El proper 15 d’abril farà un mes de l’esfondrament parcial de l’edifici de l’antiga merceria Homedes al carrer de la Rosa que va provocar almenys un ferit, el tancament dels comerços entre cinc i 15 dies i també el bloqueig del carrer durant dues setmanes. El temor a una situació similar ha forçat l’administració a instal·lar un perímetre de protecció davant dues cases d’un edifici del carrer de Sant Antoni, en un estat de conservació paupèrrim des de fa molts anys. És el casal de la família Valls en la que va viure el singular artista Esteve Valls i Baqué, abandonat des de fa tres dècades. L’Ajuntament ha requerit a la Generalitat -actual propietària- a posar la tanca.
L’Ajuntament ha reclamat a la Generalitat que tanqui un perímetre per protegir el pas pel carrer de forma preventiva. Així s’ha fet. No és gaire estètic, certament, i crida l’atenció de tothom qui passa pel cèntric carrer, i especialment entre veïns, botiguers i comerciants de l’entorn, que esperen que la solució adoptada sigui provisional. El pas per la vorera s’ha fet més estret. Cal recordar que el carrer de Sant Antoni és exclusiu de vianants. No fa gaires setmanes s’ha canviat el paviment, amb un resultat discutit a la zona.
El casal dels Valls
Ara s’ha instal·lat una tanca davant els números 31 i 33 del mateix carrer. Es tracta de dos números d’un dels casals més antics de la ciutat, el més antic del carrer Sant Antoni, tot i que no en queda gaire més que la façana i algun mur interior. Sense sostre. Hi va viure la família Valls Baqué, de Caldes de Montbui, i de tradició artística. Durant la Guerra Civil, l’artista Esteve Valls i Baqué s’hi va amagar a les golfes. Una mena de reclusió voluntària, perquè a causa de la seva coixesa no va ser cridat a files, però que transformà la seva complexa personalitat. “El pintor més personal deIs nostres artistes”, segons Andreu Castells. Entre els anys 40 i 80, Valls va alternar la seva vida entre el casal del carrer Sant Antoni -on va obrir una botiga de marcs l’any 1955- amb estades en un habitacle a Caldes -al que es desplaçava a peu- on prenia un aspecte d’eremita. Aquella barraca calderina se li va cremar als anys 80. Llavors va tornar a Sabadell per sempre. Portava una vida “d’anacoreta amb grans dejunis, cap moble”, sense electricitat, ni aigua corrent, segons Joaquim Sala-Sanahuja.
Valls i Baqué va morir l’any 1994. Des de llavors el casal està abandonat i en mal estat. Va passar a ser propietat de la Generalitat. Compta amb protecció al pla de patrimoni, tot i que només la façana i algunes peces. Ara, vist el precedent de la modernista merceria Homedes del proper carrer de la Rosa, les administracions han optat per una tanca de protecció.
