu la fresca o l’escola on vau estudiar. Aquest estiu us intentarem fer un cop de mà, presentant personatges de la nostra història que s’han guanyat un carrer. Comencem aquesta sèrie amb una de les principals figures polítiques del segle XX a la ciutat: Josep Maria Marcet.
Qui era Josep Mª Marcet i Coll?
Josep Maria Marcet i Coll és, segurament amb Antoni Farrés i Sabater, la principal figura política del Sabadell del segle XX. Vinculat a la indústria tèxtil, va encapçalar l’empresa familiar. Va ser regidor i diputat provincial, deixant la política activa durant la Segona República espanyola. Durant la Guerra Civil, va passar al bàndol franquista, formant part dels anomenats catalans de Burgos, i va ser tinent de l’exèrcit franquista. L’any 1940 va ser escollit alcalde, càrrec que va encapçalar durant 20 anys. Va ser cessat de les seves responsabilitats per divergències amb la jerarquia del règim.
Les seves memòries, Mi ciudad y yo, recullen la seva visió d’aquells anys. Un llibre, per cert, que fins fa pocs anys, no estava disponible a Sabadell i calia anar a buscar a la biblioteca central de Terrassa o a altres municipis.
Entre altres càrrecs, va presidir el Gremi de Fabricants, el Centre d’Esports Sabadell i l’Aeroclub Barcelona-Sabadell. També va ser directiu de Caixa Sabadell. Va morir el 6 d’abril de 1963, rebent un gran homenatge per part de la ciutadania.
On està la plaça?
La plaça Marcet és un dels principals punts de trobada de Sabadell. Situada al final de la Via de Massagué s’hi han fet al llarg de la història nombroses activitats cíviques, culturals i polítiques. Moltes manifestacions han començat o acabat a la plaça i són habituals les ballades de sardanes i trobades populars. Fa uns anys va ser remodelada, quedant un dels cantons com a carrer per a vianants.
La plaça es va inaugurar el dia de Sant Josep de 1974, junt amb el monument erigit per Camil Fàbregas.
La polèmica
La plaça Marcet és de forma recurrent objecte de polèmica a la ciutat. De fet, no deixa de ser un homenatge a un alcalde franquista, un fet que per part de la societat sabadellenca és intolerable. S’han recollit signatures i fet campanyes per retirar el monument dedicat a la persona que va entrar acompanyant les tropes franquistas a la ciutat l’any 1939.
En canvi, la figura de l’alcalde Marcet ha estat reivindicada també per bona part de la societat sabadellenca, sovint amb ideologies totalment contraposades. És conegut l’apreci que l’alcalde comunista Antoni Farrés va tenir per l’obra de govern del seu antecessor.
Marcet i Farrés
Més enllà de les evidents diferències ideològiques, i dels temps històrics que van viure, les similitus entre els alcaldes Marcet i Farrés són nombroses. Els dos provenien de famílies relacionades amb el tèxtil sabadellenc i els dos van encapçalar la ciutat durant dues dècades. També els dos van governar la ciutat amb un prisma “sabadellenquista”, amb diverses enganxades amb el poder barceloní. Finalment, van morir a una edat relativament jove, rebent l’afectuòs record de milers de persones, un l’any 1963, l’altre l’any 2009.
Més que una plaça
A part de la plaça i del monument dedicat a la seva figura, i també del carrer que Bellaterra va dedicar a Marcet l’any 1965, l’alcalde Marcet també té el nom d’una escola dedicat a la seva figura. Es tracta del CEIP Alcalde Marcet, situat al barri de Can Puiggener.
Es indecent que un feixista de primer moment, que ja va ser regidor durantla dictadura de Primo sigui el primer triat per aquesta secció.
Durant el seu mandat es van fer més de 60.000 fitxes policials per una població de 50.000 habitants. Van haver més de 2000 afusellaments de sabadellencs i es van prohibir el català i les manifestacions culturals de tot tipus.
La seva visió de lasocietat encara era la paternalista de la burgesia industrial del segle XIX.
Es molt il.lustratiu de les mentalitats de la II restauració borbonica, i dels partidaris de l’estat espanyol, que encara mantinguem monuments en recor de personatge franquistes als quals se’ls homenatjà daurant la dictadura.
On és un carrer pere Quart? Aquest sí que és un personatge cabdal de la nostra història i allarga. Bona part del segle XX.
A mi el que em sembla molt important és conèixer qui és qui. El fet que tingui un carrer amb el seu nom no hauria d’anar més enllà de que hagi sigut un personatge històric, sense caure en que sigui un homenatge. El que sí que cal és donar sentit a aquesta història, tenir-la present per no oblidar. I si va es van afusellar 2000 persones, deixar clar que va ser un dels que va participar (a almenys no ho va evitar) i que tothom ho sàpiga. Potser el fet que tingui una plaça ens serveix per explicar als nostre fills aquesta part de la història que espero no es torni a viure.
Sota el meu criteri, potser sí que hauria començar per una altra persona: Farrés per sempre o Zamenhoff (abans que Marcet)
Gràcies pels vostres comentaris.
Simplement afegir que més enllà de poder començar per un personatge o un altre, i aquí respectem totes les opinions, destinarem articles en aquesta sèrie només a sabadellencs o persones directament vinculades amb la nostra ciutat que tinguin un carrer o plaça. Per tant, no podríem començar amb Zamenhoff ni amb Francesc Macià o Josep Tarradellas perquè no són sabadellencs. Tampoc amb l’alcalde Farrés ja que, de moment, no té cap carrer ni plaça dedicat a la seva figura, tot i que sí una escultura d’homenatge al parc de Catalunya.
Això no és el que diu l’encapçalament. Hi diu “als nostres carrers” . I despres aplieu dient que comenceu am un sabadellenc, però enlloc posa que només sigui un espai per sabadellencs.
Igualment, comparar Farres amb Marcet és com amínim un insult a la dignitat i al més mínim sentit de la memòria històrica. És, si no denunciable, com a mínim reproblable. Sobretot moralment.
Farres va passar per unes urnes…Marcet va passar per les armes tothom i entrà desfilant amb les trpes franquistes d’ocupació pintant esvástiques i penjant retrats de Mussulini i Primo.
Jo demano una rectificació d’aquest extrem. Marcet va ser un personatge que se’n beneficià del genocidi franquista i no un alcalde democràtic.