Un balcó al riu Ripoll, guanyar un equipament educatiu i fer-ho sense el cost d’expropiar és l’objectiu del pla urbanístic a l’entorn del barri de Covadonga que aprovarà el ple previsiblement aquest dijous. És, però, només el primer pas d’un projecte que pot allargar-se anys però que ha d’acabar amb una ambiciosa reforma d’un dels barris amb més història de la ciutat.
A mig camí entre el centre i el riu, al llarg de finals del segle XIX i sobretot del segle XX, l’allargassat barri de Covadonga ha estat molt vinculat a les indústries tèxtil (Artextil) però també metal·lúrgica (La Electricidad, després ABB) o dues grans foneries. De fet, qui va obrir la via un segle abans va ser l’escorxador municipal a mitjans del segle XIX. Fa 30 anys es va traslladar a la Zona Hermètica i va donar lloc al campus de la UAB a Sabadell. Des de fa algunes dècades, la zona es bàsicament residencial però està plena d’antigues fàbriques, moltes sense ús i sense projectes de futur. No obstant, la zona segueix sent estratègica: ben comunicada, a tir de pedra del riu i marcada per l’eix Gran Via.
Precisament l’equipament universitari de l’Autònoma és el punt de partida de la reforma urbanística que està a punt d’iniciar el seu camí i que afecta prop de 67.000 metres quadrats. S’allarga cap al nord fins el Passeig de la Revolució i passa per la plaça de Sant Salvador, cap a l’oest fins la Gran Via (i l’Artextil) i a l’est fins la cornisa amb el riu Ripoll. La clau de volta del projecte és connectar per la banda riu la UAB i la plaça de Sant Salvador, després d’una operació que tindrà l’epicentre a les instal·lacions de l’antiga Fundació Magrinyà. Quan s’acabi, haurà de deixar un equipament educatiu al barri i millorar el potencial de la zona, amb possibles ascensors de baixada cap al riu des de la plaça Sant Salvador, a escassos cinc minuts a peu de l’estació Sabadell Centre de RENFE. Hi haurà noves zones verdes, un corredor verd al riu i nous camins de baixada i pujada.
Què s’hi vol fer a Covadonga?
Segons ha explicat Fernàndez, acompanyat de l’alcalde Maties Serracant, es vol “obtenir un balcó al riu Ripoll i obrir la zona al riu”, bàsicament actuant des de la plaça de Sant Salvador fins el Casal Emprius. Per esquivar les expropiacions es donaran més drets d’edificabilitat (en volum o alçada) als propietaris de naus industrials en desús que poden edificar. Per exemple, els de l’antiga Fundició Magrinyà. Així es generen 2.400 metres quadrats de sòl residencial nou en tres espais residencials.
“Hem identificat els terrenys que no s’han desenvolupat a la zona amb el Pla General del 93. Fins ara no s’ha pogut fer l’expropiació i no hi ha hagut iniciativa privada. Tot en un àmbit estratègic i que ara per ara requereix una mirada integral”, ha apuntat Serracant. “La forma de no haver d’expropiar aquests propietaris és repartir millor les càrregues i els beneficis de l’operació”, ha dit Fernàndez.
Mentre es fan tots els tràmits, l’Ajuntament ha dictat una suspensió de llicències urbanístiques a la zona. La reforma del pla general afecta 67.000 metres quadrats i ja inclou també l’Artextil com a equipament públic, carrers en plataforma única (o prioritat per a vianants) i actuacions al carrer de Santa Teresa o a la illa Bilbao-Alfons Sala-Covadonga i Ripoll.
Llarg tràmit
Tot, però, va per a llarg. Ara es donarà el primer pas amb l’aprovació de l’avanç de la modificació de Pla General a l’àmbit. Després s’haurà d’aprovar en fase inicial. Més endavant en fase provisional. Encara haurà d’elevar-se a la Comissió d’Urbanisme de Barcelona per acabar tornant a Sabadell i ser aprovada de forma definitiva. Tot això el proper mandat. En total, uns dos anys de tràmits, segons el tinent d’alcalde d’Urbanisme, Juli Fernàndez.
